Les 10 característiques i símptomes més comuns dels nens amb altes capacitats

Diagnosticar les altes capacitats no és gens fàcil. No hi ha una única teoria ni cap descripció homogènia que defineixi específicament les altes capacitats intel·lectuals. Encara que se solen detectar en els primers cursos de primària, ja a l’etapa infantil es poden donar una sèrie d’indicadors que ens haurien de fer sospitar que un nen presenta un desenvolupament cognitiu més avançat que el que li correspondria per edat. 

Algunes característiques de nens amb altes capacitats 

• Desenvolupen el llenguatge de manera precoç, cap als 12 o 18 mesos. Comencen pronunciant moltes paraules i de seguida poden mantenir una conversa amb vocabulari i lèxic propi de fases molt posteriors.
• També solen iniciar-se en aprenentatges específics (lectura, escriptura, matemàtiques) abans que els seus companys. Aprenen autònomament i fan transferències de coneixements a altres àrees amb naturalitat.
• Són nens molt observadors i curiosos.
• Prematurament es comencen a preocupar per temes abstractes i transcendents, com ara l’origen de la vida i l’univers, la mort, la religió, etc.
• Les seves creacions artístiques i construccions poden ser molt riques i creatives.
• Tenen una gran capacitat de concentració sobretot en tasques que en capten l’interès. Són persistents als seus objectius.
• Hi predomina el pensament lògic i la raó.

• Poden ser hipersensibles i emocionalment molt intensos. Les seves reaccions emocionals són desmesurades en relació amb les situacions viscudes.
• Presenten asincronia entre allò mental i allò emocional. Els adults creuen que reacció emocional serà equivalent a la seva maduresa intel·lectual, cosa que els genera sobre exigència per part de l’entorn.
• Solen ser enèrgics i actius. Poden ser nens molt àgils i grimpadors.
• Tendeixen a qüestionar qualsevol autoritat, bé la dels pares o la dels mestres. Intenten, gairebé sempre, imposar-ne el criteri. Són desobedients .
• Poden mostrar gran resistència a les instruccions o les aportacions dels altres.
• Exigeixen molt d’ells mateixos i dels altres.
• En alguns casos presenten un comportament obsessiu. Poden ser molt rígids i inflexibles .
• Necessiten tenir èxit; són vulnerables al fracàs i al rebuig dels companys.
• Senten frustració davant de la inactivitat o manca de progrés.

Article relacionat: Protocol, identificació i avaluació d’alumnat amb Altes Capacitats

10 Senyals d’Altes Capacitats

1. Potser parli pels colzes. No em diguis que calli ni que sóc un pesat. No ho faig per molestar-te: ho faig perquè el meu cap és ple d’idees i preguntes. No ho puc evitar. Puc tenir un gran ventall d’interessos, per tant un munt de temes de conversa. Ensenya’m, això sí, a respectar el torn de paraula. Sóc força impulsiu i de vegades no sé esperar. Tracta de no respondre’m amb un “no sé”, per acabar ràpidament una conversa. Això no farà res més que augmentar la meva inquietud. Potser pensis que sóc massa petit per entendre determinats temes, però la veritat és que et sorprendria la meva capacitat de comprensió.
2. No sóc hiperactiu (o no necessàriament, no sempre). Sóc actiu i inquiet, això sí. En els moments que no tinc cap estímul cognitiu, m’autoestimulo a través del joc o del moviment. Visc en un estat permanent d’hiperatenció. Sóc capaç de fixar-me en coses que tu ni has vist. Puc captar paraules, sons o frases que escolto a la ràdio o la televisió (encara que tu creguis que no paro atenció). Ofereix-me reptes, estímuls, motivacions que captin el meu interès i veuràs com sí que puc mantenir l’atenció durant una bona estona. Deixa’m explotar la meva creativitat. Tinc moltes idees que necessito expressar d’alguna manera.
3. És possible que, a més d’altes capacitats, tingui una alta sensibilitat. Això vol dir que quan estic content ho estic en grau extrem, eufòric, però quan estic trist, enfadat o frustrat també ho estic extremadament. Ensenya’m a regular les meves respostes emocionals. No t’enfadis tant com jo, ni em cridis tant com ho estigui fent jo. Digues-me que em puc desfogar tant com vulgui però que la situació és la que és. De mica en mica m’aniré autocontrolant. Però per això necessito que tu et mantinguis serè.
4. No em cridis per imposar el teu criteri. Arribem a pactes, negociem, explica’m les coses.
5. Posa’m normes i límits. Jo ara encara no ho sé, però quan sigui gran ho agrairé. I tu també. Tinc una gran capacitat de raonament i comunicació, per això sempre intentaré portar-te al meu terreny. Però sóc petit, he d’aprendre moltes coses, entre d’altres que no sempre em puc sortir amb la meva.
6. No oblideu l’edat que tinc. És cert que semblo més gran del que sóc en molts aspectes, però l’edat cronològica és la que és. Si de vegades faig rebequeries, no sempre és perquè el meu caràcter és així. Faig rebequeries perquè sóc petit.
7. És possible que tendeixi a l’obsessió. Necessito tenir les situacions controlades i saber què passarà a cada moment. Però sorprèn-me introduint petits canvis en les meves rutines. He d’aprendre que a la vida no sempre surt tot com havíem previst. Amb cada canvi ho passaré malament ara, però això m’ajudarà a ser un adult fort. Recorda que la sobreprotecció desprotegeix.
8. Juga amb mi, sobretot si t’ho demano. Però no vulguis dirigir els jocs. Deixa’m ser espontani i creatiu. Si veus que algun dia vull jugar sol, respecta’m. Sóc autònom i de vegades no necessito ningú.
9. És molt probable que en algun moment m’avorreixi a l’escola. Podrà semblar que m’acomiado, encara que en realitat estaré buscant elements per satisfer la meva curiositat. Per això, ajuda’m a adquirir hàbits d’estudi. Els necessitaré.
10. Tenir alta capacitat no és negatiu, és una manera diferent de veure el món, per tant, no ho visquis com un problema. No sóc estrany, ni diferent, sóc especial, com tots els nens i nenes que conec. La vida m’ha regalat una intel·ligència més gran, com a altres els regala un bonic color d’ulls, unes cames que corren molt ràpid… El que és veritablement important de tenir alta capacitat intel·lectual és allò que jo faci amb les possibilitats que m’aporta.

Les 10 senyals i com pot respondre l’entorn

Preguntes freqüents sobre les altes capacitats intel·lectuals

Quina és la diferència entre altes capacitats i superdotació?

En l’àmbit educatiu català i espanyol, els termes «superdotació» i «altes capacitats» s’utilitzen sovint de manera intercanviable, tot i que no són exactament el mateix. La superdotació fa referència a una capacitat intel·lectual molt elevada i uniforme en totes les àrees (CI superior a 130 aproximadament). Les altes capacitats és un terme més ampli que inclou també el talent específic (capacitat destacada en una àrea concreta, com les matemàtiques o la música) i el talent complex. La majoria dels nens identificats presenten altes capacitats, no superdotació en sentit estricte.

A quina edat es poden detectar les altes capacitats?

Encara que el diagnòstic formal sol fer-se a partir dels 6–7 anys, els primers indicadors poden observar-se ja a l’etapa infantil: desenvolupament del llenguatge molt precoç (cap als 12–18 mesos), curiositat intensa per temes abstractes, aprenentatge autònom de la lectura o les matemàtiques abans que s’ensenyin a l’escola. La detecció primerenca és important per evitar l’avorriment, el baix rendiment i els problemes emocionals associats.

Un nen amb altes capacitats pot fracassar a l’escola?

Sí, i és més freqüent del que es creu. L’avorriment, la manca de repte intel·lectual i l’assincronia entre la maduresa cognitiva i l’emocional poden portar a desmotivació, conductes disruptives o baix rendiment. A això s’afegeix que alguns nens amb altes capacitats també presenten dificultats d’aprenentatge associades (el que es coneix com a doble excepcionalitat), la qual cosa pot dificultar encara més la detecció i la intervenció adequada.

Com es diagnostiquen les altes capacitats?

El diagnòstic el realitza un psicòleg o psicopedagog especialista, habitualment a través de l’equip d’orientació del centre educatiu o de manera privada. Les proves inclouen avaluació de la capacitat intel·lectual (escales Wechsler o d’altres), avaluació del perfil cognitiu, la creativitat, la motivació i el rendiment acadèmic. El diagnòstic ha de ser integral i no basar-se únicament en el CI.

Article relacionat: Protocol, identificació i avaluació d’alumnat amb Altes Capacitats

En vols saber més?

Aquestes formacions podrien interessar-te: