COEDUCES? Fes-te quatre preguntes

Coeducar és intervenir educativament per obtenir el desenvolupament màxim de les capacitats i fortaleses de les persones. Aquesta tasca no és gens fàcil i una de les principals raons és perquè hem estat construïts des de la nostra més tendra infància amb un rol de gènere que determina la nostra manera de ser i estar al món.

Analitzar i desconstruir molts comportaments i creences que hem naturalitzat i hem atribuït a la biologia més que a la cultura i l’educació rebuda, ens pot trigar un temps. Però sens dubte, el vostre coneixement i aprenentatge ens ajudarà a comprendre el passat, canviar el present i millorar el futur de les persones.

Comença per fer-te aquestes preguntes:

 

• Quan compres una joguina per regalar penses si és “nen” o “nena” a l’hora de decidir?

Si la teva resposta és SI , pot ser que hagis de revisar d’on ve aquesta creença sobre el tipus de joguina que prefereixen els nens i nenes. Prendre decisions amb aquest criteri és una educació diferenciada per gènere. Mira aquest experiment social i treu les conclusions:

Si la teva resposta és NO, felicitats, la teva presa de decisions se sustenta en les possibilitats de desenvolupament de capacitats que té el joc i la joguina per al nen/a indistintament del gènere.

 

• Alguna vegada t’has preguntat perquè quan es professionalitza la tasca de cuinar les persones més reconegudes, premiades i valorades són homes? (Cuinar és una tasca atribuïda des de temps immemorials a la dona i que segueix sent realitzada per elles en un elevat nombre de cases)

Si la teva resposta és SI sens dubte, tens alguns coneixements feministes que et permeten qüestionar-te desigualtats que no tenen cap justificació biològica ni natural sinó més aviat cultural.

Si la teva resposta és NO, t’invito a educar la teva mirada, graduar les ulleres amb què mirem el món per començar a transformar i millorar la realitat social d’homes i dones. El canvi comença en tu, al teu espai personal i per això, al social. Els nens i nenes del teu entorn ho agrairan ja que aprendran que el “sostre de vidre” existeix i que a les nostres mans està trencar-lo.

 

• Podries fer una llista equilibrada (50% homes i 50% dones) amb noms de persones les aportacions de les quals siguin tan valuoses en les diferents disciplines com per ser estudiades?

Si la teva resposta és SI , puc afirmar que ets una persona amb curiositat que ha buscat i ha trobat les aportacions que moltes dones han donat a la humanitat però que per desgràcia no apareixen als nostres llibres de text o quan ho fan, és de manera anecdòtica. Reconèixer-les, anomenar-les i visibilitzar-les és coeducar i quan les coneixes, no podràs deixar de fer-ho perquè seràs conscient que s’ha intentat invisibilitzar la meitat de la població (les dones). La seva història, obra, aportacions a la medicina, la ciència, la música, l’economia, la pintura, la cultura… han fet possible molts avenços. Sense elles no hauríem aconseguit els que tenim. Nens i nenes necessiten conèixer-les.

Si la teva resposta és NO , he de dir amb tristesa que és el més habitual, al nostre imaginari cultural ens falten referents femenins. Potser no tenir-los estigui portant que les orientacions acadèmiques i professionals siguin tan esbiaixades (les noies no trien enginyeries o carreres tecnològiques tot i tenir millors resultats acadèmics). O potser aquesta és la raó per la qual moltes dones no volen assumir llocs de poder. O potser aquest és el motiu pel qual els nois es perceben com més intel·ligents i elles es percebin com amb més capacitat d’esforç que intel·ligència i això determini en un i altre cas la presa de decisions i la forma de relacionar-nos entre sexes. El masclisme va precisament d’això, considerar i justificar la superioritat de l’home davant de la dona. De la mateixa manera que el racisme considera una raça superior a una altra i per tant amb més drets i privilegis.

 

• Pensa durant uns instants sobre els anuncis publicitaris Has observat que a nosaltres ens ofereixen productes que corregeixen les nostres suposades imperfeccions segons els cànons de bellesa (no en tinc ni idea qui decideix quins són) i a ells no? (cel·lulitis, arrugues, quilets de més, cabells blancs,…)

Si la teva resposta és SI , sens dubte t’han ensenyat a pensar i a diferenciar la publicitat enganyosa i sexista davant d’una altra de més honesta. Necessitem més gent com tu perquè la publicitat s’ajusti a unes demandes més justes i reals.

Si la teva resposta és NO , encara ets a temps, fes una ullada a la publicitat i fixa’t quina és la intenció del publicista: quin producte ven? Quins personatges hi apareixen? Què fan els personatges? Apareixen rols de gènere? Algun comportament estereotipat? Sens dubte quan contestis aquestes preguntes veuràs els valors i creences sexistes que hi ha darrere de la publicitat.

Un cop contestades les qüestions, assumim la nostra responsabilitat amb el nostre entorn i comencem a coeducar els altres coeducant-nos. La plasticitat cerebral humana tal com evidencia la neurociència , ens permetrà fer noves rutes neurològiques i per tant canviar aquelles creences que encotillen o dificulten el lliure desenvolupament de les persones encaixant-les en una injusta dicotomia: “ets home i has de ser…, t’ha d’agradar…, has de fer…” o “ets dona. Podem canviar i transformar aquesta realitat ampliant la mirada, l’escolta i la comprensió.

ANA QUIJADA
MESTRA, ESPECIALISTA EN CONVIVÈNCIA ESCOLAR I IGUALTAT