Parlar de TDAH i de dificultats atencionals a l’aula és cada cop més habitual. No obstant això, no sempre comptem amb un marc clar que ajudi a comprendre què significa realment avaluar, què es pot observar des del context educatiu i on són els límits de la nostra intervenció.
L’avaluació del TDAH no és ni una etiqueta ni una resposta immediata a una conducta que preocupa. És, abans que res, un procés de comprensió que requereix temps, mirada àmplia i coneixement sobre com es desenvolupen l’atenció, l’autoregulació i les funcions executives al llarg de la infància i l’adolescència. Comprendre aquests processos és especialment rellevant per a docents i educadors, que acompanyen el dia a dia de l’alumnat i solen ser els primers a detectar que no acaba d’encaixar alguna cosa.
Avaluar no és diagnosticar: una distinció necessària
Un dels punts clau quan parlem de TDAH és diferenciar clarament entre avaluació i diagnòstic. Des de l’àmbit educatiu, avaluar no vol dir posar una etiqueta clínica ni arribar a conclusions tancades, sinó recollir informació significativa que ajudi a entendre com funciona un alumne o alumna en el context real.
L’avaluació educativa es construeix a partir de l’observació continuada, de l’anàlisi de la conducta al llarg del temps i de la comparació amb allò que s’esperava a nivell evolutiu. Aquesta mirada permet formular hipòtesis educatives i decidir quins suports o ajustaments poden ajudar, sense precipitar interpretacions ni generar alarmes innecessàries. Confondre avaluació amb diagnòstic simplifica realitats complexes i condueix a intervenir-hi des de l’etiqueta, en lloc de fer-ho des de la comprensió.
Comprendre l’atenció més enllà de la conducta visible
L’atenció no és una capacitat única ni estable. És un conjunt de processos que es desenvolupen progressivament i que estan influïts per factors emocionals, contextuals i maduratius. A l’aula, acostumem parlar de dificultats atencionals quan observem conductes com:
- dificultat per mantenir el focus durant un temps sostingut,
- tendència a distreure’s amb estímuls irrellevants,
- impulsivitat en la resposta o en la conducta,
- problemes per iniciar o finalitzar tasques.
Aquestes manifestacions, però, no sempre indiquen un trastorn. Sovint reflecteixen una sobrecàrrega cognitiva, demandes poc ajustades, manca d’estratègies d’organització o un entorn que no facilita l’autoregulació. Per això, avaluar implica anar més enllà del que és visible i preguntar-se en quines situacions apareix la dificultat, què l’agreuja, què la millora i com evoluciona amb l’acompanyament adult.
Les funcions executives com a eix de comprensió
Per entendre el TDAH i moltes de les dificultats atencionals que apareixen a l’aula, és imprescindible mirar les funcions executives. Aquestes funcions actuen com a sistema de control que ens permet planificar, organitzar, inhibir impulsos, regular emocions i sostenir l’atenció en una tasca.
Les funcions executives no estan plenament desenvolupades a la infància. Es construeixen de manera progressiva i necessiten temps, models adults i experiències guiades. Quan aquest sistema està immadur o funciona amb dificultat, l’alumnat pot saber què ha de fer, però no aconseguir fer-ho; comprendre una consigna, però no sostenir-la; o voler regular-se, però no disposar encara de les eines necessàries. Mirar des d’aquesta perspectiva desplaça el focus del “no vol” al “encara no pot” i obre la porta a suports més ajustats i respectuosos.
Què mirar a l’aula per comprendre millor
Des del context educatiu, la clau no és acumular indicadors, sinó a observar amb intenció. Resulta especialment rellevant fixar-se en aspectes com:
- si les dificultats apareixen a totes les àrees o només en determinades tasques,
- com varia la conducta segons el nivell d’estructura o la motivació de l’activitat,
- si millora quan hi ha suports visuals o acompanyament adult,
- si hi ha diferències clares entre contextos (aula, pati, casa),
- com respon davant l’ajuda i quines estratègies semblen facilitar-ne l’autoregulació.
Aquestes observacions permeten construir una hipòtesi educativa sòlida i decidir si cal aprofundir en una avaluació més especialitzada, sempre des de la prudència i el respecte al procés evolutiu.
L’avaluació com a eina per acompanyar
Una avaluació ben plantejada no es limita a proves o qüestionaris. Integra la mirada de l’aula, la informació familiar, el desenvolupament evolutiu i el context emocional de l’infant. El seu objectiu no és classificar, sinó respondre una pregunta essencial: què necessita aquest alumne per aprendre i regular millor en el seu dia a dia?
Des d´aquesta mirada, l´avaluació es converteix en una eina d´acompanyament que orienta la intervenció i ajuda a ajustar expectatives, metodologies i suports.
Formar-se per observar amb més criteri
Comprendre l’avaluació del TDAH i de les funcions executives requereix formació específica, especialment si volem intervenir-hi amb rigor i sense caure en simplificacions. Aprofundir en aquests aspectes permet observar amb més precisió, diferenciar senyals d’alerta de processos evolutius i prendre decisions educatives més fonamentades.
En aquesta línia se situen propostes com el taller pràctic online sobre avaluació del TDAH i dificultats atencionals, pensat per a professionals de l’educació que volen consolidar una base teòrica clara i aplicable, sense convertir l’avaluació en un acte diagnòstic, sinó en una eina de comprensió i acompanyament.
Comprendre abans d’intervenir
Avaluar no és etiquetar. És mirar amb més profunditat, escoltar millor i acompanyar amb més coherència. Quan entenem com es desenvolupen latenció i les funcions executives, deixem d’interpretar la conducta com un problema aïllat i comencem a veure-la com una senyal que orienta la nostra intervenció.
I aquesta mirada, en educació, marca la diferència entre intervenir des de la pressa o fer-ho des del sentit.
