El Fracàs Escolar (FE) és un dels problemes més greus del nostre país. mitjana dels països europeus. Afecta més els homes que les dones, un 58,5% davant d’un 41%.

L’aptitud de l’alumne per a l’aprenentatge i el rendiment acadèmic és determinant en el seu progrés escolar. La capacitat desforç i sacrifici també és fonamental.

Qualsevol alumne que als 8 anys no ha aconseguit el nivell esperat de lectura, escriptura, càlcul i/o capacitat datenció, ha de ser considerat com un alumne que necessita una atenció especial i específica. L’ajut que necessita un alumne amb unes capacitats cognitives limitades és totalment diferent del que necessita, per exemple, l’alumne amb TDAH o dislèxia. Els trastorns específics de laprenentatge afecten entre el 5 i 15 % de la població escolar. És un percentatge molt alt. Diferents estudis han relacionat les dificultats d’aprenentatge amb un risc augmentat de problemes de salut mental: estrès, ansietat, depressió i temptatives de suïcidi. Aquestes darreres es dupliquen a la població amb dificultats d’aprenentatge en relació amb la població general.

Si es vol disminuir el FE cal contemplar de manera efectiva aquests alumnes: amb detecció primerenca, ajudes i adequacions específiques.

A l’educació és fonamental tenir en compte factors neurobiològics que interactuen amb factors socials, culturals i contextuals. El cervell té com una de les funcions més transcendentals l’aprenentatge, que es produeix per la interacció constant amb l’entorn com a font d’informació i estímul. L’avenç de les anomenades neurociències en les darreres dècades ha estat molt important. El coneixement, encara parcial, de com funciona el cervell per adquirir certs aprenentatges, en condicions normals i anormals, s’hauria de poder traduir en una millora dels mètodes educatius i l’abordatge de certes dificultats d’aprenentatge.

Comptar amb l’evidència científica, per exemple, que una alteració fonològica és a la base de la dislèxia ha permès avançar en els programes de reeducació i alhora abandonar programes basats en hipòtesis que no han mostrat la seva eficàcia. L’avenç en el coneixement cerebral continua estant molt allunyat del món educatiu. Documents recents de l’Organització per al Desenvolupament i Cooperació Econòmica (OCDE) assenyalen que “la comprensió del cervell pot ajudar a obrir noves vies per millorar la investigació i les polítiques educatives”. Són diversos els autors que proposen el desenvolupament del que anomenaria “ciència de l’aprenentatge” per poder abordar l’educació des de la multidisciplinarietat.

El curs sobre Trastorns d’Aprenentatge i de la Conducta pretén oferir als professionals i futurs professionals del camp de la sanitat i l’educació, una visió integradora del que podria ser un exemple de col·laboració entre l’educació i les neurociències. Al llarg de la formació es donaran coneixements actualitzats i basats en l’evidència científica dels fonaments neurocognitius de l’aprenentatge i del llenguatge i els processos afectius, motivacionals i socials a l’aprenentatge escolar, entre d’altres. A més, es tractaran de manera específica temes com ara els trastorns d’aprenentatge i del comportament.

Els objectius específics del curs els podem resumir en:

• Aprendre a identificar i diagnosticar amb els criteris actuals els trastorns de laprenentatge i del comportament
• Oferir les eines diagnòstiques principals de cadascun dels trastorns
• Aportar les principals habilitats i tècniques d’ intervenció reeducativa, psicològica i escolar/familiar

Bloc 1: Introducció sobre diferències individuals

• Etapes del desenvolupament psicomotor
  Cervell i aprenentatge
  Habilitats i dishabilitats

Bloc 2: La Neuropsicologia

• Definició
  Avaluació neuropsicològica: etapes del diagnòstic;

Bloc 3: Introducció sobre l’abordatge reeducatiu

• Detecció precoç
• Intervenció primerenca
• RTI

Bloc 4: La Dislèxia

• Primeres descripcions
• Definició
• Funcionament cerebral per a la lectura
• Perfil neuropsicològic de la dislèxia
• Comorbilitats

Bloc 5: Intervenció de la Dislèxia

• Les 5 etapes de la intervenció

Bloc 6: El TEL (Trastorn Específic del Llenguatge)

• Etapes de desenvolupament del llenguatge
• Definició i classificació
• Activació cerebral
• Subtipus de TEL
• Comorbilitats

Bloc 7: Intervenció al TEL

• Introducció
• Models d’intervenció
• Intervenció logopèdica de les diferents àrees del llenguatge
• Adaptacions escolars

Bloc 8: La Discalculia

• Definició
• Bases cognitives
• Bases neurobiològiques
• Diferents perfils
• Diagnòstic diferencial

Bloc 9: Intervenció a la Discalculia

• Intervenció
• Material i estratègies
• Adaptacions escolars

Bloc 10: El TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat)

• Primeres descripcions
• Definició
• Bases neurobiològiques
• TDAH: tipus i diagnòstic
• La disfunció neuropsicològica del TDAH
• Comorbiditat

Bloc 11: Intervenció al TDAH

• Tractament farmacològic: Fàrmacs psicoestimulants; Fàrmacs no-psicoestimulants
• Tractament no farmacològic: Reeducació; Autoinstruccions; Adaptacions escolars

Bloc 12: El TEA (Trastorn dins de l’Espectre de l’Autisme)

• Concepte i generalitats
• Definició
• Epidemiologia
• Simptomatologia i evolució
• Comorbiditats i diagnòstic diferencial
• El procés diagnòstic
• Cribratge i detecció precoç
• Proves específiques

Bloc 13: Intervenció al TEA

• Tipus de tractaments
• Intervenció al TEA
• Intervenció en atenció precoç
• Intervenció en edat primària
• Intervenció a l’adolescència
• Adaptacions escolars

Bloc 14: Els Trastorns Afectius (Part 1): Trastorns Depressius, Trastorn d’Ansietat Generalitzada i TOC (Trastorn Obsessiu-Compulsiu)

• Primeres descripcions
• Definició
• Bases neurobiològiques
• Comorbilitats

Bloc 15: Els Trastorns Afectius (Part 2): Trastorn de conducta i Trastorns del Moviment (Sd. Gilles de la Tourette)

• Primeres descripcions
• Definició
• Bases neurobiològiques
• Comorbilitats

Bloc 16: La intervenció als Trastorns Afectius

• La intervenció psicològica: la base
• Tractaments eficaços: farmacològics i no farmacològics
• Recomanacions generals