7 passos per detectar la dislèxia

Molts pares es pregunten com detectar la dislèxia. En aquest article parlarem dels símptomes de la dislèxia i com la podem reconèixer.   

Què és la dislèxia?

La dislèxia és un trastorn específic de l’aprenentatge de la lectura, d’origen neurobiològic, crònic i amb un component hereditari significatiu. És a dir, perdura durant tota la vida.

És a l’etapa escolar on l’impacte és més gran. Estudis en llengua anglesa estimen la seva prevalença aproximadament en un 10% de la població.

Si bé als anys 80 s’establirien diferents tipus de dislèxia, les investigacions actuals reafirmen i conclouen que l’origen és una afectació del processament fonològic .

Això vol dir que el nen té moltes dificultats per associar el so amb la lletra que li correspon. Al final, es desencadenen errors en llegir i en escriure.  

La importància de la detecció precoç

Els primers símptomes per detectar la dislèxia ja es donen en l’etapa infantil, si bé es diagnostica una vegada finalitzat 2n de primària. Això no vol dir que hàgim d’esperar per intervenir fins a tenir un diagnòstic.

La intervenció ha de ser com més aviat millor, una vegada detectades les dificultats en consciència fonològica.

La detecció precoç, per tant, és essencial. Això ajudarà a la reducció de la gravetat del trastorn. A més, s’evitaran les conseqüències emocionals que comporta tenir una dificultat d’aprenentatge en una àrea tan essencial a nivell acadèmic.  

Així mateix, el desconeixement del que els passa com a nens afecta directament la seva autoestima i deteriora el seu estat anímic.

A més, interfereix en la interacció amb altres nens i la seva sensació d’incapacitat és més gran com més triguem a detectar-ho. 

No hi ha cap persona amb dislèxia que no hagi pensat que la causa del seu problema d’aprenentatge era la seva intel·ligència baixa. És una creença totalment errònia però que els determina la seva relació amb el món.

Darrere de molts fracassos escolars i vitals podem trobar un trastorn d’aprenentatge no detectat .

Davant d’aquesta necessitat de resposta immediata a les necessitats d’un nen amb dislèxia ens preguntem: com la podem detectar?

Aquí s’hi exposen 7 indicadors que ens poden fer sospitar que el nostre fill/a presenta aquest tipus de dificultat.

7 Indicadors per detectar la dislèxia

1. Bona capacitat intel·lectual

El primer símptoma de dislèxia és que el nen mostra un desenvolupament normal i una intel·ligència pròpia de la seva edat , però que té una dificultat molt important per aprendre a llegir ia escriure.

Tot això, en contraposició a altres aprenentatges generals i vitals, que ha integrat sense dificultat.

Ens estranya que li costi tant aquest aprenentatge i que manifesti tant de malestar a l’hora d’enfrontar-se a les lletres i els textos.

2. Dificultats a l’àrea de lectura

El primer signe el trobem a l’etapa infantil. Generalment, quan el nen comença a jugar amb els sons, les síl·labes i les paraules (a través de rimes, ritmes, desglossament en síl·labes per exemple, tot a nivell oral) i després a associar aquests sons amb les lletres que li corresponen, integrant ja la grafia.

Aquesta dificultat en la consciència fonològica desencadena al desenvolupament de l’aprenentatge de la lectura múltiples errors.

Alguns són:

• Omissions de lletra (no lectura)
• Substitucions de lletra (canvi)
• Addicions (afegir lletres)
• Inversions (llegir /al/ en comptes de /la/)
• Rotacions (llegir /b/ en comptes de /d/)

La lectura no és fluida, moltes vegades sil·làbica (en edat no inicial). És vacil·lant, amb repeticions, la velocitat és baixa i té dificultats per comprendre el que ha llegit.

3. Dificultats a l’àrea d’escriptura

Aquesta dificultat en la consciència fonològica també desencadena errors en l’escriptura. Omet, substitueix, fa addicions, inverteix, trenca, uneix i fragmenta paraules, etc.

També té molta dificultat per integrar la norma ortogràfica i sol cometre errors de canvis de consonants que sonen igual (/g/, /j/, /ll/, etc.). Omet els accents i els signes de puntuació, així com les majúscules.  

Li costa expressar les idees per escrit, negocia les línies que ha de tenir un text, i solen tenir tendència a enumerar idees amb una pobra sintaxi.

La lletra de vegades pot estar afectada, sobretot al traç lligat que necessita més domini de coordinació que la lletra majúscula.

4. Pensament amb predomini visual

Un nen amb dislèxia sol tenir un pensament de clar predomini visual per sobre del lingüístic, integrant molt millor la informació a través de les imatges que no pas a través de les paraules.

Aprèn de forma més satisfactòria amb estratègies i tècniques d’estudi que redueixin el contingut verbal i es donin suport visual . Passa amb els mapes mentals, mapes conceptuals, esquemes, fitxes.

Tenen dificultats per fer resums i sintetitzar idees, discernint el que és principal del que és secundari.

5. Dificultats en funcions executives

A més de les dificultats lectores i escriptores, un nen amb dislèxia sol tenir dificultats d’accés al lèxic (trobar paraules per exemple que comencin per una lletra determinada).

Presenta un vocabulari més baix del que s’espera , dificultats en la seqüenciació (per exemple, aprendre taules de multiplicar, dies de la setmana, hores del rellotge), en la planificació i organització de tasques i solen ser desordenats.

Tenen molt bona memòria a llarg termini, però baixa memòria de treball, podent presentar oblits dinformació fàcilment. Poden tenir baixa flexibilitat i dificultats per adaptar-se als canvis.

6. Dificultats de llenguatge i/o motrius i/o atencionals

Atès que la dislèxia és un trastorn de neurodesenvolupament amb bases cognitives compartides amb altres, podrien presentar associada a aquesta dificultat problemes de llenguatge oral importants.

Poden ser tant expressius com a comprensius, que ens farien sospitar de la presència d’un trastorn del llenguatge primari.

Altres problemàtiques serien dificultats en motricitat fina i gruixuda i en la coordinació de moviments i equilibri (dispraxia). problemes atencionals significatius que van més enllà del simple fet d’enfrontar-se a material escrit.

Alguns són facilitat per distreure‘s, dificultats per seguir ordres complexes, per mantenir l’atenció sostinguda en un període de temps, malestar davant l’esforç mental o l’atenció a detalls i la concentració (dèficit atencional).

7. Afectació emocional i/o comportamental

Qualsevol nen amb dislèxia presenta afectació emocional secundària a l’estrès vivencial. Això suposa enfrontar-se de forma continuada amb tasques on es posa en evidència el seu problema d’aprenentatge.

El desconeixement del que els passa, fa que l’atribuïn a la intel·ligència. i senten inferiors als iguals, minvant autoestima i generant problemes emocionals com ansietat o depressió.

També es donen trastorns de conducta, problemes alimentaris i de son, somatitzacions (malestar físic fruit de la tensió psíquica), etc. 

Solen estar irritables, fàcilment perden el control o ploren, es repleguen en si mateixos o deixen de comunicar-se i quan ho fan sovint exploten.

Per evitar aquesta angoixa poden mostrar mecanismes d’evitació, com no voler fer les tasques, amagar informació i fins i tot mentir davant de notes i deures, per salvaguardar el seu estat emocional i no confirmar la seva sospita “sóc ximple”.

Per tant, si tens a prop un nen que presenti un important nombre de símptomes, informa l’escola i busca un especialista en neurodesenvolupament que pugui detectar la dislèxia. 

És essencial la detecció precoç per compensar el seu aprenentatge i evitar seqüeles emocionals que, en molts casos, acaben perdurant i afectant fins a l’edat adulta.

En vols saber més? Aquests articles et podrien interessar: