En l’actualitat, les eines digitals són un recurs habitual a l’aula i ofereixen oportunitats molt valuoses: accés ràpid a la informació, dinàmiques interactives i metodologies innovadores. Tanmateix, també plantegen reptes per a l’atenció i per a l’autorregulació, especialment en un context educatiu en què la concentració és fonamental.
Tots els estudiants poden distreure’s amb l’ús de pantalles, però en el cas del TDAH aquesta vulnerabilitat s’accentua a causa de característiques específiques del seu neurodesenvolupament. La neurociència ha mostrat que en aquest trastorn existeix un desequilibri en els sistemes de neurotransmissors, especialment la dopamina, relacionada amb el sistema de recompensa i la motivació. Això fa que els entorns digitals molt estimulants resultin especialment atractius, però alhora dificultin mantenir l’atenció sostinguda en tasques menys immediates.
Per exemple, un estudiant pot concentrar-se durant llargs períodes en un videojoc, gràcies a les recompenses immediates que activa el seu sistema dopaminèrgic, però tenir serioses dificultats per mantenir la mateixa atenció en un exercici escolar els resultats del qual són menys visibles i a més llarg termini. Aquesta diferència no significa que l’alumne no pugui aprendre o esforçar-se, sinó que el seu cervell respon de manera diferent als estímuls: busca gratificació immediata i li costa sostenir l’esforç sense un reforç proper.
Entendre aquest fenomen ens ajuda a no interpretar la manca d’atenció com a mandra o manca d’interès, sinó com a conseqüència de com funciona el sistema de recompensa en el TDAH. I és aquí on la tecnologia es converteix en una arma de doble tall: pot potenciar aquestes dificultats si s’utilitza sense control, però també pot ser una eina molt poderosa si s’orienta cap a l’aprenentatge.
En aquest article analitzarem per què les eines digitals resulten tan atractives per a l’alumnat amb TDAH, quins són els riscos i les oportunitats reals que plantegen a l’aula i, sobretot, quines estratègies poden aplicar docents i famílies perquè es converteixin en un recurs educatiu i no en un factor de distracció.
El repte del TDAH davant la tecnologia
Els estudiants amb TDAH presenten dificultats en l’atenció sostinguda, el control dels impulsos i la regulació emocional. Aquestes característiques, que ja suposen un repte en entorns tradicionals, poden intensificar-se en el món digital. Les pantalles i les plataformes tecnològiques estan dissenyades per atreure l’atenció mitjançant estímuls ràpids i constants: notificacions, canvis d’imatge, sons, colors i recompenses immediates. Per a un cervell amb TDAH, especialment sensible a la cerca de novetat i a l’activació del sistema dopaminèrgic, aquesta sobrestimulació pot resultar irresistible.
Si no es gestionen adequadament, aquests estímuls generen una distracció contínua que interfereix en la concentració i en la capacitat de mantenir el focus en tasques escolars. D’aquesta manera, el que podria ser una eina educativa útil es transforma en una font de dispersió.
Per exemple, un alumne amb TDAH que utilitza una tauleta sense supervisió pot començar una activitat de matemàtiques en una aplicació educativa i, en qüestió de segons, desviar-se cap a un videojoc o una xarxa social. No es tracta de manca d’interès per aprendre, sinó de la dificultat per inhibir impulsos i resistir-se a un estímul més gratificant de manera immediata. Aquesta situació no només frena l’aprenentatge, sinó que també pot generar frustració en el mateix estudiant i en el docent que intenta guiar l’activitat.
Eines digitals com a aliades
Malgrat aquests riscos, la tecnologia també ofereix grans oportunitats per a l’aprenentatge dels alumnes amb TDAH i, en general, per a tot l’alumnat:
-
Aplicacions d’organització i recordatoris: ajuden a estructurar tasques, dividir-les en passos més petits i enviar avisos per no oblidar compromisos.
-
Recursos visuals interactius: faciliten la comprensió de continguts abstractes, mantenint l’atenció a través d’elements gràfics i dinàmics.
-
Eines de personalització de l’aprenentatge: permeten adaptar el nivell, el ritme i el tipus d’activitats a les necessitats individuals de cada estudiant. Això és clau per mantenir la motivació sense dependre només de recompenses externes.
-
Tecnologies de suport a la lectura i escriptura: aplicacions de lectura en veu alta, correctors o teclats predictius que faciliten l’autonomia dels estudiants amb dificultats.
-
Plataformes de seguiment i analítica educativa: ofereixen dades sobre el progrés de l’alumnat i permeten a docents i famílies ajustar estratègies a temps, reforçant el que funciona i modificant el que genera barreres.
Estratègies per a un ús responsable
Perquè les eines digitals es converteixin en veritables aliades i no en un obstacle en el procés educatiu dels estudiants amb TDAH, és fonamental establir una sèrie de pautes clares.
En primer lloc, resulta essencial definir temps i límits d’ús, de manera que la tecnologia s’integri com un recurs planificat i no com una font constant de distracció.
Igualment, és important seleccionar aplicacions amb un objectiu pedagògic concret, evitant aquelles que incorporen estímuls excessius o irrellevants que poden dispersar l’atenció. L’acompanyament docent i familiar també exerceix un paper clau: guiar l’alumnat en els primers moments d’interacció amb aquestes eines digitals assegura que comprenguin com utilitzar-les de manera productiva.
La tecnologia s’ha d’entendre com un suport a l’aprenentatge i no com un substitut de la interacció social o de les metodologies actives a l’aula. Finalment, convé treballar la autorregulació, ajudant els estudiants a identificar quan una eina digital els està facilitant la tasca i quan, per contra, es converteix en un element distractor.
