Què és la dislèxia?

Tal com s’expressa en la definició consensuada per l’Associació Internacional de Dislèxia (IDA, 2002; Lió, Shaywitz i Shaywitz, 2003), aquesta es considera una Dificultat Específica d’Aprenentatge (DEA) d’origen neurobiològic, caracteritzada per la presència de dificultats en la precisió i fluïdesa descodificació (lectora) i lletreig (ortografia). Aquestes dificultats són normalment conseqüència dun dèficit en el component fonològic del llenguatge i es presenten de manera inesperada ja que altres habilitats cognitives es desenvolupen amb normalitat i la instrucció lectora és adequada.

Es recull als manuals internacionals de trastorns mentals (DSM-5 i CIE-10).

Al DSM-V la dislèxia es descriu en una subcategoria dels trastorns del neurodesenvolupament anomenada “trastorn específic de l’aprenentatge”. Dins aquesta categoria, cal especificar totes les capacitats on el nen/a té dificultats, ja sigui la lectura, l’expressió escrita, l’aritmètica o el raonament matemàtic.

• La dislèxia està descrita a tots els països alfabetitzats del món.
• La prevalença és entre un 5-17% de la població.
• Afecta igual els dos sexes encara que es diagnostica més en nens.
• Hi ha un alt component hereditari, és a dir, té una base genètica.

A finals dels 90 van sorgir les anomenades tècniques de neuroimatge funcional. Són tècniques que permeten estudiar el cervell mentre es fa una funció cognitiva determinada. Es tracta de tècniques com la Tomografia per Emissió de Positrons (PET i SPECT), la Ressonància Magnètica funcional (RMf) i la Magnetoencefalografia (MEG). Aquestes tècniques han demostrat com a nivell funcional sí que hi ha clares diferències entre el cervell de les persones dislèxiques i el de les no dislèxiques.

Entre els treballs més significatius hi ha els de Sally i Kenneth Shaywitz, autors de referència internacional en el camp de la dislèxia. Aquests autors han demostrat com durant l’activitat lectora el funcionament cerebral és diferent entre els dislèxics i els no dislèxics. Així, en condicions normals en llegir s’activen àrees de l’hemisferi cerebral esquerre especialment les més posteriors. Els dislèxics, en canvi, presenten menys activitat en aquestes àrees ia més, possiblement per compensar, activen àrees de l’hemisferi cerebral dret que no es fan servir en condicions normals durant la lectura.

Detecció i diagnòstic

Detecció:

per detecció, s’entén tenir la sospita que algú pot presentar dificultats en l’adquisició de la lectura. Aquestes sospites poden sorgir abans de començar la primària, als 5 anys. Els signes d’alerta són:

• Tenir antecedents familiars de dislèxia (pares o germans).
• Presentar dificultats per aprendre de memòria els dies de la setmana i anomenar colors.
• Dificultats en “consciència fonològica” (capacitat per manipular els fonemes de les paraules. Exemple: quants sons conté la paraula “mar”? i la paraula porta?; quin so és el quart a la paraula pilota?).

Actualment hi ha eines al nostre abast per poder detectar-la: Prodislex i Prodiscat .

Avui dia s’aconsella treballar sota la metodologia “resposta a la intervenció” (RTI, Response To Intervention). Aquesta implica una detecció precoç, un entrenament específic personalitzat i revaloracions periòdiques. Si passat un temps, el nen no s’equipara al grup normatiu, tindrem una sospita alta que presenta un trastorn i podrem procedir al diagnòstic.

Diagnòstic:

El diagnòstic requereix una valoració més completa, on s’aconsella valorar altres habilitats per comprovar que és un trastorn específic i no global. També és important poder detectar altres trastorns comòrbids que podran interferir en el desenvolupament acadèmic del nen.

Un estudi complet permetrà conèixer el perfil cognitiu del nen. Detectar punts forts i punts febles permet dissenyar millor la intervenció.

Trastorns comòrbids

Els trastorns comòrbids són aquells que es presenten de forma paral·lela a la dislèxia.

Els més freqüents són:

• El Trastorn per Dèficit d’Atenció/Hiperactivitat (TDAH).
• La discalcúlia també és un altre trastorn que sol presentar juntament amb la dislèxia.
• El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL).

Trastorns associats o secundaris a la dislèxia:

• Dificultats atencionals degudes a lesforç mantingut i la fatiga conseqüent.
• Dificultats en les matemàtiques a causa del poc domini de les taules de multiplicar.
• Inseguretat, baixa autoestima.

ATENCIÓ: la causa dels trastorns associats no ha de ser només per la dislèxia. Hi ha altres trastorns que també hi poden coincidir. Per això, és molt important fer un bon diagnòstic i anar a l’arrel del problema.

Repercussions

Com a conseqüències secundàries, es poden presentar:

• Rebuig a la lectura ia tot allò relacionat amb això. Per exemple, les feines escolars.
• Mostrar una baixa habilitat lectora davant de tota la classe, pot avergonyir el nen i fer que perdi seguretat i autoestima.
• Quan els textos són llargs, lesforç mantingut pot comportar dificultats en la comprensió lectora. El cansament i la manca de comprensió fa que es redueixi lexperiència lectora, la qual cosa pot dificultar laugment de vocabulari nou i del coneixement general.

Intervenció. Es cura?

La dislèxia no es cura, persisteix al llarg de tota la vida, però amb una detecció precoç i la seva consegüent intervenció, s’aconsegueix minimitzar-ne la repercussió.

Tot i que alguns professionals aconsellen esperar que el nen “maduri”, la intervenció ha de ser el més precoç possible. El període que comprèn linici de ladquisició de la lectura és el més efectiu (5 als 8 anys). Per això es lluita per la detecció precoç i iniciar la intervenció com més aviat millor.

Segons l’edat del nen, la intervenció es divideix en dos moments grans:

• Aprendre a llegir:
  • A les primeres etapes de l’adquisició de la lectura, cal reforçar el llenguatge oral (explicar, escoltar contes), jugar amb els sons (paraules que comencin per determinat so, que tinguin un nombre concret de sons, etc…), mostrar el que pot aportar la lectura.
  • En una segona etapa s’hi introdueixen les lletres i el nen ha d’aprendre la correspondència entre el so i la lletra.
  • En una tercera etapa, es treballa la fluïdesa lectora, aconseguir la màxima velocitat lectora tenint en compte la correcta entonació.
• Llegir per aprendre:
  • Comprensió lectora, expressió escrita i ortografia.
  • Eines tecnològiques:
    • Correctors ortogràfics
    • Lectors informàtics. S’encarreguen de passar la lletra a veu. ClaroRead
    • Processadors de veu. S’encarreguen de passar la veu a text.

ATENCIÓ: s’aconsellen abordatges amb evidència científica. La comunitat científica no avala cap altre tipus d’abordatges ja que no se n’ha demostrat l’efectivitat. Entre ells tenim els entrenaments optomètrics, auditius o motrius. Fer-los durant el període crític de l’aprenentatge impedeix treballar de manera efectiva en el moment adequat i limita’n posteriorment l’eficàcia.

Com a pares, has d’ajudar el teu fill.

• Informar-se’n al màxim però tenint en compte fonts fiables.
• Donar-li suport emocional.
• Potenciar al màxim la lectura, sense forçar:
  • Anar a la biblioteca perquè esculli el llibre a llegir
  • Buscar el moment i el lloc més adequat per llegir
  • Motivar-ho a través del reforçament positiu i valorant l’esforç
  • Proposar un sistema de punts per pàgina llegida
• Coordinar-se amb el col·legi.
• Relativitzar-ho i parlar-ne amb total normalitat.

Des de l’entorn escolar, els professionals de l’educació haurien de poder:

• Detectar dificultats en ladquisició de la lectura i transmetre als pares aquestes dificultats.
• Oferir abordatge específic, individual o grupal, segons la necessitat de cada nen.
• Potenciar-ne els punts forts.
• Dissenyar unes adequacions escolars específiques per a cada nen. Valorar fer un Pla individualitzat (PI). Les adequacions s’hauran d’adaptar a cada cas.

Les possibles acomodacions a l’escola per a l’alumne dislèxic van dirigides a:

1. Evitar situacions que li puguin fer sentir incòmode o ridícul.
2. Oferir-los temps extra.
3. Permetre’ls compensar les dificultats optimitzant el temps que dediquen als estudis.
4. Facilitar l’ús d’eines com ara l’ordinador (correctors ortogràfics), sintetitzadors de veu… o programes informàtics específics per a alumnes dislèxics.

Normativa vigent:

• Llei 2009
• Resolució 2013
• Xtec.

Associacions

Mapa d’Associacions de Dislèxia i TDA-H .

Pel·lícules

Estrelles a la Terra : Preciosa pel·lícula en què es veu el procés que segueix un nen dislèxic al qual no se li presta l’ajuda que necessita.

“The Secret”. Pel·lícula molt interessant, tracta d’un home que intenta amagar la dislèxia fins que arriba un moment a la seva vida en què es veu obligat a afrontar el seu trastorn.

A mind of her own (2006).

Disleccia: The Movie (2009).

Documentals

“Embracing Dislèxia” (acceptar la dislèxia).

“The Big Picture Rethinking Dyslexia”. És un documental produït per HBO i dividit en quatre capítols. El podem trobar a Youtube. Estigui en anglès i ens proporciona una visió “anglosaxona” del tema.

Inside dislèxia. Es planteja com és la vida de tres nois amb dislèxia en diferents àmbits de les seves vides. A més, també es tracten la disgrafia i la discalcúlia.

Llibres

Dislèxia, un enfocament teoricopràctic (en paper). Anna López Sala i col·laboradors, 2015, Núm. de pàgines: 122 pàgs. Enquadernació: Tapa tova Editorial: HORSORI Llengua: CASTELLÀ ISBN: 9788415212713

Sinopsi: Els nens dislèxics tenen la mateixa capacitat que qualsevol altre nen per aprendre, el que hi canvia és la manera d’accedir als coneixements. Per tant, l’objectiu principal de docents i especialistes hauria de ser propiciar mètodes més adequats per accedir-hi.

Famosos dislèxics

Steven Spielberg: entrevista ( www.youtube.com/watch?v=_lbJRqhrV7c ).

Bibliografia

Shaywitz S et al. Evidence that dislèxia mai represent el tail de la normal de distribució normal de reading ability. The New England Journal of Medicine, 1992, 326 (3)145.

Simos P, et al. Brain activation profiles in dyslexic children during no-word reading: a magnetic source imaging study. Neuroscience Letters 290 (2000), 61-65.

Pugh K et al. The angular gyrus in developmental dyslexia: task specific differences in functional Connectivity within posterior cortex. Psychological science, 2000, 11(1) 51.

Cohen L et al. The visual word form area. Brain (2000), 123, 291-307.

Grigorenko E. Developmental dyslexia: an update on gens, brains, and environments. J child Psychol Psychiat 2001, 42 (1),91-125

Ramus et al —— 2003: Brain 126: 841-865

Carroll K and Snowling M. Language i phonological skills in children at high risk of reading difficulties. Periòdic of child Psychology and Psychiatry 2004, 45 (3), 631-640.

Vellutino F. et al. Specific reading disability (dyslexia): what have we learned in the past four decades? Periòdic of child psychology and psychiatry 2004, 45 (1), 2-40.

Démonet J. et al. Developmental dyslexia.

Siegel S i Smythe S. Supporting dyslexic Adults- a need for clarity (and more research): a critical review of the rice report “developmental dyslexia in adults: a research review”. Dyslexia 2006, 12, 68-79.

Serrano F and Defior S. Dyslexia speed problems in transparent orthography.

Richlan F et al. Functional abnormailites in the dyslexic brain: a quantitative meta-analysis of neuroimaging studies. Human brain mapping 2009, 30, 3299-3308.

Gabrieli J. Dyslexia: a new synergy between education and cognitive neuroscience. Science 2009, 325, 280-283.

Specht K et al. Brain activation on pre-reading tasks reveals at-risk estatus per dyslexia en 6-years-old children. Scandinavian Journal of Psychology 2009, 50, 79-91.

Peterson RL, Pennington BF. Developmental dyslèxia. Lancet. 2012 Maig 26; 379(9830):1997-2007. doi: 10.1016/S0140-6736(12)60198-6. Epub 2012 Apr 17.

S. Thambirajah. Developmental dyslèxia: clinical aspects Advances in Psychiatric Treatment Aug 2010, 16 (5) 380-387; DOI: 10.1192/apt.bp.108.006239.

Intervenció

Simos P, et al. Dyslexia-specific brain activation profile becomes normal following successful remedial training. Neurology 2002, 58 (8): 1203-1213.

Torgesen J. The prevention of reading difficulties. Periòdic of school psychology 2002, 40(1), 7-26.

Papanicolau A et al. Brain mechanisms for reading in children with and without dyslexia: review of studies of normal development and plasticity. Developmental neuropsychology 2003, 24 (2&3), 593-612.

Shaywitz B et al. Development de left occipitotemporals systems per a llegint reading in children after a phonologically-based intervention. Biological psychiatry 2004, 55, 926-933.

Hatcher P et al. Explicit phoneme training combinat amb phonic reading instructions helps young children at risk of reading failure. Periòdic of child psychology and psychiatry 2004, 45 (2), 338-358.

Simos P et al. Magnetic Source Imaging studies of dyslexia interventions. Developmental neuropsychology 2006, 30 (1), 591-611.

Shaywitz S et al. the education of dyslexic children from childhood to young adulthood. Annu Rev Psychol 2008, 59, 451-75.

Jiménez JE1, Rodríguez C, Crespo P, González D, Artils C, Alfonso M. Implementació de resposta a l’intervenció (RtI) Model a Espanya: exemple de col·laboració entre universitats universitàries de Canària i departament d’educació de les Canary Islands. Psicothema. 2010 Nov;22(4):935-42.