- Les funcions executives són les habilitats mentals que ens permeten planificar, mantenir el focus, frenar els impulsos i adaptar-nos als canvis.
- En el TDAH, aquestes funcions es desenvolupen de manera diferent, cosa que explica moltes conductes que sovint s’interpreten com a falta d’interès o d’esforç.
- Comprendre quina funció hi intervé en cada situació permet triar el suport adequat.
- Les funcions executives es poden entrenar i, sobretot, se’ls pot donar suport des de l’entorn.
Sap la resposta, però no acaba l’examen. Comença els deures amb ganes i, al cap de cinc minuts, ja és amb una altra cosa. Interromp encara que sap que ha d’esperar el seu torn. Amb un infant o un adolescent amb TDAH, és fàcil pensar que «no vol» o que «no s’hi esforça».
La neurociència ens ofereix una altra mirada: moltes d’aquestes situacions tenen a veure amb les funcions executives, un conjunt d’habilitats que en el TDAH funcionen d’una manera diferent. Entendre-ho canvia la manera d’acompanyar, tant a l’aula com a la consulta o a casa.
En aquest article expliquem què són les funcions executives i com es manifesten sis d’aquestes funcions en el dia a dia, amb exemples i estratègies concretes.
Què són les funcions executives: el director d’orquestra del cervell
Imagina una orquestra. Els músics saben tocar, però necessiten algú que marqui el ritme, decideixi quan entra cada instrument i reajusti el conjunt si alguna cosa canvia. Les funcions executives fan aquest paper a la nostra ment: no són el coneixement en si, sinó allò que ens permet fer-lo servir en el moment adequat.
Es basen sobretot en l’escorça prefrontal, una de les àrees del cervell que més triga a madurar: el seu desenvolupament continua fins a l’inici de l’edat adulta. La recerca distingeix tres funcions nuclears (control inhibitori, memòria de treball i flexibilitat cognitiva) sobre les quals se’n construeixen d’altres de més complexes, com la planificació.
En el TDAH, el desenvolupament d’aquestes funcions segueix un ritme i un patró diferents. Per això un alumne amb TDAH pot tenir una bona capacitat intel·lectual i conèixer bé el contingut i, tot i així, trobar obstacles a l’hora de posar-lo en pràctica. La qüestió no és el que sap, sinó com gestiona el que sap.
6 funcions executives i com es viuen amb TDAH
- Control inhibitori: el fre
Permet aturar una resposta automàtica per donar pas a una altra de més adequada: esperar el torn, no contestar el primer que passa pel cap, resistir una distracció.
En el dia a dia: respon abans que s’acabi la pregunta, encara que sap que ha d’aixecar la mà.
Estratègia: anticipar la norma just abans del moment clau («Ara faré una pregunta: pensa-hi i aixeca la mà») i reforçar les vegades que aconsegueix esperar.
- Memòria de treball: la pissarra mental
És la capacitat de mantenir la informació activa mentre la fem servir: recordar una instrucció mentre s’executa o retenir les dades d’un problema mentre es resol.
En el dia a dia: li demanen «treu el llibre, obre’l per la pàgina 32 i fes l’exercici 4», i es queda amb el llibre obert.
Estratègia: donar les instruccions d’una en una i deixar-les per escrit o amb suport visual, perquè la informació quedi fora del cap.
- Flexibilitat cognitiva: el canvi de marxa
Permet passar d’una tasca a una altra, canviar d’estratègia quan alguna cosa no funciona o veure un problema des d’una altra perspectiva.
En el dia a dia: li costa deixar el joc per començar la classe, o insisteix en un mètode de càlcul encara que no li funcioni.
Estratègia: avisar de les transicions amb antelació («D’aquí a cinc minuts canviem d’activitat») i oferir alternatives concretes quan es bloqueja.
- Planificació i organització: el mapa
Consisteix a dividir un objectiu en passos, ordenar-los i reunir el que cal per dur-los a terme.
En el dia a dia: té un treball per d’aquí a dues setmanes i no sap per on començar, o arriba a classe sense el material.
Estratègia: descompondre les tasques llargues en passos visibles amb dates intermèdies i fer servir llistes de comprovació per a la motxilla o l’escriptori.
- Gestió del temps: el rellotge intern
És la capacitat d’estimar quant dura una tasca i de distribuir el temps disponible.
En el dia a dia: dedica gairebé tot l’examen a la primera pregunta i deixa l’última en blanc.
Estratègia: fer visible el temps amb rellotges o temporitzadors, i orientar quant temps cal dedicar a cada part («uns 10 minuts per a cada exercici»).
- Regulació emocional: el termòstat
Permet reconèixer i modular la intensitat de les emocions perquè no desbordin la conducta.
En el dia a dia: un petit error al quadern provoca una reacció de frustració intensa que li costa reconduir.
Estratègia: posar nom a l’emoció, oferir un espai o un temps per calmar-se i, després, parlar del que ha passat. Validar l’emoció no vol dir acceptar qualsevol conducta.
Cada persona amb TDAH té un perfil propi: no totes aquestes funcions es veuen afectades de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat. Per això és tan important una avaluació que identifiqui fortaleses i necessitats concretes.
Per continuar aprenent
Si acompanyes infants, adolescents o adults amb TDAH, a l’aula, a la consulta o a casa, aquestes dues formacions et poden ajudar a aprofundir-hi:
- Avaluació del TDAH, les dificultats atencionals i les funcions executives. Taller pràctic en línia en directe el 15 de gener de 2027, impartit per la neuropsicòloga María Garau. En cinc hores repassa els instruments d’avaluació, la interpretació de resultats, el diagnòstic diferencial i casos pràctics d’infància i d’edat adulta. Està pensat per a psicòlegs, pedagogs, orientadors i neuropsicòlegs, i també per a docents i logopedes que treballen a partir d’informes diagnòstics. Si no hi pots assistir en directe, l’enregistrament està disponible fins al 15 de febrer.
- Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Curs en línia de 60 hores, amb certificat de l’IDP-ICE de la Universitat de Barcelona. Aborda el diagnòstic i la intervenció a infantil, primària i secundària: des de la neuropsicologia del TDAH fins a les adaptacions a l’aula i el treball amb les famílies.
T’agradaria saber-ne més? Els nostres cursos et poden orientar.
Preguntes freqüents sobre TDAH i funcions executives
El TDAH i les dificultats en les funcions executives són el mateix?
No. Les diferències en les funcions executives són molt freqüents en el TDAH, però no totes les persones amb TDAH tenen el mateix perfil, i aquestes dificultats també poden aparèixer en altres condicions, com el TEA o el TDL.
Es poden entrenar les funcions executives?
Sí, es poden treballar i, sobretot, se’ls pot donar suport des de l’entorn. Les estratègies més eficaces són les que s’integren en les rutines reals (a l’aula, a casa, en el joc) i no només en exercicis aïllats.
El TDAH se supera amb l’edat?
Les manifestacions canvien amb el desenvolupament: la hiperactivitat visible sol disminuir, mentre que les dificultats d’organització o de gestió del temps es poden mantenir durant l’adolescència i l’edat adulta. Amb els suports adequats, cada persona aprèn a conèixer i gestionar el seu propi perfil.
Com s’avaluen les funcions executives?
Combinant proves neuropsicològiques, qüestionaris per a la família i els docents i l’observació en contextos reals. Aquesta avaluació ecològica és clau, perquè mostra com funcionen en el dia a dia.
Fonts
- Diamond, A. (2013). Executive Functions. Annual Review of Psychology, 64, 135–168.
