El Trastorn d’Aprenentatge No Verbal (TANV) és un subtipus de trastorn, de base neurobiològica, que afecta principalment les relacions socials, la motricitat, la coordinació i les habilitats visuoespacials de les persones.

Les primeres descripcions del TANV com a tal es remunten a l’any 1971, quan els investigadors DJ Johnson i HR Mykeblust van analitzar el cas concret d’un grup de nens que presentaven dificultats en tots aquests àmbits malgrat tenir unes habilitats lingüístiques òptimes i una intel·ligència general.

La veritat és que el TANV afecta, com veurem, diferents aspectes íntimament relacionats amb l’ educació i el rendiment acadèmic de les persones. És per això que són fonamentals la detecció precoç i la intervenció primerenca del TANV , amb l’objectiu de propiciar un progrés funcional.

Tot i que fa dècades que es reflexiona i es treballa al voltant del TANV, mitjançant aquest article d’ Integratek volem ajudar, humilment, a conscienciar sobre la seva existència i les seves característiques elementals. La sensibilització dels professionals i de la societat és un pas clau per millorar la vida de les persones amb TANV.

Característiques vinculades a les persones amb TANV segons l’àrea d’afectació

Segons constaten els estudiosos E. Rigau-Ratera, C. García-Nonell i J. Artigas-Pallarés, en les persones amb TANV s’han detectat una sèrie de característiques comunes , que tenen a veure amb diferents àrees, que poden classificar-se de la manera següent: social, acadèmica, visuoespacial, motora i emocional. Tot seguit, abordarem cada àrea de forma específica.

 

Les conseqüències del TANV en les relacions socials

El TANV sol tenir una incidència acusada a les relacions socials de les persones, ja que tendeix a condicionar la interacció amb els altres. Entre altres conseqüències, afecta, segons els experts, la comprensió de la comunicació no verbal, quelcom bàsic, a la vida en societat.

Ens estem referint, per exemple, a la interpretació dels sentits dobles, les mirades i les ironies, el reconeixement d’emocions i la capacitat de posar-se a la pell de l’altre, entre altres qüestions.

Aquestes dificultats poden ser malinterpretades, per exemple, pels professors duna persona amb TANV . Sense la deguda detecció del trastorn, aquests poden arribar a pensar, equivocadament, que són davant d’una persona maleducada, immadura o boicotejadora, amb la frustració que això pot generar també a l’afectat.

 

Les implicacions del TANV en el rendiment acadèmic

El TANV també pot comportar efectes negatius en el rendiment acadèmic. Per quines raons? Doncs perquè el TANV sol afectar, tal com evidencien E. Rigau-Ratera, C. García-Nonell i J. Artigas-Pallarés, l’atenció i la memòria tàctil i visual; a les matemàtiques relacionades amb el raonament i la ubicació espacial; la comprensió lectora; el traç i la grafia; l’organització en la resolució de problemes i el raonament; el llenguatge (entonació i modulació, pauta, ritme, etc.); el contingut verbal i l’ús pragmàtic de la llengua.

Tot i això, en els casos de TANV també s’ha observat que se solen reforçar algunes habilitats . Per exemple, amb relació a l’atenció i la memòria auditiva, la lectura oral, l’ortografia, la fonologia o la memòria mecànica.

 

El TANV a l’àrea visuoespacial

Pel que fa a les habilitats visuoespacials, cal tenir en compte les dificultats que presenten les persones amb TANV en la capacitat de veure el conjunt, de potenciar la memòria visual, la percepció i la relació espacial.

Per contra, les persones amb TANV solen mostrar més predisposició per mantenir una atenció significativa en els detalls.

 

El TANV i el sistema motor

El TANV també té efectes al sistema motor de les persones. En general, la persona amb TANV ho té més difícil en el desenvolupament de la coordinació i de les habilitats motores. És per aquest motiu, potser, que els especialistes han ressaltat la seva facilitat més gran per destacar en esports individuals, en els quals no depenen d’una organització conjunta amb els altres.

 

La gestió emocional, a les persones amb TANV

Finalment, cal considerar la dimensió emocional. Les persones amb TANV tendeixen a patir , amb més recurrència, episodis d’ ansietat , o bé de depressió. A més, els resulta més complicat assumir les novetats o els canvis de rutina. Com hem vist anteriorment, tampoc no els és fàcil gestionar l’empatia i la modulació de l’efecte, amb les conseqüències socials que de tot això se’n poden derivar.

 

La detecció i el tractament del TANV

Com ja hem remarcat, la detecció precoç del TANV és primordial per tractar, de la manera més adequada, a l’aula, les persones afectades. Les particularitats de les persones amb TANV, que hem intentat resumir en aquest article, requereixen una atenció individualitzada i sensible a les seves afeccions. No podem ignorar que estem davant d’un trastorn que ha de comportar un tractament específic, que ajudi aquesta persona a superar els seus reptes educatius i acadèmics.

 

Aportacions útils per a la detecció del TANV a l’entorn educatiu

Pel cas que ens ocupa, ens sembla interessant fixar també la nostra atenció en la detecció a l’entorn educatiu. Sovint el TANV passa desapercebut, i les persones amb aquest trastorn són injustament estigmatitzades a l’aula.

Alguns autors han contribuït a la identificació de possibles símptomes del TANV a classe . Així, per exemple, s’ha constatat que els alumnes amb TANV tendeixen a demostrar més dificultats en les tasques d’orientació espacial (dibuixar, pintar, retallar, etc.) i en alguns àmbits lingüístics concrets, com ara la cal·ligrafia o la pragmàtica.  

Aquests detalls poden ser pistes estratègiques per ajudar a detectar de manera precoç un possible cas de TANV a l’aula . Tot i això, qui ha de determinar, en última instància, si una persona té TANV o no ha de ser un especialista en trastorns de l’aprenentatge.

 

El tractament de persones amb TANV

Cada cas és un món, certament. Ara bé, de la mateixa manera que, com hem vist, els especialistes han fixat algunes de les característiques més comunes entre les persones amb TANV, també se n’han establert les bases per al tractament.

En aquest sentit, el tractament del TANV necessita una atenció des de les diferents àrees que poden resultar afectades. Així doncs, se sol recomanar la teràpia psicològica, el reforçament de les habilitats socials, el treball neurocognitiu, la intervenció educativa i, és clar, la intervenció familiar.

Deixa un comentari