Cervell, educació i emoció: Una reflexió sobre la importància de la neurociència en l’aprenentatge i l’educació emocional.
El cervell és el centre de control de tot allò que fem, pensem i sentim. És l’òrgan més complex del cos humà i té un paper fonamental a la nostra capacitat d’aprenentatge i a les nostres emocions.
La neurociència, una branca de la ciència que estudia el cervell i el sistema nerviós, ha demostrat que les emocions i l’aprenentatge estan estretament relacionats, i que l’educació emocional és clau per al benestar i l’èxit a la vida.
D’altra banda, l’educació emocional és el procés d’adquirir habilitats i competències emocionals que ens permeten comprendre i manejar les nostres emocions i relacionar-nos de manera efectiva amb els altres.
Aquesta educació és essencial perquè les nostres emocions influeixen en la nostra capacitat d’aprendre, recordar i utilitzar la informació de manera efectiva.
La neurociència ha demostrat que l’aprenentatge està estretament relacionat amb les emocions i que les emocions poden influir en la memòria i l’aprenentatge.
Aprofundim una mica més per aconseguir incorporar tot allò que ens diu la neurociència sobre el cervell, l’aprenentatge i les emocions.
Les emocions i el cervell
Les emocions són una part fonamental de la nostra vida i tenen un impacte significatiu a la nostra salut mental, física i social. Tot i que les emocions són un fenomen comú, la comprensió de com es produeixen i es processen al cervell ha estat un tema de recerca en la neurociència durant dècades.
El cervell és responsable de processar i regular les nostres emocions i ho fa a través d’una xarxa complexa d’àrees cerebrals interconnectades. Una de les regions cerebrals més importants per al processament emocional és l’ amígdala, que es troba al sistema límbic del cervell.
L’amígdala és la responsable de processar les emocions primàries, com ara la por, l’ansietat i la ira, i enviar senyals al cos perquè es prepari per respondre a la situació.
Una altra regió cerebral important per al processament emocional és l’escorça prefrontal, que es troba a la part frontal del cervell. L’escorça prefrontal és responsable de la regulació emocional, el pensament abstracte i la presa de decisions.
Aquesta regió cerebral és crucial per a la presa de decisions en situacions emocionals, com ara controlar la impulsivitat i la presa de decisions racionals.
A més, el cervell utilitza la comunicació entre aquestes regions cerebrals per integrar i processar les emocions de manera efectiva.
La capacitat de regular les nostres emocions és fonamental per al benestar emocional i s’ha demostrat que l’educació emocional pot millorar la regulació emocional i el benestar mental.
La investigació en neurociència també ha demostrat que les emocions poden tenir un impacte en la memòria i l’aprenentatge. L’activació emocional pot millorar la retenció d’informació i augmentar l’atenció, cosa que pot ser beneficiosa en situacions d’aprenentatge.
No obstant això, l’excés d’emocions negatives, com l’estrès i l’ansietat, pot tenir l’efecte oposat i afectar negativament l’aprenentatge i la memòria.

Aprenentatge i emoció: recordem allò que ens emociona?
L’aprenentatge i l’emoció estan estretament relacionats, ja que les nostres emocions poden tenir un impacte significatiu a la nostra capacitat per retenir i recordar informació. És ben sabut que recordem millor aquells esdeveniments que ens emocionen, com ara un aniversari, un casament o un esdeveniment significatiu.
Això és degut en gran part al paper que juga l’amígdala, una regió cerebral responsable del processament emocional. Quan experimentem una emoció, l’amígdala s’activa i pot ajudar a consolidar la memòria a llarg termini.
Per exemple, si estem aprenent alguna cosa nova i experimentem una emoció positiva, com l’alegria o l’entusiasme, és més probable que recordem aquesta informació a llarg termini. D’altra banda, si experimentem una emoció negativa, com ara la frustració o l’estrès, és menys probable que retinguem la informació.
A més, l’emoció també pot afectar la nostra atenció i concentració . Si estem emocionalment involucrats en un tema o activitat, és més probable que parem atenció i ens hi enfoca’m. D’altra banda, si estem avorrits o desinteressats, és menys probable que parem atenció i retinguem la informació.
El paper que té l’educació emocional a la neurociència i a l’aprenentatge
L’educació emocional juga un paper fonamental en la neurociència aplicada a l’educació i en l’aprenentatge . Es basa en la comprensió de com funcionen les emocions al cervell, com es poden regular i com poden afectar l’aprenentatge i la memòria.
L’educació emocional ajuda els estudiants a comprendre i regular les seves emocions, desenvolupar l’empatia i la comprensió emocional dels altres, i a fomentar la resolució de conflictes i habilitats socials.
Els estudis han demostrat que l’educació emocional pot millorar el benestar emocional dels estudiants, reduir l’estrès i l’ansietat, augmentar la motivació i el compromís amb l’aprenentatge i millorar el rendiment acadèmic.
A més, l’educació emocional pot tenir un impacte positiu en la plasticitat cerebral, cosa que significa que pot ajudar a reorganitzar i enfortir les connexions neuronals al cervell, cosa que pot millorar la capacitat dels estudiants per aprendre i retenir informació.