TDAH, dificultats atencionals i trauma: comprendre des de l’educació

En els darrers anys hem assistit a un augment de diagnòstics de TDAH i, alhora, a una major comprensió de l’impacte que el trauma pot tenir en el desenvolupament infantil. També escoltem amb més freqüència parlar de dificultats atencionals, desregulació emocional i impulsivitat, tant a l’aula com a casa.

Més que generar alarma, aquest context ens convida a una cosa diferent: ampliar la mirada. Comprendre millor què observem, què sabem avui sobre el desenvolupament i quins factors poden influir en la conducta d’un nen o nena.

La conducta pot semblar semblant en diferents casos. L’origen no sempre ho és. I des de l’educació, el que és rellevant no és decidir amb rapidesa, sinó comprendre amb profunditat.

Dificultats atencionals: una realitat més àmplia que el diagnòstic

Abans de parlar de TDAH el de trauma, convé aturar-nos en una cosa essencial: l’atenció no és una capacitat única ni fixa. És un conjunt de processos que inclouen l’atenció sostinguda, l’atenció selectiva, la inhibició d’estímuls irrellevants i la capacitat per mantenir una tasca en el temps.

Les dificultats atencionals poden aparèixer per múltiples raons: immaduresa executiva, estrès, sobrecàrrega cognitiva, canvis vitals, entorns poc estructurats o demandes poc ajustades al nivell evolutiu.

Quan observem distracció constant, dificultat per acabar tasques o impulsivitat, veiem una manifestació conductual. Però la pregunta educativa no és només “què fa”, sinó “què està passant per dins”.

Què és el TDAH des d’una mirada educativa

El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament amb base neurobiològica que afecta principalment les funcions executives: planificació, organització, inhibició, memòria de treball i regulació de l’atenció.

Sol manifestar-se des de la infantesa primerenca i es manté de forma relativament estable en diferents contextos. No depèn exclusivament de l’entorn, encara que l’entorn en pot modular l’expressió.

Des de l’educació, comprendre el TDAH implica reconèixer que no es tracta de manca de voluntat sinó de dificultats en els mecanismes que permeten sostenir l’esforç, organitzar la conducta i regular la resposta impulsiva.

Si vols aprofundir com s’avaluen aquestes funcions executives en el context escolar i quins aspectes convé observar amb més precisió, pots ampliar aquesta mirada a l’article sobre avaluació del TDAH i funcions executives a l’aula, on desenvolupem més detalladament el paper d’aquests processos en l’aprenentatge i la intervenció educativa.

El que avui sabem sobre trauma i sistema nerviós

En paral·lel, la investigació en neurociència ha ampliat significativament la nostra comprensió del trauma infantil. Avui sabem quines experiències de estrès sostingut, inseguretat o imprevisibilitat poden afectar el sistema nerviós en desenvolupament.

Quan l’organisme es manté en estat d’alerta durant períodes prolongats, el sistema nerviós pot prioritzar la supervivència sobre la concentració. Això vol dir que el cervell està més pendent de detectar possibles amenaces que de sostenir una tasca acadèmica.

En aquests casos poden aparèixer:

• dificultats per mantenir l’atenció,
• reactivitat emocional alta,
• impulsivitat,
• hipervigilància,
• problemes per tolerar la frustració.

Aquestes manifestacions poden recordar les que observem en perfils amb TDAH. No obstant això, l’arrel pot estar en un sistema nerviós desregulat per experiències adverses més que no pas en una diferència estructural del desenvolupament executiu.

La conducta pot semblar semblant. El funcionament intern pot ser diferent.

Integrar el context a la comprensió

Comprendre des de l’educació significa integrar el context, la història vital i l’estat de regulació emocional sense precipitar conclusions.

Algunes preguntes ens poden ajudar a afinar la mirada:

• Les dificultats han estat presents des dels primers anys?
• Han aparegut després d’un canvi significatiu?
• S’observen a tots els entorns o varien segons el context?
• Milloren en espais estructurats i emocionalment segurs?
• Predomina la desorganització executiva o la reactivitat emocional?

Aquestes preguntes no busquen diagnosticar, sinó orientar l’observació i recordar que la conducta és una expressió més profunda.

Regulació i avaluació: comprendre abans de decidir

Hi ha un punt de trobada fonamental entre TDAH i trauma: la regulació.

Tant si parlem de diferències en el desenvolupament executiu com d’un sistema nerviós en estat d’alerta, el nen necessita seguretat, estructura i acompanyament. Des de l’educació, això es tradueix en oferir entorns previsibles, anticipar el que passarà, modelar estratègies d’organització, reduir la sobrecàrrega i prioritzar l’enllaç com a base de l’aprenentatge.

Abans de decidir quin nom té una dificultat, és essencial preguntar-nos si l’entorn facilita la regulació emocional i cognitiva. Sense regulació, difícilment es pot sostenir l’atenció, i qualsevol intervenció perd eficàcia.

Ampliar la mirada no vol dir evitar l’avaluació quan cal. Quan les dificultats són persistents, apareixen en diferents contextos i generen un impacte significatiu en el benestar o l’aprenentatge, és important tenir una avaluació especialitzada.

La coordinació entre família, escola i professionals permet comprendre millor la situació, diferenciar possibles causes i dissenyar suports ajustats. Avaluar no és etiquetar amb rapidesa, sinó integrar informació per acompanyar amb més precisió i coherència.

Comprendre per acompanyar millor

L’objectiu no és triar entre TDAH o trauma. És comprendre què necessita aquest nen o nena en aquest moment concret del seu desenvolupament.

Des de l’educació, la pregunta clau no és només “què en té”, sinó “què necessita per sentir-se segur, regular millor i poder aprendre”.

Quan ampliem la mirada, deixem de reduir la conducta a una etiqueta i comencem a veure-la com un senyal. I aquesta diferència transforma la manera en que acompanyem.