El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament, amb una base genètica significativa, caracteritzat per dificultats en la interacció social recíproca, interessos restringits i patrons de conducta repetitius i estereotipats. A Europa, les últimes dades de prevalença de TEA se situen a l’1-2%.
El TEA és un espectre molt ampli que es manifesta de manera molt diferent en cada persona tenint en compte el sexe, la capacitat cognitiva i el context, entre altres variables.
Les persones amb TEA poden tenir una intel·ligència molt variable, que va des de la discapacitat intel·lectual a les altes capacitats.
Els primers símptomes ja es poden detectar en els primers anys de vida, però poden anar variant al llarg del desenvolupament. La detecció precoç és essencial tant per compensar les dificultats derivades del trastorn com per minimitzar-ne les conseqüències de forma evolutiva.
Aleshores, quins són els signes d’alerta que ens han de fer sospitar un possible TEA?
A continuació, s’exposen 7 indicadors que ens poden fer sospitar que un nen o un adult presenta aquest perfil de funcionament:
7 indicadors de possible TEA
1. Pobres habilitats socials
És habitual que les persones amb TEA tinguin dificultats per relacionar-se amb els altres, comprendre l’entorn i desenvolupar-se en determinades situacions socials. Algunes d’aquestes dificultats es manifesten a:
• Acostaments socials inusuals o inadequats per iniciar o reaccionar davant d’interaccions amb altres persones.
• Problemes per adaptar el comportament a diferents contextos o situacions socials.
• Dificultats per comprendre les regles socials implícites o “no escrites”.
• Dificultats per entendre o expressar les emocions de manera ajustada al context o la situació.
2. Dificultats en la comunicació
La comunicació apareix, evolutivament, de manera prèvia al llenguatge. Primer ens comuniquem (mitjançant la mirada, els gestos, la postura, etc.) i, després, sorgeix el llenguatge com a eina que ens permet perfeccionar les nostres habilitats comunicatives.
El dèficit en les habilitats comunicatives poden incloure: dificultat per establir i mantenir el contacte visual i fer un ús adequat dels gestos, dificultat per sostenir una conversa recíproca (poden parlar molt, però no comunicar; poden fer monòlegs sobre els seus temes d’interès, però no escolten, no mostren interès ni dialoguen amb l’altre), tendència a interrompre, o de comentaris socialment alterats, etc.
Així mateix, les persones amb TEA poden experimentar dificultats per deduir el significat de gestos o expressions facials d’altres persones, així com altres elements rellevants per a la comunicació (contacte ocular, postura corporal, etc.), la qual cosa pot comportar algun malentès.
De vegades, també passa que les persones amb TEA no responen quan en diuen pel nom, cosa que pot portar a pensar inicialment en un problema d’audició.
3. Dificultats en el llenguatge de nens amb TEA
Les habilitats lingüístiques varien molt duna persona amb TEA a una altra. Podem trobar des de persones amb TEA amb absència de llenguatge verbal fins a persones amb un llenguatge molt culte i sofisticat .
En general, tot i que hi hagi presència de llenguatge, aquest se sol presentar amb diferents alteracions i peculiaritats.
Per exemple:
• Llenguatge repetitiu i estereotipat: tendència a repetir les mateixes expressions de forma reiterada. Poden repetir el que diu una altra persona o el que escolten a la televisió, per exemple, de forma immediata (ecolàlia immediata) o de forma demorada (ecolàlia demorada).
• Llenguatge descontextualitzat: poden fer comentaris fora de lloc o que no tenen a veure amb el context o situació social en què es troben.
• Llenguatge literal i concret: dificultat per interpretar bromes, ironies, metàfores i dobles sentits. Tendència a emprar un llenguatge molt concret i literal, sense incloure elements emocionals (“estic content…”, “m’ha semblat molt divertit…”).
• Llenguatge precoç i molt elaborat: de vegades, les persones amb TEA desenvolupen des d’edats molt primerenques una habilitat excepcional per al llenguatge, que fa que familiars i mestres els descriguin com a “petits adults”. Fins i tot poden aprendre a llegir de manera autodidacta a edats molt primerenques (2-3 anys), sobretot si la seva àrea d’interès són les lletres.
4. Interessos i conductes inusuals i/o repetitius
Un nen amb TEA sol tenir interessos inusuals o poc freqüents en nens de la seva edat. A més, solen ser repetitius i no compartits amb els seus iguals.
Poden dedicar molt de temps a aquests interessos, aprofundint fins al punt que arriben a acumular grans quantitats d’informació sobre aquests interessos. Alguns exemples podrien ser: mapes, vehicles, mecanismes de determinades màquines o electrodomèstics.
Sovint, les persones amb TEA presenten manies (haver de col·locar els objectes d’una determinada forma), rituals (haver de fer les coses en un determinat ordre), i obsessions, que interfereixen de manera significativa en el funcionament quotidià.
També poden mostrar estereotípies i autoestimulacions com el balanceig, el moviment d’aleteig de mans o caminar de puntetes, entre d’altres.
5. Dificultats en funcions executives: rigidesa, manca datenció, impulsivitat…
Les funcions executives engloben un conjunt ampli de funcions d’autoregulació. Aquestes permeten el control, l’organització i la coordinació d’altres funcions cognitives, respostes emocionals i comportaments. Inclouen aspectes com la planificació, inhibició de respostes, flexibilitat, atenció i memòria de treball, entre altres.
El dèficit en les funcions executives és comú en les persones amb TEA, manifestant-se en aspectes com ara:
• Dificultats per adaptar-se als canvis o situacions imprevistes, que els pot suposar un gran esforç i generar-los malestar o ansietat. Dificultats per respondre de manera flexible a les demandes dels diferents contextos i ajustar-ne la forma de pensar. Rigidesa.
• Insistència que les coses succeeixin sempre de la mateixa manera, mostrant patrons de comportament rígid i repetitiu (manies, i rituals que els proporcionen seguretat…).
• Problemes per focalitzar i mantenir la concentració, a excepció dels temes que són del seu interès, on poden mostrar una habilitat normal, o fins i tot superior, de concentració i memòria.
• Dificultat per inhibir-se i autoregular-se , mostrant-se impulsius.
6. Alteracions sensorials
Algunes persones amb TEA presenten alteracions en el processament dels estímuls sensorials, que es poden manifestar tant en hipersensibilitats a determinats estímuls com en interessos sensorials inusuals.
Pel que fa a les hipersensibilitats, sovint manifesten un malestar intens davant de determinats sons, olors, llums, sabors o textures, cosa que els pot generar elevats nivells d’ansietat o evitació de determinades situacions o estímuls.
En el cas dels interessos sensorials inusuals, podem observar un interès inusual en aspectes sensorials de l’entorn (com insistència per olorar o tocar determinades coses), fascinació per llums, objectes brillants o que giren, o indiferència aparent al dolor o la temperatura.
7. Trastorns associats al TEA
Atès que la TEA és un trastorn de neurodesenvolupament amb bases genètiques compartides amb altres trastorns o condicions, sovint es pot presentar associat a:
– Trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH)
– Trastorns d’aprenentatge (dislèxia, discalcúlia…)
– Trastorns afectius (ansietat, depressió…)
– Trastorns del llenguatge
– Altes capacitats
– Síndrome de Tourette
L’evidència científica demostra que la detecció i la intervenció de forma primerenca milloren el pronòstic de les persones amb TEA de manera significativa, incidint sobre la seva qualitat de vida personal i familiar.
Per tant, si coneixes una persona o un nen que presenti un nombre important d’aquests símptomes, cal informar i buscar un especialista que descarti o confirmi un possible TEA.