Entrenament en Autoinstruccions

Les autoinstruccions neixen als anys 60 de la idea de Donald Meichenbaum d’associar la tècnica de solució de problemes al model d’Aleksandr Lúria, que reconeix el llenguatge intern com a “director i controlador” del comportament.

En què consisteix l’entrenament en autoinstruccions?

És una tècnica mitjançant la qual el subjecte es dóna a si mateix un conjunt d’ordres o instruccions per a la regulació autònoma de la pròpia conducta. L’objectiu d’aquest entrenament és ensenyar a l’infant i a l’adolescent una forma d’actuació ràpida i eficaç per aconseguir l’èxit en una tasca o en una conducta.

La majoria de nens fan aquest procés de manera automàtica, però els nens amb dificultats ho han d’aprendre, ho han d’entrenar.

Des de les primeres aplicacions de les autoinstruccions, que es van fer en nens hiperactius, s‟ha posat de manifest l‟eficàcia d‟aquesta tècnica aplicada al tractament de nens impulsius, amb dèficit atencional, amb manca d‟autocontrol, amb trastorns d‟ansietat i amb dificultats d‟aprenentatge en general.

A l’àmbit educatiu també s’ha utilitzat amb èxit per introduir i automatitzar hàbits i procediments de treball no només amb nens amb dificultats, sinó amb tots els alumnes i de forma grupal.

Procediment complet d’entrenament en autoinstruccions:

I. Modelat cognitiu:

L’adult (terapeuta o educador) actua com a model i duu a terme una tasca mentre va dient en veu alta cada cosa que fa.

II. Guia externa en veu alta:

El nen porta a terme la mateixa tasca proposada per l’adult mentre verbalitza les instruccions.

III. Autoinstruccions en veu alta:

El nen ho torna a fer mentre es va dient a si mateix en veu alta les instruccions per resoldre la tasca.

IV. Autoinstruccions emmascarades:

El nen duu a terme la tasca i verbalitza les instruccions en un to de veu molt baix.

V. Autoinstruccions encobertes:

El nen guia el seu propi comportament mitjançant instruccions internes, mentre va desenvolupant la tasca.

Les autoinstruccions es refereixen a diferents elements, segons el tipus de treball .

• Autointerrogació: Què he de fer? Què he entès? Què em pregunten? Quines dades tinc? I si ho faig d’una altra manera?
• Anàlisi de tasques: Quins són els passos a seguir? Quin és el primer pas? Quin és el pas següent?
• Autocomprovació: Repassaré aquest pas perquè no estic segur d’haver-ho fet bé. Comprovaré si el resultat és lògic d’acord amb allò que em demanaven. Repassaré tots els passos.
• Autoreforç: “M’està sortint molt bé!”, “Ara, molt millor!”, “Fa cinc minuts que no m’aixeco de la cadira!”, “Ho he aconseguit per mi mateix!”, “He descobert l’error i ho he corregit: fantàstic!”.

Què cal perquè l’entrenament en autoinstruccions funcioni?

• Ha de ser constant i sistemàtic.
• El procediment s’ha d’adequar a les característiques del destinatari.
• Ha d’implicar els nens i nenes.
• Cal fer servir imatges que incitin l’ús de les autoinstruccions.
• Ha d’incloure verbalitzacions que el nen i la nena ja utilitza en el control de la pròpia conducta.
• Ha de facilitar la generalització de les autoinstruccions mitjançant l’ús reiterat en una àmplia i variada gamma de situacions.

Esperem que aquests recursos us siguin útils per ajudar els nens, nenes i adolescents a desenvolupar les conductes que els permetin dur a terme de manera autònoma i amb èxit les tasques que afronten diàriament.