La història de Dani
Dani, 16 anys, a punt d’abandonar els estudis de batxiller per l’estrès que li porta, és observat per la professora d’anglès. Ho veu molt intel·ligent i responsable. No obstant, el seu estat emocional trontolla. Parlen.
Dani li explica que ha renunciat a tot per intentar tirar endavant els estudis, fet que l’ha sumit en un estat depressiu que a poc a poc se’n va apoderant, i del qual només se li acudeix escapar deixant l’institut.
Ja no surt amb els amics i ha abandonat el seu esport favorit. Dedica tot el seu temps a l’acadèmic i tot i així no aconsegueix sortir a la superfície.
La seva professora acabada d’arribar del Regne Unit i coneix a fons la dislèxia, de fet, allà és habitual la seva detecció i intervenció, i li recomana fer-ne una avaluació.
El diagnòstic aclareix els dubtes
Dani no és ximple, simplement té dislèxia i alta capacitat intel·lectual, que el fa doblement excepcional.
Hores i hores dedicades a l’estudi sense obtenir els resultats esperats, la pressió familiar per no obtenir bon rendiment i les valoracions negatives per part del professorat i els seus companys fan que aquests nens, nenes i adolescents vagin des de l’etapa d’educació primària minvant la seva autoestima.
Conseqüències emocionals
Les conseqüències emocionals que comporten una afectació en l’aprenentatge no són tingudes en compte en el nostre sistema escolar, i retarden els diagnòstics considerant que les dificultats d’aquests infants són “menys urgents” que les dels altres, agreujant negativament l’afectivitat.
Però, de quin percentatge d’alumnes parlem? Les dificultats específiques d’aprenentatge (DEA) afecten un 10% de la població general, això vol dir que, en una escola de 1.000 alumnes, 100 estaran afectats per una dificultat específica d’aprenentatge.
Dificultats específiques d’aprenentatge:
Com a dificultats específiques d’aprenentatge ens referim a la dislèxia, la discalcúlia i la disortografia. Al costat d’altres trastorns del neurodesenvolupament com el dèficit d’atenció, el Trastorn d’Aprenentatge No Verbal i el Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) que, tot i no considerar-se trastorns específics de l’aprenentatge, sí que generen dificultats de rendiment a l’escola.
En conseqüència, una afectació emocional secundària, que de vegades és tan intensa, que es converteix en el problema principal.

Context i característiques de nens amb Dislèxia:
La baixa autoestima és un tret comú en aquests nens atès que el concepte mateix es construeix en relació amb la informació que prové de l’exterior. I l’exterior no els aporta un feedback positiu.
Pares que pressionen en relació amb els estudis i que obliguen a interminables tardes de tasques escolars, professors que no valoren l’esforç perquè ho desconeixen o simplement consideren que rendeix voluntàriament per sota de les seves capacitats.
Nivells d’exigència molt elevats, amb prou feines temps lliure de joc, i companys amb els quals es compara negativament atès que ells, amb molt poca dedicació arriben a fites que ell no és capaç d’aconseguir.
Aquesta pressió és diària augmenta el malestar emocional i desencadena problemes adaptatius importants.
Com a problemes emocionals més comuns trobem:
- Nivells alts d’ansietat.
- Quadres depressius (fruit de les contínues renúncies a què s’han de sotmetre en pro de l’estudi continuat).
- Problemes de son i/o alimentació.
- Somatitzacions (malestar físic conseqüència de la tensió emocional a què estan sotmesos).
- Fòbia escolar (alta por i negativa a acudir a l’escola), o alteracions en el comportament o en les relacions amb els iguals.
Dificultats d’aprenentatge
Les dificultats específiques d’aprenentatge, per tant, van més enllà que les mateixes escolars, i els adults hem de ser capaços de detectar els senyals que ens informen que el nostre fill o alumne presenta un risc clar a presentar-los.
Com detectar dificultats a l’aprenentatge:
Si observem un rendiment substancialment diferent entre el seu esforç o rendiment, si manifesta un clar malestar davant de tasques que impliquen un esforç mental, si mostra negativa per acudir a l’escola, o les tardes fent els deures són una batalla campal, podem estar davant d’un problema d’aprenentatge, que ja està fent efecte en les seves emocions.
És en aquest moment quan, com a adults, ens hem de plantejar si alguna cosa se’ns està passant per alt, i no justificar-ho tot en baixa motivació, immaduresa o vagueria.
Tristament el nostre sistema educatiu, si bé actualment està intencionalment dirigit cap a la inclusió, dista molt de ser-ho a la pràctica.
I, malgrat que aquesta existís, aquests nens i nenes sempre se sentiran clarament per sota de les seves possibilitats, atès que la dificultat existeix i en són conscients. És una obligació, per tant, de l’entorn, la família i els professionals de l’educació, donar resposta a aquesta necessitat.
Què fer si creiem que el nostre fill/a té dislèxia?
- La vivència del nen a la llar pel que fa a les tasques escolars ha de ser comunicada al seu tutor perquè tingui en compte el grau de sobreesforç que li suposa estar al mateix nivell que la resta dels seus companys en l’àmbit acadèmic, encara que sigui en àrees específiques.
- El contacte amb associacions de pares de nens amb DEA és un recurs molt valuós per a les famílies.
- D’altra banda, hi ha protocols de detecció de dificultats escolars específiques que poden ser aplicats per professorat i pares per tal de determinar clarament els símptomes que presenta.
- Un cop realitzades aquestes accions es recomana la derivació a un professional del centre o bé un acreditat extern que determini un diagnòstic concloent que confirmi o refuti la impressió original.
Diagnòstic
El diagnòstic permetrà donar una resposta objectiva a un estat emocional baix. Els nens amb DEA no consideren que la causa de la dificultat d’aprenentatge sigui un problema de consciència fonèmica, numèrica, en la morfosintaxi, en l’atenció sostinguda o en les funcions executives.
No, no tenen tant coneixement en neurodesenvolupament. Ells simplement senten que tot el que els passa és a causa d’una baixa capacitat intel·lectual, que són incapaços d’aprendre, que mai no podran aconseguir les metes acadèmiques que se’ls proposa.
Un cop coneixen el que els passa, i hi treballen, el canvi emocional és admirable. I tots manifesten sentir-se alleujats en conèixer exactament la base de la dificultat d’aprenentatge.
Estem posant etiquetes?
No, estem donant resposta a una necessitat que hi ha. La necessitat de conèixer-nos, per a partir d’aquí, posar en marxa les ajudes pertinents per adequar-nos a la realitat que vivim.
El camí no és pas fàcil. Hauran de treballar més dur per arribar als mateixos objectius que els seus companys, però serà un camí compartit amb professors, pares i entorn social en la mateixa direcció, que ell assoleixi els seus objectius escolars i l’estabilitat emocional.
HELENA ALVARADO
Psicòloga
Professora associada de la UIB de Dificultats Específiques d’Aprenentatge (DEA)