En la darrera dècada el concepte Resposta a la Intervenció (RTI) ha irromput amb força en el camp de la pedagogia. Per a aquelles persones que encara no s’hagin familiaritzat amb el terme, procedent dels Estats Units (Response To Intervention), es tracta d’una metodologia que contribueix a respondre a les dificultats d’aprenentatge i atenció dels estudiants. Per mitjà de l’avaluació continuada dels coneixements adquirits, el model RTI facilita al docent informació periòdica sobre el progrés de tots els seus alumnes. D’aquesta manera, el professor pot detectar, empíricament, els qui necessiten un suport educatiu intensiu i intervenir, així, per tal d’optimitzar les seves capacitats.
Encara que la RTI s’hagi relacionat, sovint, amb competències específiques com ara la comprensió lectora i les matemàtiques, cal destacar que es pot aplicar, sense cap mena de restricció, en els diferents àmbits del coneixement. És, sens dubte, un mètode interessant, perquè no es limita a fixar l’atenció en la valoració del rendiment de l’alumne, sinó que també implica l’adopció, per part del professorat, d’una actitud flexible que fomenti la realització d’anàlisis crítiques sobre l’eficàcia de les estratègies educatives emprades a cada moment.
Dit això, submergim-nos en la qüestió. Segons afirmen els estudiosos, la RTI és un procés metodològic que consta de tres fases. En la primera, que implica a tot l’alumnat, el professorat imparteix una sèrie d’aprenentatges i, posteriorment, avalua el progrés acadèmic dels participants. En la segona, ja amb els resultats assolits, el docent assisteix, en grups reduïts, tots aquells estudiants que no han consolidat els coneixements bàsics. Per últim, la tercera i darrera fase està pensada per a desenvolupar plans d’aprenentatge adequats a les necessitats individuals dels alumnes que, durant l’acció en petit comitè, tampoc no han interioritzat els continguts que el professor ha transmès.
L’objectiu final d’aquest sistema d’avaluació universal és millorar la qualitat educativa a través d’accions basades en investigacions portades a terme a l’aula. Per tant, allò més interessant de la RTI és que comporta un canvi de perspectiva. El professor ja no pot ser un mer agent passiu, sinó que per mitjà de la metodologia de la RTI ha d’implicar-se en la prevenció i intervenció en situacions de dificultats en l’aprenentatge i l’atenció. El seu rol és, doncs, actiu: ha de mantenir l’atenció fixada en els seus alumnes, indagar en l’evolució pedagògica de cada persona i treballar amb les estratègies més útils per al seu propòsit, que en definitiva és que l’alumnat aprengui i reculli els fruits desitjats.