Des de 1918, amb Killpatrick, portem parlant del treball per Projectes, sense de vegades tenir gaire clar què és o com s’organitza.
Killpatrick entén que el projecte és una activitat prèviament determinada la intenció dominant de la qual és una finalitat real que orienta els procediments i els confereix una motivació. Des d’aquesta perspectiva, entenem el Projecte com un pla de treball o un conjunt de tasques, lliurement elegit per l’alumnat o proposat, de vegades, pel professorat, per resoldre alguna cosa en allò que estan interessats.
A partir de la idea inicial, fins als nostres dies s’ha anat nodrint d’influències i perspectives, i fins i tot han anat apareixent variants a la idea inicial del treball per projectes com pot ser: l’aprenentatge basat en problemes o l’aprenentatge serveis.
La influència de Mª Carmen Díez, Blanca Aguilar, Mª Carmen Lainez i Juanjo Vergara a Espanya sobre el treball, l’ensenyament i l’aprenentatge de Projectes ha estat determinant dotant-lo cadascun d’una empremta especial.
Podríem establir per tant que un projecte és:
- Un recorregut per un tema problema que afavoreix l’anàlisi, la interpretació i la crítica (com a contrast de punts de vista).
- Una metodologia on predomina l’actitud de cooperació i el professorat és un aprenent i no pas un expert.
- Un recorregut que cerca establir connexions i que qüestiona la idea duna versió única de la realitat. Cada recorregut és singular i es treballa amb diferents tipus d’informació.
- Una metodologia on el docent ensenya a escoltar: del que diuen els altres, també en podem aprendre.
- Un acostament actualitzat als problemes de les disciplines i els sabers.
- Una forma d’aprenentatge en què es té en compte que tots els alumnes i les alumnes poden aprendre si troben el lloc per fer-ho.
Però al voltant de tot aquesta efervescència de propostes i idees han anat sorgint també algunes creences falses o mites sobre el treball per projectes que ens agradaria destacar:
Una persona només pot triar allò que coneix, per la qual cosa deixar exclusivament l’elecció dels projectes a l’alumnat significa prescindir del valor de la cultura i de dotar-ne d’experiències i possibilitats.
Un projecte està definit per l’enfocament i la metodologia que té i no per la temàtica. Quan es treballa per projectes es treballa de forma inductiva i investigativa, partint de les hipòtesis inicials de l’alumnat per arribar al final del mateix a unes conclusions.
Dins de les funcions del professorat hi ha la programació i com a tal és una cosa que ha de fer en qualsevol cas. Quan el que programem són projectes, hem de programar l’estructura i els procediments. Però és fonamental que no quedi a l’atzar. Una programació es dissenya per ser implementada i per tant estant oberta a modificacions.
Com en qualsevol procés d’ensenyament i aprenentatge, els projectes s’avaluen. S’avalua el procés densenyament, el projecte, la implicació… però per altra banda s’avalua a l’alumnat amb diferents tècniques i eines.
Si bé és cert que sempre, en qualsevol situació d’ensenyament-aprenentatge és desitjable que la família hi participi i s’hi impliqui, no és imprescindible per implementar-la. Així podrem tenir projectes en què la família participi i altres en què no, però en qualsevol cas igual de vàlids
La tecnologia es pot fer servir com a recurs valuós tant pel professorat com per l’alumnat però no és imprescindible.
Treballar per projectes no implica treballar de manera exclusiva. De fet és important que els projectes es completin i es reforcin amb altres maneres de procedir.
Els projectes no tenen una durada predefinida ni tots han de durar el mateix. Això vindrà determinat pel tipus de projecte, per la seqüència planificada així com l’interès suscitat.
Els projectes de treball permeten a l’alumnat adquirir estratègies que els ajuden a aprendre, analitzar i organitzar les seves activitats, establir relacions entre coses o fenòmens, desenvolupar habilitats i seqüències d’acció útils per al seu desenvolupament personal i social, consolidar i interioritzar les competències més enllà de l’especificitat pròpia de cada àrea o matèria.
Rebutjar falsos mites o creences errònies sobre els projectes ens farà més competents i alhora més lliures per poder triar amb criteri i fonamentació sobre el què i el com fer en educació infantil i primària.
Olga Martínez Cárdenas