Conductes difícils: comprendre què hi ha darrere per acompanyar millor
Un crit sobtat. Un cop de porta abans d’asseure’s a fer els deures. Un «no» que es repeteix deu vegades, cada cop més fort. Moments així posen a prova qualsevol persona que acompanyi un infant o adolescent.
És el que solem anomenar conducta difícil: crits, bloquejos, oposició, impulsivitat, rebuig a una tasca, dificultat per acceptar un límit, reaccions molt intenses davant situacions que, vistes de fora, semblen petites. Són comportaments que poden resultar realment complexos de gestionar per a qui és al costat.
Però una conducta difícil no converteix una persona en difícil.
La majoria de vegades, el que veiem és només la punta de l’iceberg: una dificultat per regular una emoció, expressar una necessitat, comprendre què s’espera, tolerar la frustració, adaptar-se a un canvi o respondre a una situació que en aquell moment resulta massa exigent.
Per això, especialment quan acompanyem infants i adolescents amb TEA, TDAH, TDL o altres perfils del neurodesenvolupament, pot ser útil canviar la primera pregunta.
En lloc de:
Com faig perquè deixi de comportar-se així?
podem començar per:
Què pot estar necessitant o comunicant a través d’aquesta conducta?
Comprendre no significa justificar-ho tot ni eliminar els límits. Significa disposar de més informació per poder acompanyar millor.
Una petita guia davant una conducta difícil
Aquestes cinc preguntes ens poden ajudar a mirar la situació d’una altra manera.
1. Què ha passat abans?
La conducta no apareix del no-res. Hi ha hagut un canvi inesperat? La tasca era massa difícil? Ha entès què havia de fer? Hi ha cansament, frustració o sobrecàrrega?
Abans d’interpretar una conducta, observar el context ens pot donar moltes pistes.
2. Necessita regular-se abans de poder escoltar?
Quan estem molt enfadats, frustrats o desbordats, la nostra capacitat per escoltar, raonar o trobar solucions disminueix. Amb els infants passa el mateix.
De vegades, abans d’explicar, corregir o buscar conseqüències, necessitem ajudar-los a recuperar la regulació. Podem acompanyar i mantenir el límit alhora:
«Veig que estàs molt enfadat. No puc deixar que peguis. Primer ens calmarem i després ho resolem.»
3. Com estic jo?
Qui acompanya també es cansa, es frustra i pot perdre la paciència. Preguntar-nos «com estic jo ara mateix?» pot evitar que responguem automàticament des de l’enfadament.
Regular-nos primer no significa cedir. Significa intentar intervenir d’una manera més conscient.
4. La conseqüència que planteig ajuda a aprendre?
Després d’una situació difícil ens podem preguntar què volem que aprengui del que ha passat. Si ha llençat material, pot ajudar a recollir-lo. Si ha fet mal, podem pensar com reparar-ho. Si alguna cosa l’ha desbordat, podem buscar junts què podria fer la propera vegada.
La conseqüència deixa així de ser únicament una manera d’aturar la conducta i es converteix en una oportunitat d’aprenentatge.
5. Quina habilitat necessita per a la propera vegada?
De vegades demanem a un infant que «es controli», «demani les coses bé» o «toleri un no» sense aturar-nos a pensar si disposa encara de les eines necessàries per fer-ho.
Darrere de moltes conductes difícils trobem habilitats que encara s’estan desenvolupant: regulació emocional, comunicació, autonomia, flexibilitat, tolerància a la frustració o capacitat per demanar ajuda.
Potser, doncs, la pregunta més útil sigui:
Quina eina li podem ensenyar perquè la propera vegada tingui una altra manera de respondre?
Comprendre per poder acompanyar
Podem resumir aquesta mirada en un recorregut molt senzill:
Observo → intento comprendre → acompanyo la regulació → mantinc el límit → ensenyo una alternativa.
No hi ha cap estratègia que funcioni sempre ni de la mateixa manera per a tots els infants. Però sí que podem canviar el punt de partida: de controlar únicament la conducta a intentar comprendre la persona que hi ha darrere.
Perquè acompanyar amb empatia no significa deixar d’educar. Significa educar també en aquests moments en què fer-ho resulta més difícil.
Si això que acabes de llegir forma part del teu dia a dia, hi ha dues maneres de seguir aprofundint i portar aquesta mirada a la pràctica.
Per comprendre millor la conducta i aprendre a intervenir
El curs Nens i adolescents difícils, amb Helena Alvarado, aprofundeix en com analitzar els problemes de conducta i emocionals i com intervenir davant situacions complexes.
A través d’estratègies d’intervenció, comunicació i relació, aprendràs a mirar més enllà de la conducta visible, entendre millor què està passant i disposar d’eines per acompanyar situacions com l’oposició, els conflictes, les pors, la desmotivació o les dificultats de regulació.
→ Vull aprofundir en la intervenció amb infants i adolescents
Per portar aquesta mirada a situacions concretes del neurodesenvolupament
Si busques un enfocament encara més pràctic, el 2 d’octubre, Cristina García dirigeix el Taller pràctic online de Disciplina Positiva aplicada als trastorns del neurodesenvolupament.
Un espai per treballar, a partir de situacions reals, com comprendre què hi ha darrere de la conducta, acompanyar la regulació, mantenir els límits, buscar alternatives al càstig i afavorir progressivament l’autonomia, especialment en infants i adolescents amb TEA, TDAH, TDL i altres perfils del neurodesenvolupament.
→ Vull aprendre a acompanyar conductes difícils
Darrere d’una conducta difícil hi ha una persona que necessita ser compresa. I qui l’acompanya també necessita eines.
