5 Consells pràctics per a famílies i professionals preocupats per l’ús de les tecnologies en menors
A l’era digital en què vivim, les pantalles han esdevingut una part integral de les nostres vides. Els nens i adolescents són nadius digitals, creixent envoltats de dispositius electrònics. Tot i que les tecnologies poden ser eines poderoses per a l’educació i l’entreteniment, també plantegen desafiaments per a les famílies i els educadors.
En l’àmbit educatiu, les tecnologies poden proporcionar recursos educatius interactius, però, juntament amb els beneficis, també sorgeixen desafiaments per a les famílies i els educadors. Un dels principals és el control del temps que passen davant de les pantalles. L’accés il·limitat a dispositius electrònics pot portar a un ús excessiu i desequilibrat, cosa que pot tenir un impacte negatiu en el temps dedicat a altres activitats importants. A més, el contingut a què estan exposats en línia pot plantejar preocupacions en termes de seguretat i benestar. Hi ha riscos com el ciberassetjament, l’exposició a contingut inapropiat i la interacció amb estranys en línia.
Un altre desafiament és la possible dependència de les tecnologies . L’ús excessiu de les pantalles pot portar a una manca d’equilibri a la vida dels nens, afectant-ne el desenvolupament emocional, social i físic.
Us presentem uns consells pràctics per ajudar les famílies i els professionals a gestionar de manera efectiva l’ ús de la tecnologia en els més joves .
1.- Establir límits clars i fomentar l’ús responsable:
És essencial establir límits clars en el temps que els menors passen davant de les pantalles. Establiu horaris i regles específiques sobre quan i com es poden utilitzar els dispositius electrònics. Aquests límits s’han d’adaptar a l’edat dels nens i assegurar-se que hi hagi un equilibri saludable entre el temps de pantalla i altres activitats importants, com ara el temps en família, l’activitat física i el joc a l’aire lliure.
Educar els infants sobre l’ús responsable de les pantalles és fonamental. Reflexionar sobre la importància de la privadesa en línia, el respecte als altres i la verificació de la informació abans de compartir-la. Promogueu la consciència dels riscos potencials i com protegir-vos, com evitar el ciberassetjament o el contacte amb estranys en línia.
2.- Participació activa i supervisió:
Els pares i els educadors s’han d’involucrar activament en l’ús de les pantalles per part dels menors. Això implica supervisar i guiar les seves activitats en línia, així com estar al corrent dels continguts a què estan exposats. Coneix les aplicacions i llocs web que utilitzen els seus fills i explorar junts les opcions més segures i educatives. Establir un ambient de confiança perquè els nens se sentin còmodes en parlar sobre els seus
experiències en línia.
3.- La diferència entre el cibermón i la realitat:
El cibermón i la realitat física són dues esferes diferents que coexisteixen a les nostres vides digitals. què passa quan no s’aconsegueixen assolir aquests mèrits? De vegades ens podem trobar amb problemes d’autoestima, relacions interpersonals més complexes, frustració i/o ansietat.
La realitat física ens brinda experiències sensorials riques, interaccions autèntiques, un impacte emocional més profund i una major consciència del temps i el context. És important trobar un equilibri saludable entre tots dos àmbits, aprofitant els beneficis de cadascú mentre mantenim una connexió significativa amb el món real.
4.- Fomentar l’equilibri i la varietat:
És important promoure un equilibri saludable entre el temps de pantalla i altres activitats a la vida dels menors. Animar els nens i nenes a participar en activitats a l’aire lliure, lectura, art i esports. Proporcionar una varietat d’experiències enriquidores que els permetin desenvolupar habilitats socials, cognitives i físiques fora de l’àmbit digital.
5.- Modelar un bon exemple:
Els adults tenen un paper crucial en l’ensenyament d’hàbits saludables relacionats amb l’ús de les pantalles. Ser un model a seguir en utilitzar les tecnologies de manera equilibrada i conscient. Limitar el propi temps de pantalla i participar en activitats familiars sense dispositius electrònics. Això transmetrà als nens i nenes la importància de trobar un equilibri adequat en l’ús de les pantalles.

