Intervenir en dislèxia des de l’ensenyament secundari no és fàcil. Segons la definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la dislèxia és “un trastorn el tret principal del qual és una dificultat específica i significativa en el desenvolupament de les habilitats per a la lectura”.
Per aquesta raó, sol comportar certs obstacles a l’aprenentatge i al rendiment acadèmic de les persones. Cal tenir en compte que l’alumnat amb dislèxia representa el 80% dels diagnòstics de trastorns de l’aprenentatge que es donen en l’àmbit educatiu.
Els problemes derivats de la dislèxia es poden manifestar en diferents àrees del coneixement, com les relatives al pensament, la parla, la lectura, l’escriptura, el lletreig o el maneig de signes matemàtics. Així doncs, afecten, en general, les dinàmiques de la gran majoria de les assignatures. És una cosa que no podem ignorar a l’hora d’abordar aquests casos particulars.
Tot i que de vegades s’hagin creat confusions, no es tracta d’un trastorn que es limiti a les edats corresponents a l’ensenyament primari, sinó que també es diagnostica entre l’alumnat de cursos més avançats, com els referents a l’ensenyament secundari, i en adults.
En aquest article d’Integratek ens hem proposat facilitar-vos, d’una manera breu i clara, una sèrie de consells bàsics per tractar, pedagògicament, un cas de dislèxia des d’una aula d’ensenyament secundari.
Comunica’t amb l’alumne diagnosticat de dislèxia i transmet-li confiança
La comunicació entre l’alumnat i el professorat és clau, en general, a l’ensenyament, i en especial en el cas que ens ocupa. És important que els docents siguin coneixedors de les dificultats en l’aprenentatge del seu alumne diagnosticat de dislèxia, i que li demostrin el suport. De la mateixa manera, si es detecten alguns símptomes de dislèxia, és important que es derivi a un especialista, que analitzi la situació.
Cal evitar, evidentment, qualsevol possible situació de burla per part de la resta de companys. De fet, comunicar la situació als altres, perquè entenguin que no es dona un tracte de favor, sinó que estem davant d’una necessitat educativa, pot tenir efectes positius.
L´ús de mitjans digitals ens pot ajudar
Els recursos tecnològics digitals tenen cada cop més presència a l’aula. Per exemple, els ordinadors portàtils. Això pot facilitar enormement la feina de les persones dislèxiques. Tot plegat, si prenen apunts mitjançant un processador de textos, aquests programes ja disposen de correctors lingüístics, que poden contribuir a les seves tasques, i que corregeixen determinats problemes relacionats amb l’escriptura.
La situació a l’aula també és important per evitar distraccions
No és el mateix, en una classe, asseure’s al principi de tot que al final. Ho sabem de sobres, per experiència. Reservar, per tant, un lloc a primera fila, per a la persona amb dislèxia, pot disminuir el risc que es deixi portar per altres estímuls que el distreguin. No estar situat al costat de la finestra, en cas que n’hi hagi, també hi ajuda, en aquest sentit.
Trucs i abreviatures per memoritzar millor les coses
La dislèxia, com hem vist, sol afectar la memorització. Pot ser interessant treballar, individualment, amb l’alumne en qüestió tècniques mnemotècniques concretes. Les abreviatures, i altres recursos creatius, poden ser una manera de potenciar la memorització dels continguts, per part de la persona dislèxica.
Reforça positivament les habilitats de l’alumne
El treball psicològic també és fonamental davant d’una dificultat d’aquestes característiques. I encara amb més raó en edats com les que sol tenir l’alumnat de secundari. L’autoestima és un factor transcendental a l’aprenentatge.
Tot això ho diem perquè reforçar positivament les habilitats de l’alumne és una bona estratègia per fomentar l’aprenentatge. Cal considerar que les persones dislèxiques, davant de les seves dificultats afegides, poden sentir-se pitjor, o menys capaces. És important revertir aquesta possible sensació.
Estableix, si escau, uns criteris d’avaluació individualitzats
Si es considera oportú, es poden establir uns criteris d’avaluació individualitzats, que s’adaptin al trastorn que pateix la persona amb dislèxia. D’aquesta manera, es poden fixar, per exemple, exàmens de tipus oral i també fixar uns objectius bàsics de cada unitat temàtica.
Altres alternatives interessants poden consistir a ser menys exigents amb les faltes ortogràfiques de la persona diagnosticada, que inevitablement les comet, quan s’expressa, o bé permetre més temps per culminar la prova.
Acompanya els alumnes a l’elecció de les assignatures i el seu itinerari curricular
A l’ensenyament secundari l’alumnat té la possibilitat d’escollir algunes assignatures, que ja comencen a dibuixar la direcció del seu itinerari curricular. Pot ser positiu que el professorat acompanyi els alumnes diagnosticats de dislèxia en l’elecció d’aquestes assignatures, perquè el programa d’estudis s’adapti al màxim possible a les vostres inquietuds i necessitats.
Hi ha recursos digitals específics per tractar la dislèxia
Les noves tecnologies ens ofereixen nous recursos per tractar la dislèxia. Les opcions, en aquesta línia, són moltes i variades. Així, per exemple, programes com Katamotz ajuden a treballar problemes de lectoescriptura. També hi ha aplicacions mòbils amb exercicis per millorar la comprensió i l’escriptura, com ara Dyseggxia
Limitar les tasques que l’alumne hagi de fer a casa
Les persones dislèxiques tenen sovint dificultats per organitzar el temps i les tasques. Sent conscients d’aquesta particularitat, pot ser beneficiós plantejar aquelles tasques estratègiques per a l’aprenentatge i el desenvolupament, i no carregar massa l’alumne amb exercicis.
Mantenir un contacte directe amb l’alumne i els pares
Escolta activa, reforçament del talent de l’alumne diagnosticat de dislèxia, utilització de recursos per facilitar l’aprenentatge o confiança són alguns dels conceptes que hem tractat en aquestes recomanacions succintes. Ara bé, convé que remarquem, per acabar, la qüestió comunicativa.
No només amb l’alumne, com dèiem al primer punt, sinó també amb els pares. Fixar estratègies conjuntes, entre les tres parts, pot contribuir a millorar el rendiment acadèmic de l’alumne i els processos d’aprenentatge.
Saber més aquí...