La discalcúlia del desenvolupament és un dèficit que provoca dificultats, de moderades a extremes, en tasques matemàtiques elementals, incloent tant el processament numèric com la realització del càlcul simple, que no es poden atribuir a dèficits sensorials, baix nivell intel·lectual o de privació escolar (Butterworth, 2005).
Lluny de ser un trastorn poc comú, la incidència de la discalcúlia és alta, afecta entre el 3.5 i el 6.5% de la població escolar (Butterworth, Varma, Laurillard, 2011; Geary, 2011), un percentatge similar a altres trastorns de l’aprenentatge, com ara la dislèxia.
Si és així, per què és tan complicat identificar de manera precoç la discalcúlia? Quines són les característiques imprescindibles que hauries de conèixer?
1. L’origen de la discalcúlia: Dèficit en el processament numèric
La psicologia del desenvolupament ens ha donat alguns elements fonamentals per explicar l’origen i el desenvolupament del sentit numèric. Els nadons, en néixer, compten amb uns coneixements matemàtics informals (Canfield i Smith, 1996; Saxe, 1991; Starkey, 1992; Wynn, 1996).
Aquestes capacitats implícites són, per exemple, que poden veure si “hi ha més aquí que allà” o “això té la mateixa quantitat que allò”.
Si analitzem el territori de la neurociència, trobarem diferents models que intenten explicar els processos implicats en la resolució d’habilitats numèriques bàsiques . El model de Triple Codi de Dehaene (Dehaene et al., 2003) és considerat actualment com el de més potència explicativa.
Els darrers estudis indiquen que a la Discalcúlia hi ha una alteració del sentit numèric, considerada com una habilitat innata que permet quantificar els elements de l’entorn.
Ens permet calcular “aproximadament” un nombre d’objectes i distingir entre “molt” i “poc” (Cordes i Brannon, 2008). A partir d’aquestes competències quantitatives bàsiques es van construint un conjunt de capacitats numèriques més complexes, com ara: associar números amb paraules, traçar la grafia d’una quantitat o llegir i traduir números.
2. Símptomes discalcúlia: des de quan podem estar alerta?
Des d’etapes infantils podem observar si el processament pre-numèric en nens i nenes es desenvolupa correctament. Podem estar alerta si detectem algun d’aquests símptomes:
Senyals d’alerta a Educació Infantil (detecció precoç)
- No manté un ordre estable en comptar.
- Quan compareu dos conjunts, no sabeu decidir quin és l’element més gran.
- No realitza operacions mentals simples (sumes i/o restes fins a 5).
- No fa estimacions petites, fins a 10 (ex: quants elements hi ha aquí?
Senyals d’alerta a Educació Primària
- Utilitza molt els dits per comptar.
- Li resulta molt complicat fer càlculs aproximats.
- Li costa molt manipular xifres grans, com ara centenes o milers.
- Té errors de transcripció, per exemple, en escriure números dictats.
- A mesura que passa el temps és freqüent que manifesti ansietat o bloqueig cap a les tasques matemàtiques ja que hi ha sensació de fracàs.

3. Males notes en matemàtiques; discalcúlia?
Aproximadament el 20% dels estudiants tenen baixes habilitats en matemàtiques. Tot i així, només entre un 4% a un 14% són identificats amb una Dificultat Específica d’aprenentatge de matemàtiques, o discalcúlia del desenvolupament (Shalev 2005; Butterworth 2010a).
Les Dificultats de Competència Matemàtica comporten un dèficit en el domini d’un o molts dels dominis de matemàtiques, des de les habilitats numèriques més bàsiques fins a les més avançades, com ara l’àlgebra i la geometria.
Per aquest motiu, intervenir amb alumnes amb dificultats matemàtiques suposa un doble repte. Hem d’analitzar si les dificultats radiquen al raonament del llenguatge matemàtic, l’atenció, la seqüència, la memòria o estan relacionades amb dificultats més profundes, de processament i sentit numèric.
4. La discalcúlia acostuma a anar acompanyada d’altres trastorns
La seva prevalença és equivalent a la de la dislèxia (Shalev, 2004), entre un 4 i un 7%, encara que a la pràctica s’observa que el diagnòstic és menys freqüent.
Acostuma a manifestar-se comòrbidament amb altres trastorns del neurodesenvolupament , com:
- La dislèxia, en un 17%
- El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat TDA/H, un 26%
- Algunes alteracions cromosòmiques.
5. Sospitem de discalcúlia: què fem?
Atès que en el processament numèric hi intervenen diferents funcions, l’avaluació de la discalcúlia és complexa. Es tracta d’un diagnòstic clínic que ha de constar d’un estudi neuropsicològic, és a dir, la valoració de les àrees cognitives implicades en l’aprenentatge i, en particular, en el càlcul:
- La capacitat intel·lectual
- La valoració de les funcions atencionals i executives
- Un estudi de la lectura i escriptura
- Un estudi de les capacitats numèriques
Posteriorment hem d’iniciar un procés d’ intervenció psicopedagògica específica, amb el pedagog o psicopedagog especialista, que ajudi els nens i nenes a millorar el coneixement del sistema numèric, que desenvolupi de la consciència numèrica, que ajudi a comprendre el valor i la magnitud dels números, que consolidi la línia numèrica mental i el sistema Centena).
També que faciliti la comprensió de les operacions bàsiques, que desenvolupi el llenguatge matemàtic per facilitar el fet d’establir relacions i usar algorismes, que treballi la resolució de problemes, el càlcul mental i la memòria visoespacial.