La regulació emocional és una de les competències més importants que els estudiants poden desenvolupar al llarg de la seva vida acadèmica, ja que influeix directament en el rendiment, la convivència i la motivació. Des de la neurociència i la psicopedagogia sabem que ensenyar als alumnes a gestionar les seves emocions és tan rellevant com qualsevol contingut curricular. Aquesta habilitat pren una importància especial en moments de transició, com els períodes d’adaptació escolar o la tornada a classe després de les vacances d’estiu, quan l’alumnat pot experimentar nerviosisme, ansietat o desmotivació. Comptar amb estratègies concretes ajuda a suavitzar el procés i afavoreix un inici de curs positiu.
Existeixen cursos online homologatsque profunditzen en la regulació emocional i el benestar escolar.
Per què és important la regulació emocional a l’aula?
Les emocions impacten directament en els processos cognitius com l’atenció, la memòria i la presa de decisions. Un estudiant que sap identificar i regular les seves emocions podrà mantenir la calma en situacions d’estrès, resoldre conflictes de manera constructiva i aprofitar millor els seus recursos d’aprenentatge.
Per exemple, durant la tornada a l’escola després de les vacances d’estiu, molts alumnes arriben amb nerviosisme, por o manca de motivació. Alguns poden reaccionar amb plor, enuig o desconnexió en els primers dies de classe. Si no saben com gestionar aquestes emocions, els resultarà difícil concentrar-se o integrar-se en la dinàmica de l’aula. En canvi, si disposen d’estratègies d’autoregulació (com exercicis de respiració, dinàmiques de benvinguda o espais de pausa), poden recuperar la calma, adaptar-se abans i participar de manera més positiva.
Segons la neurociència, àrees del cervell com l’amígdala i l’escorça prefrontal tenen un paper clau en aquest procés. L’amígdala actua com una “alarma emocional”, mentre que l’escorça prefrontal ajuda a avaluar, frenar impulsos i donar respostes més reflexives. Enfortir aquesta connexió en l’alumnat requereix pràctica i acompanyament educatiu.
Estratègies educatives per fomentar la regulació emocional
- Incorporar rutines de mindfulness o atenció plena
Pràctiques breus de respiració, relaxació o visualització a l’inici de la classe ajuden que els estudiants prenguin consciència del seu estat emocional i aprenguin a autoregul·lar-se. - Espais de pausa emocional
Disposar d’un racó tranquil a l’aula on els alumnes puguin retirar-se uns minuts quan se senten sobrepassats facilita l’autoregulació sense generar estigmatització. - Modelatge docent
L’exemple del professorat és fonamental: quan un docent mostra com gestiona la frustració o la ira, transmet estratègies pràctiques que els alumnes poden imitar. - Programes d’educació emocional integrats
Integrar dinàmiques que treballin la identificació d’emocions, l’empatia i les habilitats socials en activitats quotidianes afavoreix un aprenentatge més natural. - Ús de recursos visuals i narratius
L’ús de contes, històries o vídeos sobre situacions emocionals ajuda els estudiants a posar nom al que senten i a explorar possibles respostes.
Beneficis d’aplicar aquestes estratègies
La implementació d’estratègies de regulació emocional a l’aula aporta múltiples beneficis tant per a l’alumnat com per al professorat. En primer lloc, contribueix a millorar el clima escolar i a reduir els conflictes, ja que els estudiants aprenen a reconèixer el que senten i a expressar-ho de manera més adequada. Això es tradueix en un entorn més tranquil i propici per a l’aprenentatge.
A més, quan els alumnes saben gestionar el seu estat emocional, augmenta la seva capacitat de concentració, cosa que repercuteix directament en el rendiment acadèmic. Poder mantenir l’atenció en la tasca, sense que la frustració o l’ansietat els desbordi, els ajuda a aprofitar millor els seus recursos cognitius.
Un altre benefici important és el desenvolupament d’habilitats socials. La regulació emocional afavoreix l’empatia, l’escolta i la cooperació, competències essencials per a la convivència dins i fora de l’aula.
Per al professorat, aplicar aquestes estratègies també suposa una millora en el benestar emocional, ja que treballar en una aula més equilibrada i amb menys tensions redueix el desgast i facilita una relació més positiva amb el grup.
Finalment, en períodes com la tornada a classe després de les vacances d’estiu, aquestes pràctiques permeten una adaptació més ràpida a la rutina escolar i prevenen l’aparició de problemes de conducta vinculats a la desregulació emocional, tan freqüents en les primeres setmanes de curs.