El TDL és un tema complex. El llenguatge és una funció cognitiva complexa i alhora extraordinària que intervé en l’anàlisi del que percebem, les nostres emocions i l’elaboració d’idees. És un vehicle fonamental per a la interacció social.
Què és el TDL?
El cervell és una estructura dinàmica, l’adquisició del llenguatge no només depèn d’un procés de maduració cerebral, sinó també de diversos factors individuals, socials i contextuals que poden condicionar el ritme del desenvolupament lingüístic.
Quan som nens n’hi ha prou que estiguem immersos en un entorn on les persones es comuniquen per mitjà de paraules i una adequada estimulació perquè el llenguatge aparegui, aprenem l’idioma gairebé de manera inconscient, d’una manera implícita.
S’inicia d’una manera gradual, entre els dos i els tres anys de vida es produeix un període molt intens d’adquisició de les habilitats lingüístiques i en general, als 6-7 anys, l’expressió verbal del nen és comprensible per a qualsevol adult aliè al seu entorn.
A aquesta edat posseïm un vocabulari extens i dominem les regles gramaticals. En aquest moment estem preparats per adquirir la lectoescriptura. A l’edat escolar el llenguatge oral continua el seu desenvolupament, però els canvis no són tan evidents com ho van ser durant els primers anys de vida.
No obstant això, no tots els nens desenvolupen les habilitats de la parla i del llenguatge de la mateixa manera. Alguns nens presenten limitacions lingüístiques considerables afectant diversos components del llenguatge, derivant en unes dificultats permanents sense que hi hagi raons aparents.
Aquestes dificultats de llenguatge permanents més enllà dels 6 anys són els nens/es són el que es coneix com a TDL (Trastorn del desenvolupament del llenguatge) fins fa molt poc anomenat TEL (Trastorn Específic del llenguatge).
Un símil que ens podria ajudar a entendre les dificultats d’aquests nens i nenes amb TDL seria l’ aprenentatge d’un nou idioma.
Hem d’aprendre l’idioma d’una manera “racional” recordant les paraules que hem memoritzat de forma voluntària, aprendre el sistema de so (fonologia) i d’escriptura (ortografia), familiaritzar-nos amb la gramàtica (morfosintaxi) i memoritzar les regles i anar assimilant les formes subtils d’expressió (pragmàtica).
Quan ens parla algú en un altre idioma que no dominem, necessitem que ens parlin a poc a poc i moltes vegades entenem la idea global, però se’ns escapen detalls. Els nens amb TDL no tenen la seva llengua materna automatitzada serien com a “nens estrangers en la seva pròpia llengua”, ja que han de fer un esforç conscient a l’hora de buscar les paraules, pensar l’estructura de les frases, buscar el temps verbal i fer la concordança gènere-número de manera correcta.

Què els passa als nens amb TDL?
No hi ha dos nens/es amb TDL iguals. El perfil cognitiu d’aquests nens pot ser molt variable.
Poden tenir problemes per expressar-se a través del llenguatge oral i també per comprendre què els altres els expliquen o pregunten. A més del llenguatge oral poden tenir alteracions en altres funcions cognitives com ara la motricitat, funcions executives i atencionals, mecànica lectora…
Quan són petits, potser no s’entendrà què diuen o fins i tot, no comuniquen verbalment però sí amb gestos. Poden dir algunes paraules, però no són clares. Se’ls pot preguntar alguna cosa i contesten una altra cosa, com si no comprenguessin.
A mesura que es van fent grans poden tenir problemes per mantenir una conversa fins i tot iniciada per ells. Hi ha molts nens que repeteixen sempre la mateixa frase com a forma d’inici, tenen dificultats amb el vocabulari o l’ús de paraules, cometen errors amb els temps verbals, gènere o nombre. Necessiten més temps per processar el llenguatge . Els pot costar comprendre el que els altres els diuen i expressar els seus pensaments i emocions.
Com que el llenguatge oral és la principal eina pedagògica de l’escola, és previsible que un nen o una nena amb TDL trobi moltes dificultats per seguir les classes a l’escola, en l’adquisició dels aprenentatges escolars i per relacionar-se amb els seus iguals amb risc de persistir aquests problemes també en l’adolescència.
És molt freqüent?
El TDL és un trastorn del neurodesenvolupament amb una prevalença entre un 2-7% de la població infantil, tot i això és un gran desconegut.
La detecció precoç de les dificultats de llenguatge i de les comorbilitats associades són fonamentals per al desenvolupament d’aquests infants, tant a nivell acadèmic, social i emocional.
La valoració l’han de dur a terme professionals especialitzats i amb àmplia experiència en la valoració dels diferents trastorns del neurodesenvolupament, ja que en alguns casos poden passar desapercebuts i/o confondre’s amb altres patologies.
Com més aviat millor s’intervingui és el pronòstic. Tot i que el diagnòstic no es realitza de manera definitiva als 5-6 anys (el cervell ja ha desenvolupat el llenguatge oral i comença a desenvolupar el llenguatge escrit) la intervenció logopèdica ha de començar com més aviat millor.
Aquests nens i nenes necessiten desenvolupar estratègies al llarg de tota la vida per poder compensar les seves dificultats. L’abordatge ha de ser multidisciplinar i valorar a cada etapa el tipus d’intervenció més adient.
A més del tractament de reeducació individual, serà imprescindible la col·laboració de l’escola. Les adaptacions escolars als nens amb TDL són difícils ja que en tots els aprenentatges intervé el llenguatge.
És important que els professors/es entenguin les seves dificultats , s’involucrin i duguin a terme les adaptacions metodològiques necessàries (en alguns casos curriculars). És fonamental la feina coordinada dels especialistes, l’escola i la família.