Aprendre amb sentit: Neurociència, inclusió i benestar a l’educació

L’educació del segle XXI enfronta desafiaments que van més enllà de la transmissió de coneixements. La neurociència ha demostrat que factors com l’atenció, l’emoció i el benestar tenen un paper fonamental en l’aprenentatge.

A la IV Jornada de Neuroeducació, experts de referència exploraran com podem transformar l’ensenyament a partir dels darrers avenços en neurociència. Mitjançant un enfocament basat en evidència científica, la jornada convida a reflexionar sobre com l’educació pot ser més humana, innovadora i inclusiva.

Neurociència a l’aprenentatge: Com aprèn el cervell?

El cervell humà és un òrgan en canvi constant. Gràcies a la plasticitat neuronal, cada experiència i aprenentatge transforma la nostra xarxa de connexions cerebrals (Bé, 2016). David Bé. No obstant això, el context en què passa l’aprenentatge és clau: la motivació, l’estrès, la curiositat i l’emoció influeixen en com adquirim i consolidem el coneixement (Portero & Bueno, 2018).

Segons David Bueno , expert en genètica i neurociència, aprendre no és només un acte intel·lectual, sinó una experiència emocional i social. El seu concepte de “cerebroflèxia” explica com el cervell es modela constantment amb cada interacció i estímul, afavorint o dificultant l’adquisició de coneixements.

Per la seva banda, Marta Portero, investigadora en neurociència, emfatitza que la motivació i el plaer són essencials per a l’aprenentatge: “L’aprenentatge és plaent per naturalesa. El nostre cervell ha permès que puguem adaptar-nos i sobreviure gràcies a conèixer i recordar com funciona l’entorn” (Portero & Bueno, 2018). La clau, doncs, és dissenyar experiències educatives que despertin la curiositat i fomentin l’exploració activa.

Inclusió i neuroeducació: Atendre la diversitat des del coneixement del cervell

La inclusió educativa és un repte global que exigeix un enfocament basat en la comprensió de la diversitat cerebral. Segons Charo Rueda, investigadora en neurociència cognitiva, el desenvolupament de l’atenció i les funcions executives a la infància és determinant per a l’aprenentatge i l’autoregulació emocional. El seu treball mostra que els nens amb dificultats atencionals poden beneficiar-se de estratègies pedagògiques adaptades per millorar el seu exercici a l’aula (Rueda et al., 2016).

La neurociència ha evidenciat que no tots els estudiants aprenen de la mateixa manera. Anna Forés, especialista en neurodidàctica, destaca la importància de dissenyar metodologies inclusives que atenguin els diferents estils i ritmes d’aprenentatge. A la seva obra Neurodidàctica: Aprendre des de, en i per a la vida, Forés argumenta que un entorn d’aprenentatge flexible, multisensorial i emocionalment segur és clau per fomentar el desenvolupament de tots els estudiants (Forés, 2015).

La inclusió neuroeducativa no és només una qüestió d’accés, sinó d’equitat. Coral Regí, especialista en lideratge pedagògic, sosté que transformar l’escola implica entendre que cada cervell és únic i que el sistema educatiu s’ha d’adaptar a aquesta realitat en comptes d’exigir el contrari. La seva experiència en lideratge educatiu mostra que les escoles més reeixides són aquelles que integren enfocaments basats en evidència i promouen la col·laboració docent per atendre la diversitat.

Benestar i aprenentatge: La clau per a una educació efectiva

El benestar emocional no és un aspecte secundari a l’educació; és una condició indispensable per a l’aprenentatge. Investigacions en neurociència han demostrat que l’estrès crònic afecta negativament la memòria, l’atenció i la motivació dels estudiants, mentre que un ambient segur i estimulant en potencia la capacitat d’aprenentatge (Portero, 2020).

Montse Jiménez , experta en innovació pedagògica, destaca la importància de crear espais d’aprenentatge emocionalment positius. El seu enfocament de comunicació educativa amb cor posa al centre la relació entre docents, famílies i estudiants com a factor clau per a la millora de l’aprenentatge.

A més, la neurociència ha demostrat que el treball col·laboratiu i les experiències socials potencien l’aprenentatge en activar múltiples regions del cervell simultàniament. La investigació de Pepe Menéndez, especialista en transformació educativa, ha mostrat que els entorns d’aprenentatge cooperatius afavoreixen la consolidació del coneixement i el desenvolupament d’habilitats socioemocionals essencials per al segle XXI.

Cap a una educació basada en la neurociència, la inclusió i el benestar

Les troballes neurocientífiques ens conviden a repensar el sistema educatiu:

• Comprendre com aprèn el cervell ens ajuda a dissenyar metodologies més efectives i personalitzades.
• Atendre la diversitat des de la neuroeducació permet generar entorns més inclusius i accessibles.
• Promoure el benestar emocional a l’aula és una condició essencial per a l’èxit acadèmic i el personal.

La IV Jornada de Neuroeducació és una oportunitat única per explorar aquestes qüestions amb experts que estan a l’avantguarda al camp. Estem preparats per transformar l’educació des de la neurociència? La resposta no és en el futur, sinó en les decisions que prenem avui.

Referències:

• Bé, D. (2016). Cerebroflèxia: L’art de construir el cervell. Grijalbo.
• Porter, M., & Bé, D. (2018). El plaer d’aprendre. Aula, 275, 18-22.
• Roda, C., Conejero, A., & Guerra, S. (2016). Educar l’atenció des de la neurociència. Pensament educatiu.

Forés, A. (2015). Neurodidàctica: Aprendre des, en i per a la vida. UOC Edicions.

T’agradaria assistir a la jornada? Reserva la teva entrada i uneix-te a aquest espai daprenentatge, reflexió i transformació educativa.

Saber més aquí...

Coneix més sobre els nostres cursos aquí…

Coneix més sobre els nostres articles aquí…