Comprendre la doble excepcionalitat: més enllà de les etiquetes
La doble excepcionalitat (2e) descriu els alumnes que presenten altes capacitats intel·lectuals juntament amb dificultats específiques d’aprenentatge,trastorns del neurodesenvolupament i altres reptes emocionals i conductuals.
Aquests estudiants combinen un gran potencial cognitiu amb àrees de vulnerabilitat que poden passar desapercebudes si només s’observa una de les dues cares del perfil.
Segons investigacions recents (Foley Nicpon, Assouline & Colangelo, Revista d’Avaluació Psicoeducativa, 2013), aquests alumnes solen mostrar rendiment desigual, gran creativitat,hipersensibilitat emocional i, en molts casos, frustració o baix rendiment escolar a causa de la manca d’ajust entre les fortaleses i les dificultats.
Reconèixer la doble excepcionalitat suposa canviar la mirada: passar del “per què no rendeix si és tan capaç?” al “què necessita per desplegar el seu potencial?”.
Com es manifesta a l’aula
La doble excepcionalitat pot adoptar formes molt diverses, cosa que fa que sovint passi inadvertida o es confongui amb manca de motivació o problemes de conducta. Alguns signes d’alerta freqüents són:
- Rendiment acadèmic irregular, amb matèries brillants i d’altres molt per sota de la seva capacitat.
- Alta curiositat intel·lectual, pensament complex i originalitat.
- Perfeccionisme o por a l’error.
- Baixa tolerància a la frustració i tendència a l’autoexigència.
- Dificultats específiques de lectura, escriptura, atenció o funcions executives.
- Problemes de autoestima, ansietat, especialment quan senten que no encaixen.
En paraules de Susan Baum (2017), “aquests alumnes viuen en una tensió constant entre el potencial i les barreres”. El seu èxit educatiu depèn, en gran mesura, que el sistema reconegui totes dues realitats i ofereixi suports adequats.
Mirar des de la neurodiversitat
La neuroeducació ens recorda que no hi ha una única manera d’aprendre.
El cervell de cada estudiant combina fortaleses i desafiaments que requereixen estratègies personalitzades.
En el cas de la doble excepcionalitat, aquesta diversitat és encara més evident: poden coexistir un raonament avançat i una dificultat significativa en l’automatització de tasques bàsiques, com l’escriptura o l’organització.
Des d’aquesta perspectiva, parlar de doble excepcionalitat és parlar de neurodiversitat, dèficit.
Implica reconèixer que la diferència no és un obstacle, sinó una manera diferent de processar la informació i relacionar-se amb l’entorn.
Estratègies per identificar i acompanyar
Acompanyar l’alumnat amb doble excepcionalitat requereix una mirada integradora que combini avaluació psicopedagògica, observació docent i escolta activa.
Algunes pautes clau són:
- Detecció primerenca i col·laboració entre professionals. La coordinació entre orientació, docència i família és essencial per evitar diagnòstics parcials (només AACC o només dificultat).
- Avaluació global i flexible. Més enllà dels tests de CI o rendiment, cal valorar aspectes emocionals, motivacionals i de creativitat.
- Enriquiment curricular adaptat. Proposar tasques obertes, projectes de recerca i desafiaments intel·lectuals, però ajustats al nivell d’autonomia i funcions executives.
- Suport emocional i acompanyament. Fomentar l’autoacceptació i l’autoconeixement: que l’alumnat entengui el perfil com una combinació de talents i reptes, no com una contradicció.
Entorns inclusius i sensibles. LOMLOE promou una educació basada en l’equitat i l’atenció personalitzada. Integrar estratègies d’aprenentatge cooperatiu, tutories emocionals i flexibilitat metodològica afavoreix la participació i el benestar.
Acompanyar des de la comprensió i la formació
El professorat i les famílies tenen un paper decisiu en el desenvolupament de l’alumnat amb doble excepcionalitat.
Formar-se per comprendre la realitat és el primer pas per transformar l’experiència educativa.
Al webinar “Doble excepcionalitat: comprendre i acompanyar a l’aula”, disponible a Integratek Plus, la doctora Rosabel Rodríguez, especialista en neuroeducació i atenció a la diversitat, comparteix la seva experiència investigadora i educativa sobre els perfils d’alumnat amb altes capacitats i necessitats específiques.
Amb el seu enfocament clar, proper i profundament humà, Rosabel ens guia per comprendre què hi ha darrere de la doble excepcionalitat i com acompanyar aquests estudiants des de l’empatia i el coneixement.
Al llarg del webinar, s’aprofundeix en:
- Com identificar els perfils 2e i diferenciar-los d’altres casos de diversitat.
- Estratègies per adaptar l’ensenyament sense sobrecarregar ni limitar el potencial de l’alumnat.
- Eines per enfortir l’autoestima, la motivació i el sentit de pertinença.
Exemples reals d’acompanyament des d’un enfocament inclusiu, humà i transformador.
Cap a una escola que reconegui tots els talents
La doble excepcionalitat ens recorda que el talent no sempre es mostra de manera evident.
Alguns dels alumnes més brillants es poden sentir invisibles si no trobem la manera adequada de comprendre’ls.
Educar des de la inclusió significa veure més enllà dels diagnòstics i oferir a cada estudiant l’oportunitat d’aprendre des de les fortaleses.
Formar-nos en aquesta mirada —com a docents, orientadors o famílies— ens permet construir aules més justes, empàtiques i conscients de la diversitat real del cervell humà.
