Comprendre el TDAH des d’una perspectiva neurocientífica permet a docents i famílies aplicar-hi intervencions educatives que s’ajustin a les necessitats individuals de cada estudiant. Aquest enfocament facilita la implementació d‟estratègies que milloren l‟atenció, l‟autoregulació i el desenvolupament socioemocional, promovent així una educació inclusiva i adaptada que afavoreix el benestar il‟aprenentatge efectiu.
El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn neurodesenvolupatiu que afecta l’ atenció, el control d’impulsos i la regulació emocional. En entorns educatius, comprendre com el TDAH influeix en el desenvolupament cognitiu i emocional és fonamental per implementar intervencions efectives. Des de la neurociència, el coneixement profund sobre el funcionament cerebral de persones amb TDAH ens ofereix eines per crear entorns més inclusius i adaptats a les seves necessitats .
Com assenyala el psicòleg i especialista en neuropsicologia Rafa Guerrero: “El TDAH és un trastorn que impacta a la vida de les persones en múltiples àrees. No n’hi ha prou de conèixer els símptomes; hem de comprendre la seva arrel neurobiològica per intervenir de forma veritablement efectiva”. Aquest enfocament des de la neurociència, com veurem, permet aplicar estratègies que beneficiïn tant estudiants com els seus educadors i famílies.
Què ens diu la neurociència sobre el cervell amb TDAH?
Des d’una perspectiva neurocientífica, el TDAH es relaciona en àrees específiques del cervell, com l’escorça prefrontal, que regula l’atenció, la impulsivitat i l’autocontrol. Aquestes funcions es veuen afectades en persones amb TDAH a causa d’un desequilibri en els sistemes de neurotransmissors , especialment la dopamina, que influeix en el sistema de recompensa i en la capacitat de concentració.
A més, el processament d’estímuls en persones amb TDAH passa de manera diferent, cosa que explica perquè la seva atenció pot fluctuar d’un estímul a un altre, dificultant el manteniment de la concentració. En entorns educatius, aquesta informació és vital per adaptar les tasques i els temps d’atenció.
Pel que fa al desenvolupament emocional, la neurociència mostra que les àrees relacionades amb la regulació emocional també presenten diferències estructurals i funcionals al TDAH. Això explica per què els estudiants amb TDAH poden experimentar més dificultats en el maneig de la frustració i en la interacció social, afectant el seu benestar emocional i acadèmic.
De la teoria a la pràctica: Estratègies educatives informades per la neurociència
La comprensió d’aquestes bases neurocientífiques permet aplicar estratègies específiques a l’aula i a la llar, creant un entorn que recolza l’aprenentatge i el benestar emocional dels que viuen amb TDAH.
– Estratègies per millorar l’atenció: La fragmentació de tasques en passos més petits i l’ús d’eines visuals poden fer una diferència.
– Fomentar l’autoregulació i l’autocontrol: Crear rutines estables i pràctiques de mindfulness adaptades pot beneficiar enormement persones amb TDAH. La neurociència dona suport a l’ús d’aquestes tècniques per enfortir les connexions cerebrals relacionades amb l’autocontrol, ja que repeticions constants permeten desenvolupar un patró de resposta que beneficia la regulació emocional i la reducció de la impulsivitat.
– Suport en el desenvolupament socioemocional: Els educadors i famílies poden exercir un rol fonamental en el desenvolupament de la intel·ligència emocional dels qui viuen amb TDAH. A través d’un entorn empàtic i estructurat, es poden ensenyar tècniques per reconèixer i gestionar emocions, com ara exercicis de respiració o pausa abans de respondre, que ajuden a regular respostes impulsives.
La intervenció psicopedagògica: Un pont entre neurociència i educació
La intervenció psicopedagògica té un paper clau en l’adaptació de les necessitats educatives. Com que està fonamentada en el coneixement neurocientífic, permet que els que intervenen en el procés educatiu adaptin els seus mètodes per beneficiar tant l’aprenentatge com l’experiència emocional de cada estudiant.
És aquí on la formació i l’aprenentatge continu esdevenen crucials, tant per a docents com per a famílies, ja que permeten conèixer de manera específica les estratègies que s’apliquen en situacions reals.
La neurociència ens proporciona un marc de coneixement profund que, ben aplicat, ajuda a millorar la inclusió educativa i el benestar de les persones amb TDAH. més inclusiu i adaptat.