L’estrès forma part natural de la vida i, en petites dosis, ens pot ajudar a mantenir l’atenció oa rendir millor. Però quan es torna constant, es converteix en un fre per a l’aprenentatge. Al aula, tant el estudiants com el personal docent poden sentir-se sobrepassats per la pressió de les avaluacions, el ritme acadèmic o la convivència diària.
Davant d’aquestes situacions, el cervell activa mecanismes de alerta que alliberen cortisol i prioritzen la supervivència sobre el aprenentatge. La memòria, la motivació i la autoregulació emocional es veuen afectades, i l’estudiant entra en una manera de defensa que impedeix concentrar-se o gaudir del procés educatiu.
Comprendre com funciona aquesta resposta des de la neuroeducació i la neurociència ens ajuda a canviar la mirada: darrere de la manca d’atenció o del desinterès, moltes vegades hi ha un cervell saturat. Reconèixer-ho és el primer pas per crear entorns educatius segurs, tranquils i favorables per al benestar escolar i l’aprenentatge significatiu.
Com es manifesta l’estrès a l’alumnat
El estrès escolar no sempre es mostra amb plor, nerviosisme o comportaments disruptius. En molts casos, s’expressa de manera silenciosa i passa desapercebut. El cervell de l’alumnat sota estrès entra en un estat de l’advertència continua, afectant funcions essencials com l‘atenció, la memòria o la regulació emocional.
Entre les manifestacions més comunes trobem:
- Dificultat per concentrar-se o recordar informació. Els nivells elevats de cortisol interfereixen amb el hipocamp, regió cerebral responsable de consolidar els records. Per això, un alumne que “sabia el contingut” es pot quedar en blanc durant un examen.
- Fatiga, apatia o desmotivació. L´excés d´activació emocional esgota els recursos cognitius i produeix sensació de cansament mental. Sovint, l’estudiant sembla “desconnectat” o “sense ganes” quan en realitat està saturat.
- Conductes impulsives o irritabilitat. La sobrecàrrega del sistema límbic, especialment de la amígdala, provoca reaccions emocionals intenses i dificultat per controlar els impulsos.
- Malalties físiques recurrents. Mal de cap, molèsties estomacals o tensió muscular són respostes fisiològiques del cos davant de l’estrès prolongat.
- Baixa tolerància a la frustració o rebuig davant dels reptes. La por a l’error o al judici activa la resposta d’amenaça i genera evitació i bloqueig cognitiu.
Aquests senyals poden confondre’s amb “manca d’interès” la “mala actitud”, però en realitat reflecteixen una sobrecàrrega emocional i cognitiva. Des de la neurociència, sabem que quan el cervell percep una situació com a amenaçant o massa exigent, activa el sistema límbic, especialment l’amígdala, que funciona com un detector de perill. Aquest sistema desencadena una cascada hormonal -amb cortisol i adrenalina- dissenyada per reaccionar davant de l’estrès, no per aprendre.
Aquestes reaccions no apareixen de manera aïllada. En molts casos, estrès es combina amb dificultats per gestionar les emocions en moments de canvi o adaptació escolar. Si voleu aprofundir en aquest aspecte, podeu llegir l’article Com treballar la regulació emocional a l’aula en períodes d’adaptació, on es presenten estratègies pràctiques per acompanyar l’alumnat des de la calma i afavorir un clima emocional equilibrat.
Estratègies educatives per reduir l’estrès a l’aula
Crear entorns d’aprenentatge emocionalment segurs és una condició essencial perquè el cervell aprengui. La neurociència educativa demostra que un estat de calma activa la escorça prefrontal, zona on es concentren les funcions executives: atenció, planificació i autoregulació. Quan l’alumnat se sent tranquil i segur, el cervell es pot centrar en aprendre.
A continuació, algunes estratègies efectives i exemples aplicables al dia a dia:
- Fomentar rutines predictibles; Les rutines redueixen la incertesa i ofereixen seguretat emocional. Saber què passarà disminueix la sensació d’amenaça i afavoreix la concentració.
Per exemple, iniciar sempre la classe amb la mateixa seqüència —salut, revisió del pla del dia i breu activitat d’activació o relaxació— ajuda a fer que l’alumnat sàpiga què esperar i es prepari mentalment per a la tasca. Fins i tot una cosa tan senzilla com tenir un horari visible o un “racó de les rutines” redueix l’ansietat en els moments de transició.
- Introduir pauses conscients; El cervell necessita espais de descans per mantenir l’atenció. Breus moments de respiració, estiraments o atenció plena entre activitats permeten que el sistema nerviós es reguli i la ment es reactivi.
Per exemple, abans d’un examen o després d’una activitat intensa, dedicar dos minuts a respirar profundament, escoltar música suau o fer un exercici d’estirament col·lectiu senzill pot transformar el clima emocional de l’aula. Aquestes pauses cerebrals ajuden a disminuir la tensió ia recuperar la concentració.
- Promoure la connexió i la pertinença; Una aula on es fomenta la empatia, la cooperació i el suport mutu protegeix davant de l’estrès. La sensació de pertànyer a un grup redueix l‟activació emocional i millora la disposició per aprendre.
Per exemple, dedicar uns minuts a dinàmiques de cohesió, com ara jocs cooperatius o “cercles de la paraula”, reforça els vincles entre companys. Validar les emocions (“veig que estàs nerviós, és normal”) o compartir estratègies personals de calma crea una atmosfera de confiança i seguretat.
- Oferir feedback constructiu i regulador; La manera com es dóna la retroalimentació influeix directament en la motivació i l’ansietat de l’alumnat. El comentaris ha de guiar, no jutjar.
Per exemple, en lloc de dir “això està malament”, es pot reformular amb preguntes obertes com “què podries millorar aquí?” o “quina estratègia et va ajudar més?”. Aquest tipus de comunicació ajuda l’estudiant a sentir-se capaç, disminueix la por de l’error i en reforça la sensació de control sobre el propi aprenentatge.
- Tenir cura del benestar docent; L’estrès és contagiós: un professorat esgotat o emocionalment saturat transmet tensió al grup, fins i tot sense adonar-se’n.
Per exemple, reservar uns minuts abans o després de classe per fer una breu respiració conscient, comentar amb un company com ha anat la jornada o planificar l’endemà amb calma pot marcar una gran diferència. Quan el docent se sent equilibrat, l’aula es percep més tranquil·la i l’alumnat respon amb més atenció i cooperació.
Tenir cura de la pròpia regulació emocional també forma part de l’aprenentatge. El professorat que gestiona el seu estrès amb consciència transmet calma, empatia i equilibri al grup. Si vols aprofundir en aquesta perspectiva, a Integratek Plus trobaràs el webinar “Com gestionar l’estrès sent professional”, impartit per Maria Garau, on s’ofereixen recursos pràctics per reconèixer els senyals de sobrecàrrega i aplicar estratègies d’autocura docent.
La neurociència del benestar: aprendre en calma
L’aprenentatge no es fa en un cervell estressat, sinó en un cervell que se sent assegurança, valorada i motivada. Les emocions positives —com la curiositat, l’alegria la satisfacció—alliberen dopamina i oxitocina, neurotransmissors que enforteixen les connexions neuronals i afavoreixen la memòria a llarg termini.
Com resumeix Stanislas Dehaene a Com aprenem, aprendre implica emoció, atenció i motivació: tres processos inseparables. Per això, una aula que equilibra la exigència cognitiva amb el benestar emocional no només ensenya més, sinó que ensenya millor.
El repte de l’educació actual és clar: cultivar espais de calma, connexió i sentit on el cervell pugui desplegar tot el potencial. Només així podrem transformar l’estrès en l’aprenentatge i l’aula en un entorn veritablement humà.
Tenir cura del benestar emocional també implica atendre els hàbits que enforteixen el cervell i la ment. A Deu hàbits per a un cervell saludable: benestar i aprenentatge durador s’analitzen pràctiques quotidianes —com el somni, l’alimentació o l’activitat física— que potencien l’atenció, la memòria i la salut mental tant a l’alumnat com al professorat.
