Què passa quan sostenir l’aula també implica una càrrega emocional constant
Hi ha un cansament docent que no sempre té a veure amb les hores.
De vegades apareix després de setmanes sostenint conflictes, regulant emocions, adaptant-se constantment i arribant cada dia a l’aula intentant respondre-ho tot.
Perquè ensenyar no implica només explicar continguts o preparar activitats.
També implica acompanyar, anticipar, contenir, observar, reorganitzar i sostenir moltes situacions que, des de fora, gairebé mai no es veuen.
I al final del curs, moltes vegades, aquesta càrrega es fa més visible.
Ensenyar també implica sostenir moltes coses invisibles
A l’aula, gran part del treball docent passa mentre passen moltes altres coses alhora.
Mentre s’explica una activitat, també hi ha:
detectant qui s’ha desconnectat
anticipant possibles conflictes
acompanyant emocions
adaptant el ritme del grup
intentant que tothom pugui seguir la proposta
Prendre decisions constants forma part del dia a dia docent.
I encara que moltes vegades aquestes accions semblen petites, sostenir-les durant mesos suposa una càrrega cognitiva i emocional important.
Perquè hi ha una feina que no sempre apareix a la programació, però que ocupa una gran part de l’energia diària.
El cansament que apareix quan tot requereix atenció
Moltes vegades l’esgotament no apareix després d’una situació especialment difícil.
Apareix més aviat per acumulació.
Per estar moltes hores pendents de moltes coses alhora.
Per sostenir l’atenció de forma constant.
Per adaptar-se contínuament a grups, necessitats, ritmes i situacions diferents.
I aquest tipus de cansament sol passar desapercebut perquè no sempre s’expressa de manera evident.
De vegades es tradueix a:
menys paciència
sensació de saturació
dificultat per desconnectar
fatiga mental
sensació de “no arribar a tot”
No sempre en parlem, però molts docents reconeixen aquesta sensació especialment en determinats moments del curs.
Alguns senyals que poden aparèixer quan la sobrecàrrega s’acumula:
|
El que se sol veure |
El que hi pot haver darrere |
|
Irritabilitat |
Sobrecàrrega acumulada |
|
Sensació d’esgotament |
Excés de demandes simultànies |
|
Dificultat per desconnectar |
Atenció sostinguda constant |
|
Menys tolerància |
Fatiga emocional |
|
Sensació de “no arribar” |
Exigència mantinguda durant mesos |
Canviar la mirada també implica entendre que el cansament no sempre apareix perquè “manca motivació”, sinó perquè sostenir l’aula requereix molta energia sostinguda en el temps.
Final de curs: quan la regulació costa més
Al maig i al juny, moltes aules comencen a mostrar un cansament acumulat.
L´alumnat arriba més cansat, apareixen més conflictes, costa més mantenir l’atenció i augmenten les situacions de desregulació.
I quan el grup necessita més regulació externa, el docent també n’ha de sostenir més.
De vegades, l’esgotament apareix precisament aquí:
a haver de continuar regulant quan un mateix també comença a estar cansat.
Perquè acompanyar emocionalment un grup implica un esforç constant d’autoregulació:
mantenir la calma
adaptar-se
mediar
contenir situacions complexes
seguir disponible emocionalment
Tot això forma part del treball docent, encara que moltes vegades quedi invisibilitzat.
Què hi pot ajudar dins la realitat de l’aula
Quan parlem de benestar docent, és fàcil caure en missatges simplistes sobre “autocura” que, en realitat, no sempre encaixen amb la complexitat del dia a dia escolar.
No obstant això, hi ha petites decisions que sí que poden ajudar a fer el final de curs més sostenible:
prioritzar allò important i no intentar arribar a tot
compartir decisions i recolzar-se a l’equip
reduir la sobreexigència constant
incorporar petites pauses reals durant la jornada
acceptar que no cada dia es poden sostenir igual
fer més simple allò que no necessita tanta complexitat
No es tracta de fer-ho perfecte.
Es tracta, moltes vegades, de fer-ho sostenible.
Posar paraules al cansament també és important
Durant molt de temps, el cansament docent s’ha viscut gairebé com una cosa que calia suportar en silenci.
Tot i això, reconèixer el desgast no significa perdre vocació ni compromís.
Significa entendre que ensenyar també implica una càrrega emocional important.
I que acompanyar grups, atendre necessitats diverses i sostenir l’aula durant mesos, requereix una energia que mereix ser mirada i cuidada.
En els darrers anys, el benestar docent ha començat a ocupar un espai cada cop més important dins de la formació educativa.
No només des de la gestió emocional individual, sinó també des de com sostenim el dia a dia de l’aula, la regulació, la càrrega mental i l’acompanyament constant que implica la pràctica docent.
En aquest sentit, cada cop més professionals busquen espais de formació i reflexió que els ajudin a comprendre millor aquests processos ia desenvolupar estratègies més sostenibles i ajustades a la realitat educativa.
Dins Integratek Plus, la plataforma de formació per subscripció d’Integratek, podeu trobar l’itinerari formatiu de Benestar professional docent, amb propostes centrades en benestar emocional, regulació, acompanyament i sostenibilitat professional a l’àmbit educatiu.
Perquè el benestar docent no és separat de l’educació.
També en forma part.
