Consciència fonològica i lectoescriptura

La consciència fonològica és una habilitat lingüística que ens permet identificar i utilitzar els diferents sons que constitueixen el llenguatge humà, com ara els fonemes i les síl·labes.

Els estudiosos han destacat, des de mitjans del segle passat, que és un concepte estretament vinculat a l’aprenentatge de la lectoescriptura. La majoria de vegades, els nens, abans de saber llegir i escriure, ja són capaços de reconèixer, pensar i manejar aquest tipus de sons. Val a dir, però, que la relació entre lectoescriptura i consciència fonològica és, com veurem, de retroalimentació.

Quan es desenvolupa la consciència fonològica?

La consciència fonològica se sol desenvolupar, doncs, en edats primerenques i, generalment, de manera prèvia a l’aprenentatge lector, basat, de fet, en les representacions gràfiques dels sons. Per fomentar la consciència fonològica, es poden treballar exercicis de: segmentació sil·làbica, detecció de rimes i repetició de sons.

Exposar els infants a un entorn lingüístic actiu i ric pot contribuir al progrés de la seva consciència fonològica. Tot plegat, el primer nivell de coneixement fonològic rau en l’escolta.

Quan les famílies llegeixen contes, poemes amb rimes, o ensenyen cançons als seus fills, estan contribuint a despertar-los la consciència fonològica. La qüestió, en definitiva, és convidar-los a jugar amb els sons que constitueixen les paraules.

Quines són les qualitats d’aquesta habilitat lingüística

Tot i que l’escolta representa el primer pas, una de les qualitats més avançades d’aquesta habilitat lingüística és la consciència fonèmica, que es fonamenta en el reconeixement de sons individuals, és a dir, fonemes. El pas definitiu ja és la seva combinació per conformar vocables. Fonemes, síl·labes i paraules són els nivells principals d’adquisició de la consciència fonològica.

Des del punt de vista educatiu, és molt important considerar que les dificultats fonològiques poden ser, de vegades, un indicatiu, per a familiars i professorat, d’una possible dificultat lectora o expressiva en un nen.

De la mateixa manera, el treball pedagògic d’àrees associades amb la consciència fonològica pot ajudar a millorar en l’àmbit de la lectoescriptura i viceversa. En el cas de la dislèxia, per exemple, la consciència fonològica és fonamental. En síntesi, consciència fonològica i lectoescriptura formen part indissociable d’un enriquiment lingüístic mutu.