Comprendre per avaluar millor
Avaluar l’autisme no consisteix únicament a aplicar proves o escales estandarditzades. Significa comprendre la singularitat de cada persona, la seva història, el seu entorn i la manera com es relaciona amb el món.
L’avaluació, en aquest sentit, no és un punt d’arribada, sinó un procés de coneixement i acompanyament.
Parlar d’autisme és parlar de diversitat. Per això, abans de mesurar o classificar, cal escoltar, observar i contextualitzar. Una avaluació ben plantejada ajuda a detectar fortaleses, comprendre desafiaments i orientar intervencions ajustades, sense caure en etiquetes reduccionistes.
Més enllà de les proves: una mirada integral
Els instruments com ADOS-2, ADI-R, CARS o SCQ són eines valuoses, però la seva interpretació requereix una mirada professional que integri múltiples perspectives.
Una bona avaluació inclou:
- Observació en diferents entorns: aula, casa, espais de joc.
- Entrevistes amb famílies i docents, que aporten informació clau sobre les interaccions diàries.
- Valoració interdisciplinar, on es creuen mirades de la psicologia, la pedagogia i la logopèdia.
- Atenció al desenvolupament socioemocional, fonamental per entendre la manera com la persona amb TEA percep i respon al seu entorn.
Pots llegir més sobre aquest enfocament al nostre article “Desenvolupament socioemocional en persones amb TEA” i “7 passos per detectar el Trastorn de l´Espectre de l´Autisme (TEA)”, on s’aprofundeix com les emocions, la interacció social i la detecció primerenca són dimensions essencials dins d’una avaluació integral.
Reptes actuals i necessitat d’una avaluació inclusiva
Avaluar l’autisme avui exigeix anar més enllà dels protocols tècnics i assumir-ne una mirada integral, crítica i sensible. La qualitat d’una avaluació no només depèn dels instruments utilitzats, sinó de la capacitat del professional per interpretar els resultats dins d’un marc humà, educatiu i contextual.
-
Evitar la sobregeneralització
Una de les dificultats més comunes és caure en estereotips o generalitzacions sobre com “hauria” de comportar-se una persona amb TEA.
L’espectre és precisament això: un conjunt divers de perfils, manifestacions i necessitats. No totes les persones amb autisme presenten les mateixes característiques ni les viuen amb la mateixa intensitat.
Cada trajectòria vital, cada entorn familiar i cada experiència escolar modulen la manera com s’expressa l’autisme.
Per això, avaluar implica personalitzar: comprendre la singularitat de cada cas i adaptar els suports sense imposar etiquetes rígides ni expectatives universals.
-
Detectar a temps
La detecció primerenca continua sent un dels grans desafiaments.
Nenes i dones amb TEA —així com a persones amb autisme d’alt funcionament— solen passar inadvertides perquè les seves manifestacions són més subtils o socialment compensades.
Sovint es desenvolupen estratègies de camuflatge que dificulten el reconeixement del diagnòstic, cosa que retarda la intervenció i pot augmentar la vulnerabilitat emocional.
Una avaluació inclusiva requereix formació especialitzada per reconèixer aquests matisos, especialment en contextos educatius, on l’observació diària ofereix claus valuoses sobre la comunicació, la flexibilitat i les interaccions socials.
-
Connectar l’avaluació amb la intervenció educativa
Avaluar no és un fi en si mateix, sinó el primer pas d’un procés continu de acompanyament i aprenentatge.
Els resultats d’una avaluació s’han de traduir a accions concretes dins de l’aula: adaptacions metodològiques, suports visuals, estratègies de comunicació i plans individualitzats.
Una avaluació que no es connecta amb la pràctica educativa en perd el sentit.
El veritable impacte s’aconsegueix quan els informes orienten decisions pedagògiques i promouen entorns on cada alumne pugui desplegar-ne les potencialitats.
-
Promoure una cultura inclusiva
Finalment, avaluar l’autisme implica revisar les nostres creences sobre la diferència.
La neurodiversitat no és un problema que s’hagi de corregir, sinó una expressió legítima de la variabilitat humana.
Promoure una cultura inclusiva significa reconèixer que les diferents maneres de pensar, sentir i comunicar-se enriqueixen tota la comunitat educativa.
Des d’aquesta perspectiva, l’avaluació es converteix en una eina de transformació: no per assenyalar allò que falta, sinó per descobrir el que aporta cada persona.
Connectar l’avaluació amb la intervenció educativa
L’avaluació no s’hauria d’entendre com un punt final, sinó com l’inici d’una intervenció significativa.
Avaluar l’autisme només té sentit si condueix a accions concretes que millorin la vida i l’aprenentatge de la persona avaluada.
Una avaluació que es limita a descriure dificultats o emetre un diagnòstic corre el risc de quedar-se a la superfície.
En canvi, quan es planteja amb una mirada educativa, l’avaluació es converteix en una eina per orientar decisions pedagògiques, ajustar entorns i dissenyar suports personalitzats.
Això implica que tot procés avaluatiu ha de concloure amb una proposta d’intervenció clara i aplicable:
- Què necessita la persona per avançar.
- Quins recursos cal activar des de l’escola, la família o els serveis de suport.
- Quines estratègies concretes poden facilitar la comunicació, autonomia i participació.
Aquesta proposta s’ha de construir de manera col·laborativa, implicant docents, orientadors, terapeutes i famílies, per assegurar una resposta coherent i compartida en tots els contextos on la persona es desenvolupa.
L’avaluació, doncs, no cerca només definir un perfil, sinó activar un pla d’acció.
És el pont entre el coneixement i l’acompanyament, entre l’anàlisi i la pràctica.
A més, cal entendre com un procés continu, que es revisa i actualitza conforme la persona evoluciona, garantint que els suports segueixin sent coherents amb les seves necessitats i fortaleses.
Com a professionals, hem de garantir que cada informe avaluatiu es tradueixi en una oportunitat real de creixement i aprenentatge.
Avaluar amb aquesta mirada implica reconèixer que darrere de cada informe hi ha una història, un futur i un potencial que mereixen ser acompanyats amb respecte, coherència i esperança.
I si vols continuar avançant en l’ús d’eines i instruments d’avaluació des d’una mirada inclusiva i pràctica, pots participar al proper taller online “Avaluar l’autisme: instruments, context i pràctica professional”, que aborda precisament aquests reptes des de l’experiència educativa i psicopedagògica.
Més informació i inscripcions a integrek.es/tienda/cursos-online/atención-diversidad/evaluacion-autismo-28-novembre/.
