La neurodiversitat ens recorda que no hi ha una única manera correcta d’aprendre, pensar o sentir. El terme, nascut als anys 90 dins dels moviments pels drets de les persones autistes, s’ha ampliat per incloure la diversitat neurològica en conjunt: TDAH, TEA, dislèxia, altes capacitats, trastorns de l’aprenentatge o perfils mixtos com la doble excepcionalitat.
Des d’aquesta mirada, la diversitat neurològica no s’entén com un problema per corregir, sinó com una expressió natural de la variabilitat humana. Aquesta idea és profundament alliberadora: no és que tots els nens s’ajustin a un mateix patró, sinó que l’escola pugui acollir diferents maneres de comprendre el món.
Quan un estudiant neurodivergent arriba a l’aula, no porta un dèficit: porta una manera diferent de processar, concentrar-se, comunicar-se i relacionar-se. Reconèixer-ho permet transformar l’experiència educativa i construir espais on cada alumne es pugui sentir comprès, segur i valorat.
Com funciona el cervell divers: una perspectiva des de la neuroeducació
La neurociència evidència que la variabilitat cerebral és la norma, no pas l’excepció. L’atenció, la memòria, el llenguatge, la regulació emocional, la sensibilitat sensorial o el sistema de recompensa funcionen de manera diferent a cada persona. Aquestes diferències no són anomalies sinó característiques naturals del desenvolupament humà.
Tot i això, quan l’escola opera sota un model rígid —un únic ritme, una única manera de demostrar el que s’ha après—, molts estudiants poden experimentar frustració, ansietat o sensació de no encaixar. L’article “Estrès i aprenentatge: què passa al cervell i com reduir-lo a l’aula“ aprofundeix precisament en com la saturació emocional bloqueja la capacitat de concentració, memòria i raonament, cosa especialment rellevant en alumnat neurodivergent.
La neuroeducació ens ajuda a comprendre millor aquesta diversitat:
- Els cervells amb TDAH busquen estímuls ràpids i es beneficien de suports visuals i tasques fragmentades.
- Els perfils del espectre autista requereixen claredat comunicativa, anticipació i entorns sensorialment amables.
- Els estudiants amb dislèxia processen el llenguatge de manera diferent però acostumen mostrar un pensament visual potent.
- Les altes capacitats requereixen reptes significatius i acompanyament emocional per gestionar l’autoexigència.
- La doble excepcionalitat combina talents i necessitats, demanant una mirada doble i integradora.
Comprendre com funciona cada cervell ens ajuda a ajustar expectatives i crear entorns on tothom pugui aprendre. En aquesta línia, l’article “La importància de la neuroplasticitat a l’educació“ convida a recordar que el cervell sempre està en canvi: cada suport, cada oportunitat i cada relació significativa contribueixen a noves connexions i aprenentatges.
Neurodiversitat a l’aula: orientacions per acompanyar diferents perfils
Acompanyar la neurodiversitat no vol dir disposar d’una estratègia diferent per a cada diagnòstic, sinó adoptar-ne una pedagogia flexible, humana i sensible a les variacions naturals de l’aprenentatge. Aquestes orientacions ajuden a construir aules més inclusives:
-
Flexibilitzar la manera d’aprendre i demostrar allò que s’ha après
Permetre formats variats (oral, visual, escrit, manipulatiu) obre oportunitats per a tots els perfils.
Exemple:En un projecte de ciències, ofereix alternatives: maqueta, presentació oral, vídeo o mapa mental. Un alumne amb dislèxia pot brillar en allò visual; un estudiant amb TEA agraeix l’estructura; un alumne amb TDAH destaca en tasques dinàmiques.
-
Anticipar, estructurar i donar claredat
La previsibilitat redueix l’ansietat i millora l’atenció.
Exemple: Abans de començar una activitat, mostra la seqüència:
- Llegeixo la consigna
- Faig l’esquema
- Realitzo la tasca
- Revís
Aquesta estructura ajuda tant els alumnes amb TEA com els qui presenten TDAH o dificultats en funcions executives.
- Suports visuals per organitzar el pensament
Esquemes, agendes visuals, exemples concrets, pictogrames i mapes mentals faciliten l’accés al contingut.
Exemple: En matemàtiques combina l’explicació verbal amb un exemple gràfic. Per a molts estudiants amb TEA o dislèxia, veure la informació organitzada disminueix la càrrega cognitiva i millora la comprensió.
-
Ajusta la càrrega sensorial i emocional
La sobrecàrrega pot saturar estudiants neurodivergents.
Exemple: Introdueix una pausa de 2 minuts amb respiració o estiraments quan notis inquietud al grup. Els racons tranquils o auriculars amb reducció de soroll ajuden els que tenen hipersensibilitat sensorial.
-
Repte cognitiu amb acompanyament emocional
Els estudiants amb altes capacitats –i especialment els de doble excepcionalitat– necessiten desafiaments ajustats i suport emocional.
Exemple: Planteja un problema obert o una investigació breu, però acompanya els bloquejos amb un “A veure junts quin podria ser el següent pas”. Això redueix l’ansietat i permet sostenir el repte.
-
Mirar les fortaleses, no només les dificultats
Cada perfil neurodivergent aporta talents únics.
Exemple: Un alumne amb dislèxia pot dissenyar un cartell visual impactant; un estudiant amb TDAH pot liderar una dinàmica creativa; un alumne amb TEA pot explicar patrons matemàtics amb claredat extraordinària.
Comprendre què activa la motivació i el sentit de la tasca és fonamental per a tothom. L’article “Motivació i rendiment acadèmic: claus per potenciar laprenentatge“ aprofundeix com factors com l’autonomia, l’enllaç o el propòsit influeixen directament en el compromís de l’alumnat —incloent-hi el neurodivergent.
Cap a una escola que celebra la diversitat: la neuroeducació com a base
La neuroeducació ens recorda que el cervell aprèn millor quan se sent assegurança, valorada i connectada. L’emoció positiva n’afavoreix la memòria; la curiositat impulsa l’atenció; la relació humana sosté la motivació.
Crear una escola que celebra la neurodiversitat implica:
- Dissenyar experiències flexibles que s’adaptin a diferents maneres d’aprendre.
- Conrear un clima emocional que redueixi l’ansietat i fomenti la confiança.
- Vegeu les capacitats abans que les etiquetes.
- Comprendre que la diferència no és un obstacle sinó una oportunitat educativa.
La neuroplasticitat ens dóna esperança: tothom pot avançar.
La diversitat cerebral ens dóna riquesa: tots aporten una cosa única.
Educar des d’aquesta mirada vol dir construir aules on cada estudiant pugui dir:
“Aquí entenen com sóc. Aquí sí que puc aprendre.”
