La dislèxia s’inclou dins d’una àmplia classificació, la de les dificultats específiques d’aprenentatge (DEA) definides com a “desordre en un o més dels processos bàsics que involucren la comprensió oral i escrita del llenguatge”. Els problemes que es poden observar a l’escola es concreten en diferents àrees: pensament, parla, lectura, escriptura, lletreig o dificultat per manejar signes matemàtics. Es dóna en subjectes amb un desenvolupament cognitiu o intel·ligència normal o alta, que no pateixen alteracions sensorials perceptibles i que han rebut una instrucció adequada.
És un important factor d’abandonament de l’escola i la més freqüent de les dificultats en la lectura i l’aprenentatge, ja que és un trastorn que afecta bàsicament l’aprenentatge de la lectura però que es manifesta també a l’escriptura. Els subjectes amb dislèxia constitueixen el 80% dels diagnòstics de trastorns de l’aprenentatge, situant-se la prevalença al voltant del 2-8% dels infants escolaritzats. Hi ha més percentatge entre els nens que entre les nenes, i és força habitual que tinguin antecedents familiars, encara que aquests familiars no sempre hagin estat diagnosticats.
