Si vols llegir l’article complet en català clica en aquest enllaç: “Els infants amb millors habilitats fonològiques aprenen abans a llegir“.
La lectura consisteix a transformar grafemes (lletres) en fonemes (sons) i l’escriptura, a transformar fonemes en lletres. Si el nen té problemes, això pot conduir al fracàs escolar.
L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura és un dels principals reptes a què s’enfronten els nens durant els primers anys d’escolarització i és una de les preocupacions i angoixes més grans dels pares. La majoria de nens i nenes ho aconsegueixen sense gaires dificultats, però hi ha un percentatge considerable de nens que presenten complicacions importants que moltes vegades acaben provocant el fracàs escolar, ja que la majoria dels continguts es presenten a través del llenguatge escrit.
Un bon processament fonològic és fonamental per aprendre a llegir i escriure. La lectura consisteix a transformar grafemes (lletres) en fonemes (sons) i l’escriptura, a transformar fonemes en lletres. Per això, és important el treball sistemàtic de les habilitats de consciència fonològica, perquè no sempre s’adquireixen de manera espontània i corresponen a una de les habilitats necessàries per al bon aprenentatge lector i escriptor. Nombrosos estudis demostren que l’entrenament seqüenciat i estructurat de la consciència fonològica a partir de l’etapa infantil ajuda a aprendre la lectura i l’escriptura i, a més, és un bon predictor de les dificultats en aquesta àrea.
La consciència fonològica és l’habilitat de percebre i manipular les peces sonores del sistema de sons d’una llengua, és a dir, les unitats que anomenem fonològiques, com ara la paraula, la síl·laba o el fonema, entre d’altres. Un dels primers signes que apareixen sobre la sensibilitat per a l’estructura fonològica de les paraules és l’habilitat per fer rimes. Perquè un nen pugui trobar dues paraules que rimin, ha de centrar l’atenció en els sons més que en el significat; de fet, ha de centrar l’atenció només en una part concreta de la paraula, més que en els sons com un tot. Quan el nen adquireix consciència dels fonemes de les paraules, ja és capaç de valorar si tenen el mateix so al principi o al final.
Això no obstant, és important tenir en compte que la consciència fonològica no és l’única habilitat necessària per a un bon aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Per això calen altres habilitats, com una bona competència lingüística, coneixements generals sobre el món, bona capacitat de raonament i interès per la lectura entre d’altres.
Indicadors de normalitat
– Els nens comencen a desenvolupar formes de consciència fonològica entre els 2 i els 3 anys.
– Entre 3-4 anys es desenvolupen les habilitats menys complexes, habilitats fonològiques com ara rimes i síl·labes.
– Entre els 5 i els 6 anys es desenvolupen les més complexes: habilitats fonèmiques com ara el reconeixement i la manipulació dels fonemes de les paraules. Aquesta consciència fonèmica no es desenvolupa espontàniament, sinó que generalment es desenvolupa quan aprenen a llegir i escriure en un sistema d’escriptura alfabètic.
Com treballar-la
– Jocs d’escoltar amb sorolls de l’entorn: juguem a identificar on ve un so determinat, a endevinar quines qualitats sonores té o qui produeix el so.
– Rimes: fem petites rimes a partir de paraules que sonen igual. Podem fer servir imatges amb paraules que ens puguin servir de referent o jugar amb cançons i contes.
– Col·loquem un objecte petit per cada paraula que compon una oració (p. ex. fustes de colors).
– Juguem a identificar les síl·labes de les paraules utilitzant materials manipulables com adhesius, llapis de colors, taps, o retallem la imatge segons el nombre de síl·labes.
– Identifiquem entre un grup totes les paraules que comencen amb el mateix so.
– Identifiquem entre un grup les paraules que acaben amb el mateix so.
– Pensem paraules a partir d’un so determinat.
– Descobrim quina paraula no forma part d’una sèrie (per exemple: perquè conté un so diferent dels que tenen les altres).
– Descobrim quina característica comuna tenen una sèrie de paraules (per exemple: que acaben amb el mateix so).
– Esborrem fonemes d’una paraula per obtenir una paraula nova.
– Donem imatges tallades i reconstruïm el puzle i lletregem la paraula corresponent en veu alta.
– Donem als nens un nom inventat d’un animal i han de canviar un so lliurement per trobar un altre nom, o han de canviar el so per un altre segons una consigna determinada (“Canviar /b/ per /m/ en el nom de /bitu/”).
– Escoltem embarbussaments i han de localitzar el so repetit.
AINA MORATINOS I MARIONA HERRERA
Logopedes de Creix .