En una societat canviant, accelerada i sovint exigent, l’escola es converteix en un dels pocs espais on nens i nenes poden aprendre a mirar-se, escoltar-se i cuidar-se mútuament. Educar en valors no és un contingut afegit, sinó un eix transversal que sosté la convivència i el benestar emocional.
Entre aquests valors, la empatia i la gratitud destaquen com dues habilitats essencials per a la vida. L’empatia ens permet connectar amb els altres, comprendre’n la perspectiva i construir relacions respectuoses. La gratitud ens ajuda a apreciar el que tenim, reconèixer la cura rebuda i enfortir la resiliència.
Conrear aquests valors des de la infància contribueix a formar persones capaces de resoldre conflictes, gestionar emocions i participar activament en comunitats més humanes i respectuoses. En un món on l’individualisme i la pressa poden generar desconnexió, l’escola té l’oportunitat —i la responsabilitat— d’ensenyar a viure des del vincle i l’apreciació.
Què diu la neuroeducació sobre empatia i gratitud
La neurociència confirma que el cervell humà està dissenyat per relacionar-se. Les àrees implicades en l’empatia —com l’escorça prefrontal medial o el sistema de neurones mirall— s’activen quan observem, comprenem o acompanyem l’experiència d’un altre. Aquesta capacitat no és innata de forma completa: es modela, s’entrena i s’enforteix en entorns que en tenen cura.
De la mateixa manera, la gratitud activa circuits de recompensa i benestar emocional, reduint els nivells d’estrès i enfortint connexions neuronals associades a la satisfacció i la resiliència. Pràctiques regulars com ara verbalitzar allò que agraïm o reconèixer l’esforç dels altres afavoreixen un estat emocional més equilibrat.
Perquè aquestes habilitats es desenvolupin, és imprescindible que l’alumnat se senti segur i emocionalment regulat. Com expliquem a l’article “Com treballar la regulació emocional en períodes d’adaptació escolar“, la calma i la seguretat són la base sobre la qual es construeixen habilitats socioemocionals més complexes: només un cervell en equilibri es pot obrir a la perspectiva de l’altre o cultivar una mirada apreciativa cap a la vida.
La neuroeducació ens recorda que educar en valors no és un afegit, sinó una forma d’afavorir aprenentatges més profunds i relacions més sòlides.
Empatia: comprendre l’altre per conviure millor
L’empatia és el pont que connecta les nostres experiències amb les dels altres. No es tracta només de “posar-se al lloc de l’altre”, sinó de desenvolupar la capacitat d’escoltar sense jutjar, interpretar emocions i respondre amb sensibilitat i respecte.
A l’aula, l’empatia es manifesta en gestos quotidians: quan un alumne n’ajuda un altre en un moment de dificultat, quan un grup escolta sense interrompre, o quan un docent sosté emocionalment un nen que es frustra. Aquests petits actes generen un clima on les persones se senten vistes i valorades.
No obstant això, perquè hi hagi empatia també és necessari qüestionar els nostres propis biaixos. Com desenvolupem a l’article “Com construir aules lliures d’estereotips de gènere“, molts conflictes o incomprensions sorgeixen d’idees preconcebudes sobre com “haurien de” comportar-se els altres. L´empatia permet trencar aquestes etiquetes i obrir-se a comprendre la singularitat de cada persona.
Estratègies per treballar l’empatia a l’aula:
- Practicar el llenguatge emocional: “com et sents?”, “què necessites ara?”.
- Utilitzar dinàmiques de perspectiva: “com creus que ho ha viscut el teu company?”.
- Fomentar l’escolta activa a tutories i debats.
- Validar emocions pròpies i alienes sense judicis.
L’empatia enforteix l’enllaç i converteix l’aula en un espai segur on tothom pot aprendre.
Gratitud: cultivar una mirada apreciativa
La gratitud és molt més a dir “gràcies”. És una disposició interior que convida a reconèixer allò positiu, apreciar els petits gestos i valorar l’esforç propi i aliè. Nombrosos estudis mostren que practicar la gratitud disminueix l’estrès, potencia el benestar emocional i afavoreix relacions més sòlides.
A l’escola, cultivar gratitud ajuda l’alumnat a desenvolupar una visió més equilibrada de si mateix i de l’entorn. Aquesta pràctica enforteix l’autoestima perquè convida a reconèixer èxits, avenços i qualitats personals. A l’article “Estratègies clau per enfortir l’autoestima a l’aula” expliquem com aquests gestos de reconeixement es converteixen en pilars per a una identitat més sana i segura.
Idees senzilles per promoure la gratitud:
- Diari de gratitud setmanal.
- Mural col·lectiu amb “coses bones que ens han passat”.
- Agraïments espontanis en acabar activitats cooperatives.
- Cartes breus de reconeixement entre companys.
La gratitud canvia la manera de mirar el dia a dia: ensenya a valorar, cuidar i sentir-se part de la comunitat.
Educar en valors significa educar per a la vida. L’empatia i la gratitud no només milloren la convivència escolar: enforteixen la salut emocional, afavoreixen l’aprenentatge i preparen nens i nenes per construir relacions respectuoses en el futur personal, social i professional.
Quan l’escola promou aquests valors des d’una base neuroeducativa, crea entorns on l’alumnat se sent acompanyat, valorat i capaç. I quan els docents modelen aquests valors, es genera una cultura educativa que transforma.
Si desitges aprofundir en com integrar aquests aprenentatges des d’una mirada científica i humana, el curs “Educació emocional basada en la neurociència” ofereix recursos pràctics per desenvolupar competències socioemocionals a l’aula i enfortir el benestar de tota la comunitat educativa.
Educar en empatia i gratitud és sembrar per al futur: un futur més humà, conscient i connectat.
