Com cal regular l’ansietat matemàtica?

L’ansietat és una reacció emocional que es manifesta davant la percepció d’una amenaça o un perill. Té com a finalitat la protecció de l’individu. Així, doncs, l’ansietat adaptativa ens ajuda a reaccionar davant el perill.

Però pot arribar a ser negativa o patològica quan se sobreestima el perill de l’estímul que es presenta. Molts nens mostren emocions negatives desmesurades relacionades amb les matemàtiques.

Per què les matemàtiques, a diferència d’altres aprenentatges, generen aquestes emocions tan negatives? Analitzem el concepte i donem eines per començar a intervenir-hi.

Què és l’ansietat matemàtica?

Els autors defineixen l’ansietat matemàtica com la sensació de tensió, impotència, desorganització mental i terror produïda quan s’han de manipular números o resoldre situacions problemàtiques (Rubinsten & Tannock, 2010).

Es tracta d’una fòbia específica, ja que la presència de símptomes, tant cognitius com fisiològics, apareixen quan veuen un estímul específic o l’associen a una situació específica (Kucian et al. 2018).

Només es manifesten davant les matemàtiques i/o els números. Es perceben els números com una veritable amenaça.

En presentar-se preguntes senzilles, de l’entorn quotidià com “si val 3 i te’n dono 5, quant m’has de tornar?, si fa dos anys en tenia 13, quants anys en tinc ara?, si n’érem 4 i en van arribar 3, quants som ara en total?…”

En aquest instant, en espera de la resposta, es manifesta el dubte, la inseguretat, la por fins a arribar al bloqueig.

Això és el que els passa a moltes persones amb ansietat matemàtica. Aquesta dificultat es pot arribar a percebre com una amenaça a la seva autoestima.

A causa d’aquestes experiències tan negatives i estressants tendeixen a negativitzar totes les situacions quotidianes que es presenten amb manipulacions numèriques i/o aritmètiques, arribant a ser un autèntic handicap a la seva vida d’adult.

L’ansietat matemàtica impacta directament a la Memòria de Treball dels alumnes (Ashcraft & Krausse, 2007; Beilock, 2008; Mammarella et al., 2015).

Com sabem, és un recurs indispensable per a la resolució de tasques matemàtiques.

Conseqüències de l’ansietat matemàtiques

Com que tenen pensaments intrusius de preocupació es consumeixen els recursos atencionals i queden menys disponibles per al processament dels números (Suárez-Pellicione et al., 2016).

D’altra banda, cal tenir en compte que també es fomenta una disminució de l’autoestima acadèmica.

Es manifesten pensaments recurrents de no ser capaç de, per exemple, tasques tan senzilles com les de sumar 5 i 4, localitzar números a taules, escriure o manipular xifres.

Aquestes activitats es realitzen de manera automàtica, fins i tot en format de jocs o petites competicions.

Tot això porta a generar un cercle viciós d’evitació, increment de l’exercici deficient i augment de la sensació d’ansietat (Mongiello, 2020).

Per aquests motius és imprescindible dedicar temps a la nostra intervenció psicopedagògica per prevenir i millorar l’ansietat matemàtica, ja que aquesta pugui tenir impacte també a la vida adulta, a l’elecció dels nostres estudis futurs i a la vida laboral.

Ansietat matemàtica i/o Discalcúlia?

No totes les persones que tenen ansietat matemàtica tenen Discalcúlia , però tota persona amb Discalcúlia té, d’alguna manera, ansietat matemàtica. (Hornigold, 2015).

La prevalença de l’ansietat matemàtica és molt més elevada del que ens podríem haver imaginat; es tracta del 25% de l’alumnat (Dowker et al. 2016), tot i que pot variar amb l’edat i l’exigència acadèmica.

Tot i així, no tots els alumnes amb ansietat matemàtica presenten Discalcúlia. Només un 7% d’aquest 25% manifesta alhora el trastorn d’aprenentatge.

Les persones amb discalcúlia , tal com hem analitzat a l’article “Discalcúlia: Desxifrant les dificultats de matemàtiques” presenten un dèficit en el processament numèric de manera innata que genera una ansietat matemàtica.

Alhora, l’ansietat matemàtica retroalimenta negativament l’aprenentatge de les matemàtiques. Aquests dos elements augmenten significativament la dificultat d’aprenentatge dels conceptes matemàtics.

A les matemàtiques curriculars es fomenta el fet de tenir o deure de donar una sola resposta correcta a una pregunta, en lloc de valorar el procés de pensament.

A causa d’això, entendrem que augmenti la sensació d’inseguretat en respondre erròniament davant dels nostres i les nostres companyes de manera reiterativa.

Eines per a la intervenció: Guia EPIRE per generar recursos de superació de l’ansietat matemàtica

A més de contemplar un programa d’intervenció psicopedagògica completa, on es treballi amb un tractament integral, els objectius i el desenvolupament dels conceptes aritmètics (sempre des d’allò concret fins a allò abstracte) i la comunicació Escola-Família-Professional Extern, la regulació de l’ansietat matemàtica ha de prendre un rol indispensable i explícit durant la intervenció.

Seguir els passos EPIRE (Externalització – Psicoeducació – Identificació – Relaxació – Estratègies) ens pot ajudar a generar una guia bàsica de recursos per parlar amb els nostres alumnes durant les situacions d’ansietat i donar eines per què fer quan apareix.

• Externalitzar

En primer lloc, i com qualsevol procés de regulació emocional, cal ajudar a externalitzar l’emoció d’ansietat.

Passar aquesta emoció abstracta a un símbol concret: posar nom, aspecte, que ens fa sentir, etc. ens ajudarà a parlar en referència a aquestes mateixes sensacions i poder identificar-les en el futur.

• Psicoeducar

Un cop externalitzat hem de psicoeducar l’ansietat matemàtica. En tots els processos d’ intervenció psicopedagògica específica, poder explicar als nens i nenes que els passa i perquè alleuja molts dels seus símptomes ansiosos o d’una autoestima baixa.

Quan els nens i nenes coneixen quines són les seves dificultats i per què les tenen poden entendre l’origen de les situacions frustrants durant el seu aprenentatge i començar a posar remeis per millorar-ne les dishabilitats i desenvolupar les habilitats que puguin compensar els seus dèficits.

Reconèixer l’ansietat i la intensitat dels efectes produeix al nostre cos. Per això podem utilitzar símbols com el termòmetre de les sensacions.

• Identificar

Haver externalitzat i psicoeducat sobre l´ansietat matemàtica ens permetrà identificar els pensaments que generen aquesta emoció i discriminar la intensitat d´aquests símptomes en situacions futures.

A mesura que anem sent explícites a la nostra intervenció podrem ajudar a anticipar, que serà una eina bàsica per frenar a temps els pensaments negatius i el bloqueig.

• Relaxació

Per poder frenar pensaments negatius recurrents, els nervis, bloquejos, atacs de pànic davant situacions d’avaluació acadèmica i poder transformar-los en adaptatius, relativitzar els resultats negatius o els errors i poder tenir pensaments positius podem fer servir tècniques de relaxació (com la respiració, el mindfulness, etc), o altres tècniques de regulació de les emocions.

• Estratègies

Generar recursos acadèmics que ens ajudin a recordar, entendre i dur a terme processos acadèmics (esquemes, guions, taules, autoinstruccions, passos per fer procediments, estratègies de resolució de problemes, etc.) seran també una eina clau per alleujar possibles pressions en contextos d’execució d’activitats acadèmiques.

Finalment, algunes recomanacions per minimitzar l’ansietat matemàtica podrien ser el fet de generar un ambient de treball on el nen i la nena se sentin segurs, donar peu a que puguin verbalitzar les seves pròpies idees o processos de pensament, proposar la idea que els errors formen part del procés d’aprenentatge, utilitzar material concret per ajudar a comprendre els conceptes i premiar les estratègies (Hornigold, 2015).

Saber més aquí...

Coneix més sobre els nostres cursos aquí…

Coneix més sobre els nostres articles aquí…