Les conseqüències psicològiques de la dislèxia poden ser múltiples. Els nens amb trastorns de l’aprenentatge en general, i amb dislèxia en particular, corren el perill de presentar alteracions a la seva vida afectiva com a conseqüència dels continus fracassos que experimenten tant en l’àmbit escolar com en les seves activitats de la vida quotidiana, que inclou contínuament accions o tasques pròpies del domini de les seves dificultats.
El nen dislèxic fracassa a l’escola i rep d’una manera continuada, directament o indirectament, de manera passiva o activa, missatges verbals i valoracions negatives de l’entorn escolar, social i familiar, és a dir, de tots els àmbits on el nen es troba immers. A poc a poc s’anirà conscienciant de la seva incapacitat per superar els obstacles que se li presenten diàriament, no podent, malgrat el seu esforç, tirar endavant.
Intervenció emocional i de conducta en les dificultats específiques de laprenentatge
Aquesta situació de fracàs continuat perdura en el temps, i en no rebre l’ajuda adequada al sistema escolar, perd la motivació cap a l’aprenentatge, i desenvoluparà lentament un sentiment d’inseguretat cap a si mateix i cap a les seves capacitats. La seva desconfiança en ser capaç de fer alguna cosa es generalitzarà a altres activitats de tipus extraescolar, afectant tots els àmbits de la seva vida.

Es produeix, en conseqüència, una espiral de fracàs, un cercle viciós, ja que la por del fracàs que experimenta porta a una reducció de la seva productivitat per inseguretat i com a evitació de la constatació de les seves dificultats, no s’enfronta als nous aprenentatges, esdevenint un fracàs real i secundàriament la constatació de la por al fracàs del principi.
A partir d’aquí es poden desencadenar problemes emocionals i/o conductuals com ara ansietat, en qualsevol de les seves formes, manifestada més habitualment en problemes en l’alimentació (disminució o augment de la gana) el son (insomni, malsons…) o somatitzacions .
Per exemple, podem trobar molèsties o dolors corporals fruit de la tensió psíquica viscuda (cefalees, vòmits, abdominàlgies…), simptomatologia depressiva (sentiments de fracàs, inseguretat, dificultats escolars, tristesa, labilitat emocional, canvis bruscos d’humor…).
També es presenten trastorns relacionals secundaris al pobre autoconcepte, apareixent dificultats en la interacció amb els seus companys , trastorns en el comportament manifestos a través d’una conducta pertorbadora de compensació de tipus agressiva o provocadora, com a mecanisme de defensa ineficaç, i baixa autoestima.
Si el fracàs perdura en el temps i es repeteix de manera recurrent, com sol passar, el dany a l’autoestima s’anirà incrementant de mica en mica. El nen es desmotiva, es descoratja, es replega en si mateix i perd l’interès pels altres infants del grup, ja que el seu nivell de competència és molt inferior al model escolar establert.
Es margina de la classe. Com més fracassos, les sancions i les reprimendes augmentaran, així com la sensació del nen de ser incapaç i de pensar que no serveix per a res.
Si el trastorn no es detecta adequadament i es tracta a temps, el problema es pot augmentar i complicar ràpidament. Per tant, és indispensable un diagnòstic precoç tant per superar amb èxit l’educació reglada i reduir el retard en els aprenentatges com per evitar l’afectació emocional al màxim possible.
Helena Alvarado
Psicòloga col 1080. Pedagoga terapeuta. Logopeda habilitada.

Disciplina positiva aplicada als trastorns del neurodesenvolupament. Taller pràctic en línia | 2 d’octubre de 2026