L’inici d’un nou any escolar o natural sempre comporta una sensació de possibilitat. No es tracta només de tornar a començar, sinó d’aturar-nos un moment per mirar com volem ensenyar, què volem prioritzar i quins tipus d’experiències volem construir amb el nostre alumnat.
En un context educatiu que sovint ens empeny a la immediatesa, el gener convida a una pausa conscient: un espai per recordar que educar és acompanyar, que cada gest suma i que la intenció amb què ensenyem té un profund impacte en la manera com els nostres estudiants aprenen, es relacionen i creixen.
En aquest article proposem una mirada que combina neuroeducació, benestar emocional, propòsit pedagògic i inclusió. Una mirada que sosté que quan el docent ensenya amb intenció, l’aula s’omple de sentit.
Ensenyar amb intenció: tornar a allò essencial de la relació educativa
La intenció educativa no és un objectiu nou, però sí un que de vegades es dilueix entre tasques, urgències i burocràcies. Ensenyar amb intenció vol dir recordar què ens mou, què busquem despertar en els qui aprenen amb nosaltres i quin tipus d’experiències volem oferir-los.
La neuroeducació dóna suport a aquesta idea: el cervell aprèn millor quan sent seguretat, connexió i propòsit. Com recull l’article Neurodiversitat: una mirada inclusiva a l’aprenentatge , cada estudiant arriba amb una manera única de processar, sentir i comprendre el món. Quan ensenyem des d’una intenció clara —acompanyar, escoltar, sostenir, inspirar— generem un clima emocional on aquesta diversitat es pot desplegar sense por i amb confiança.
Ensenyar amb intenció també és un acte de presència: observar més enllà de la conducta, oferir coherència, sostenir les emocions que apareixen i mostrar a l’alumnat que hi som de forma conscient.
La neuroeducació ens recorda que educar en valors no és un afegit, sinó una forma d’afavorir aprenentatges més profunds i relacions més sòlides.
Què ens diu la neuroeducació sobre aprendre amb sentit
La neuroeducació ha demostrat que l’aprenentatge significatiu emergeix quan hi ha vincle, emoció i coherència interna. L’atenció, la memòria i la motivació no s’activen per obligació, sinó per connexió.
Tal com passa amb l’empatia i la gratitud a Educar en valors: l’empatia i la gratitud com a aprenentatges per a la vida , l’emoció és el pont que sosté els aprenentatges profunds. Quan l’alumnat comprèn per què aprèn, quan se sent tingut en compte, quan percep que la seva manera d’estar al món no és un obstacle sinó una oportunitat, pot enfocar-se, participar i créixer.
La neurociència també recorda que:
- El cervell regula millor la informació quan hi ha calma i predictibilitat.
- La diversitat de ritmes i estils cognitius és natural, no pas excepcional.
- La connexió interpersonal activa circuits que afavoreixen la memòria i l’atenció.
- L’emoció positiva obre la porta a l’aprenentatge, mentre que l’ansietat o la sobrecàrrega la bloquegen.
Ensenyar amb sentit implica integrar aquesta mirada científica amb la nostra sensibilitat docent.
Acompanyeu l’aprenentatge amb sentit: orientacions pràctiques per començar l’any
Començar l’any acompanyant amb sentit vol dir oferir a l’alumnat eines per conèixer-se, regular-se i construir aprenentatges des de la pròpia identitat. Algunes orientacions ajuden a construir aquest camí:
1. Flexibilitzar formes d’aprendre i demostrar allò que s’ha après
Cada estudiant necessita un accés diferent: oral, escrit, visual i manipulatiu. Tal com suggereix la mirada de la neurodiversitat, flexibilitzar obre oportunitats a tothom, no només als que presenten dificultats d’aprenentatge.
Exemple: en un projecte, permet triar entre crear una maqueta, enregistrar un vídeo, exposar oralment o elaborar un mapa mental. L’elecció també és aprenentatge.
2. Crear un clima emocional segur
Sense seguretat emocional no hi ha aprenentatge. Les dinàmiques que regulen, que anticipen el que passarà o que estructuren el treball ajuden l’alumnat —especialment els qui presenten TDAH, TEA o dificultats en funcions executives— a mantenir-se en calma i comprendre què se n’espera.
3. Connectar amb les emocions per donar sentit a l’aprenentatge
Anomenar emocions, validar allò que cadascú sent, generar espais d’escolta… tot això enforteix l’autoestima, la resiliència i la capacitat d’afrontar reptes.
4. Donar espai a la reflexió, la identitat i la mirada cap a dins
Aquí encaixa de manera natural el pack gratuït de recursos “Adéu 2025, Hola 2026” d’Integratek Plus, que ofereix fitxes per treballar autoconeixement, gratitud, memòria emocional i fortaleses personals.
Aquest pack inclou materials com:
- “Nosaltres: Autoconèixer-se i estimar-se” (pàg. 2–3), ideal per reflexionar sobre allò après i què ha millorat en l’últim any.
- “Reflexió: Agraïts/es pel 2025” (pàg. 4–5), que convida a enumerar elements de gratitud, una pràctica que la neurociència associa amb benestar emocional sostingut.
- “La galeria del 2025” i “Memòries de 2025: Emocions” (pàg. 6–17), que ajuden a reconèixer emocions i vincular-les a experiències viscudes.
Aquestes activitats permeten construir un inici d’any més conscient, més humà i més connectat amb la identitat emocional de l’alumnat.
Pots descarregar aquest pack de forma gratuïta aquí.
5. Tenir cura del benestar docent per poder ensenyar amb intenció
Cap procés d’acompanyament no és sostenible si l’adult educador no es cuida. Intenció també significa: posar límits saludables, triar prioritats, regular la nostra pròpia energia emocional, i reconèixer que l’enllaç se sosté millor quan estem presents, no perfectes.
Un nou any, una nova mirada
L´inici d´un nou any ens convida a recuperar el propòsit que dóna sentit a la nostra pràctica: recordar que educar no és acumular tasques, sinó acompanyar processos humans. No ens calen grans canvis per transformar l’experiència educativa; de vegades només cal mirar el que fem amb més intenció, més calma i més amabilitat.
Quan ensenyem des de la consciència, l’aula es converteix en un espai que acull i sosté.
Quan acompanyem des del sentit, l’aprenentatge deixa de ser una obligació de convertir-se en una experiència que connecta i transforma.
Aquest nou any pot ser l’oportunitat de continuar construint comunitats educatives on cada alumne trobi un lloc, un ritme i una veu.
Un lloc on descobrir que aprendre no és només avançar, sinó sentir-se part d’una cosa que l’impulsa i el reconeix.
