Aprendre a comunicar-se des de l´empatia
El dia a dia de l’aula, la comunicació no sempre flueix de manera calmada o constructiva. El ritme, les emocions o la pressió acadèmica poden generar malentesos i tensions que afecten la convivència escolar i el benestar tant de l’alumnat com del professorat.
En aquest context, la Comunicació No Violenta (CNV) es presenta com una eina essencial per transformar la manera com ens relacionem. No es tracta només de parlar amb amabilitat, sinó aprendre a escoltar, comprendre i respondre amb consciència.
Què és la Comunicació No Violenta
La CNV, desenvolupada per Marshall Rosenberg, és molt més que una tècnica: és una manera d’estar en relació amb un mateix i amb els altres. El seu propòsit és crear vincles més autèntics i cooperatius, basats en l’empatia, la claredat i el respecte.
A l’àmbit educatiu, la CNV ens ajuda a:
- Expressar sentiments i necessitats de manera honesta i respectuosa.
- Escoltar amb empatia, fins i tot en situacions de conflicte.
- Reaccionar amb consciència, evitant respostes automàtiques o defensives.
- Afavorir un clima escolar positiu, on les relacions es basen en la col·laboració i la confiança.
Practicar CNV vol dir passar de la reacció a l’enteniment. En fer-ho, l’aula es converteix en un espai de creixement emocional on cada paraula pot construir o reparar vincles.
Quatre passos per comunicar-nos millor
La Comunicació No Violenta ens convida a canviar la manera com ens relacionem, especialment en moments de tensió o desacord. La seva proposta és simple però profundament transformadora: passar del judici a la connexió.
Per això, la CNV es recolza en quatre passos que ens ajuden a expressar allò que vivim amb honestedat ia escoltar l’altre amb empatia. Aquests passos es poden aplicar tant a l’aula com a qualsevol relació personal o professional.
1. Observar sense jutjar
El primer pas consisteix a descriure els fets tal com van passar, evitant interpretacions o etiquetes. Quan jutgem (“ets irresponsable”, “sempre interromps”), l’altre es posa a la defensiva i la comunicació es bloqueja.
Exemple: en lloc de dir “Sempre parles quan explico”, podem expressar: “He notat que durant l’explicació has parlat amb els teus companys.” Aquesta manera de comunicar part de l’observació objectiva, no del judici. El cervell de l’interlocutor percep el missatge com a informació, no com a atac, i es manté obert al diàleg.
2. Reconèixer els sentiments
El segon pas és posar nom al que sentim davant la situació. Expressar les emocions amb sinceritat ens permet fer-nos-en responsables, en lloc de culpar l’altre.
Quan diem com ens sentim, estem mostrant la nostra humanitat i generant empatia.
Exemple: “Em sento frustrat perquè necessito que tothom pugui participar sense interrupcions.” En expressar sentiments autèntics (tristesa, alegria, por, frustració, calma), mostrem vulnerabilitat i fomentem la connexió.
3. Detectar les necessitats
Cada emoció ens informa d’una necessitat satisfeta o insatisfeta: de respecte, de comprensió, de pertinença, de descans, de seguretat…
Identificar les nostres necessitats -i també les de l’altra persona- és la clau per passar de la reacció a la comprensió.
Exemple: darrere de la frustració del docent hi pot haver una necessitat d’ordre i atenció, i darrere de la conducta de l’alumne, una necessitat de participació o reconeixement. Quan ho comprenem, deixem de buscar culpables i comencem a buscar solucions compartides.
4. Realitzar peticions clares i respectuoses
El darrer pas és formular una petició concreta i possible, sense imposar ni exigir. La diferència entre una exigència i una petició és que la segona deixa espai per a l’elecció i el diàleg.
Exemple: “Podries esperar que el teu company acabi abans de compartir la teva idea?” Una petició concreta (què, com, quan) orienta l’acció i facilita la cooperació. No es tracta de forçar un canvi, sinó de convidar a la col·laboració des del respecte mutu.
Aplicar aquests quatre passos de la CNV transforma la manera de comunicar-nos: redueix els conflictes, enforteix els vincles i ens ensenya a escoltar per entendre, no només per respondre.
A l’aula, aquest enfocament no només millora la convivència, sinó que també fomenta una cultura d’empatia, de reflexió i de diàleg conscient.
La comunicació conscient a l’escola
La Comunicació No Violenta també és una eina de autoconeixement. Ens convida a reconèixer com ens sentim i com les nostres paraules poden construir o ferir. Quan els docents i els alumnes practiquen la CNV, s’enforteixen l’empatia, l’escolta i l’autoregulació emocional.
En una tutoria, una assemblea de classe o una reunió amb famílies, aplicar CNV pot evitar conflictes innecessaris i promoure una convivència basada en la confiança i el respecte mutu.
A més, en un context educatiu marcat per la diversitat i la inclusió, aprendre a comunicar-nos des de l’empatia ens ajuda a tenir cura dels enllaços, reduir l’estrès i millorar la qualitat de les relacions humanes dins del centre.
Formar-te per transformar les teves relacions
Millorar la comunicació no és només una competència professional: és una oportunitat de creixement personal. Aprendre CNV et permet cuidar les teves paraules, els vincles i el benestar emocional, tant dins de l’aula com fora.
Al curs online homologat “Introducció a la Comunicació No Violenta (CNV): cap a relacions sanes a l’escola ia la vida”, impartit per Arantxa Marenyà, aprendràs pas a pas com aplicar els principis de la CNV a la teva pràctica docent:
- Reconèixer i expressar les teves emocions i necessitats amb claredat.
- Escoltar amb empatia i sense judici.
- Transformar els conflictes en oportunitats de connexió.
- Promoure una convivència més conscient, respectuosa i col·laborativa.
Formar-te a CNV és aprendre a comunicar-te des de la calma i l’autenticitat.
Cada conversa es pot convertir en una oportunitat per crear relacions més humanes, empàtiques i sanes dins i fora de l’escola.
