Entre el 10 i el 15% de la població escolar pateix alguns tipus de trastorns i dificultats d’aprenentatge.
Aquesta és l’estadística que reflecteix els trastorns i les dificultats d’aprenentatge. Les dificultats específiques de l’aprenentatge (DEA) sempre han existit. Tot i això, actualment, comptem amb troballes i investigacions que ens han permès identificar i analitzar profundament cadascun dels casos.
Les DEA s’associen a una de les primeres causes més freqüents del baix rendiment i fracàs escolar, així doncs, fer una bona prevenció i detecció ens permetrà avaluar i saber com hem d’intervenir per evitar futurs trastorns emocionals.
No tots aprenem ni de la mateixa manera ni a igual ritme. Hem d’adaptar la nostra manera d’educar, tenint en compte les necessitats, les diferències i les dificultats dels nostres alumnes.
A continuació, us hem preparat un esquema perquè conegueu les dificultats i els trastorns d’aprenentatge més comuns. Ser-ne conscient ens permetrà poder actuar amb rapidesa i determinar quin tipus d’accions hem de prendre.
Els trastorns i les dificultats d’aprenentatge més comuns
Dislèxia
Trastorn del desenvolupament que es caracteritza per la dificultat en l’aprenentatge i la consolidació de la lectura i l’escriptura. Es caracteritza per la presència de dèficit en una o diverses àrees del desenvolupament. No s’aprecia cap causa que expliqui aquesta dificultat i les seves manifestacions poden ser visibles a l’edat adulta.
Les persones amb dislèxia presenten:
- Dificultats a la descodificació (cada fonema s’assigna a una representació gràfica, una lletra)
- Dificultat per aplicar les normes gramaticals
- Dificultat per recordar i automatitzar les formes i regles ortogràfiques de les paraules.
Disgrafia
És un trastorn relacionat amb les dificultats de l’expressió escrita. Hi ha dos tipus de disgrafia:
La disgrafia motriu:
El nen comprèn la relació, la pronunciació i la representació gràfica dels sons, però té dificultats en l’escriptura com a conseqüència d’una motricitat deficient.
La disgrafia específica:
El nen té dificultats per reproduir lletres i paraules degut a una mala percepció de les formes, desorientació espacial i temporal, ritme…
Els símptomes més habituals són:
- Dificultats visuals espacials
- Dificultats motores fines
- Dificultats del processament del llenguatge
- Dificultats per llegir i escriptura a mà
- Problemes de gramàtica i organització del llenguatge escrit

TANV
El trastorn d’aprenentatge no verbal (TANV) és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta els aprenentatges .
Actualment no hi ha prou estudis concloents que permetin demostrar la lesió o disfunció de l’hemisferi dret del cervell. Per ara no hi ha tractament o programa específic per a les dificultats del TANV.
Es caracteritza per la dificultat en l’organització dels espais, en ladaptació a situacions noves i en la interpretació de la informació no verbal.
Són habituals les dificultats de coordinació motora, dificultats de gestió de les emocions, així com la dificultat de relació i/o comunicació. Tot i que les persones amb TANV puguin tenir característiques similars, cada persona és diferent i les seves afectacions també.
Discalcúlia
Trastorn en l’adquisició de les habilitats matemàtiques. El terme discalcúlia fa referència a una àmplia gamma de dificultats per al processament numèric i càlcul. Actualment hi ha un 1% de nens que mostren aquest tipus de trastorn.
Les persones amb discalcúlia són persones intel·ligents que presenten molts problemes amb els números. El significat numèric és essencial per a una bona adaptació al medi (és una qualitat ancestral més bàsica que el llenguatge).
Disortografia
És un trastorn del llenguatge específic de l’escriptura. Els nens amb disortografia tenen problemes per lletrejar les paraules i cometen habitualment errors com l’intercanvi i reemplaçament de lletres, escriure unides diverses paraules o separades per síl·labes i/o escriure les paraules tal com les pronuncien.
Per fer un primer diagnòstic podríem fer dictats, copiar un text idèntic, elaborar redaccions lliures, copiar un text amb diferents lletres (d’estàndard a cursiva).
Aquest tipus d’activitats es poden fer de manera reiterada per tal de detectar i analitzar detingudament els errors.
TEL
Els Trastorns Específics del Llenguatge o disfàsia representen un grup de problemes. Són alteracions en la comprensió o ús del llenguatge parlat i/o escrit. Entre el 7 i el 8% dels nens escolaritzats presenten TEL a diferents graus.
De vegades sol passar desapercebut. Solen ser nens que es relacionen poc, amb tendència a aïllar-se a causa de la manca de llenguatge.
És comú que es confongui amb el trastorn de l’espectre autista (TEA), però els nens amb TEL són capaços d’expressar-se gestualment, compartir interessos i desenvolupar estratègies per fer-se entendre.[:]
Saber més aquí...
