Jesús C. Guillén és neuroeducador, professor de postgrau, màster i diplomatura.
El cervell humà és un òrgan amb una enorme plasticitat, que es reorganitza contínuament a nivell funcional i estructural. Per esprémer les seves possibilitats entre els més joves és fonamental, segons afirma el neuroeducador Jesús C. Guillén , que tant pares com professors cuidin, amb especial atenció, la qüestió emocional.
«No podem separar allò emocional del cognitiu, perquè tot està impregnat d’emocions», assegura Guillén.
La importància de la neurociència
La neurociència ha constatat, els darrers anys, que «els climes emocionals positius són imprescindibles per a l’aprenentatge». Per aconseguir que l’alumnat desenvolupi una “mentalitat de creixement” cal, doncs, que el rol del professor vagi més enllà de la identificació i la correcció d’errors, que tradicionalment s’ha associat al bolígraf vermell.
“És molt important potenciar, mitjançant un llenguatge positiu, les fortaleses de cada alumne” , declara Guillén.
L’educació, per a ell, ha de tenir un caràcter holístic, és a dir, ha de “transcendir allò cognitiu i atendre les necessitats físiques, socials i emocionals dels infants i adolescents”, perquè tots aquests factors influeixen en el desenvolupament de l’activitat cerebral.
Assumir el protagonisme a l’aprenentatge
Guillén també es mostra convençut que “l’alumnat aprèn millor quan se sent protagonista, i no pas un receptor passiu, del procés d’aprenentatge”.
«Les investigacions demostren, simplement, allò que els bons professors ja sabien per endavant, i és que la motivació és clau per a un millor aprenentatge» , manifesta.
Per captar l’atenció dels alumnes i activar-ne la memòria cal emocionar-los prèviament. És per això que escoltar, conèixer i empatitzar són verbs bàsics en l’exercici de les tasques de qualsevol professor.
“Al final, el mestre també s’ha de convertir, en certa manera, en un estudiant, és a dir, en un analista dels seus propis mètodes”, conclou Guillén, que també defensa l’atenció i l’avaluació individualitzades.
Educar per a la vida
Un altre dels reptes pedagògics que aquest neuroeducador remarca sobre l’eficiència. Guillén és partidari de desenvolupar una educació per a la vida.
“Els grans hem estudiat un munt de coses que no tenen cap rellevància a la nostra vida quotidiana”, manifesta, en aquest sentit. Guillén aposta per un “aprenentatge eficient, que vinculi els coneixements a les situacions reals”. Segons Guillén, a l’educació «ha predominat la solució única, mentre que quan intentem resoldre un problema real sol haver-hi múltiples formes d’afrontar-lo».
En conseqüència, lligar més sovint els coneixements curriculars amb la vida pràctica apropa els joves a la gestió de la complexitat.
Amb el propòsit de facilitar les “rutines de pensament” entre l’alumnat, Guillén també aconsella l’ús pedagògic de la metacognició, és a dir, de la reflexió sobre el propi aprenentatge, mitjançant eines com ara qüestionaris en què es faci raonar els estudiants sobre, entre altres qüestions, els coneixements consolidats i els que falten per consolidar.
En síntesi, per assolir una educació eficient, que tregui el màxim profit possible de les capacitats humanes, és indispensable posar l’alumnat al centre del focus d’atenció i acompanyar el procés educatiu d’un treball emocional.
«Els bons projectes que eduquen emocionalment no només milloren competències en aquest àmbit, com l’empatia, la resiliència, el caràcter cooperatiu i l’autocontrol, sinó que també incideixen positivament en la millora del rendiment acadèmic» , conclou Guillén.
De les seves declaracions se’n pot extreure la idea d’una escola amb cervell i cor, dos elements que Guillén posa al servei d’un alumnat més ben preparat per fer front als desafiaments vitals del present i del futur.
Saber més aquí...