La motivació: el motor invisible de l’aprenentatge
La motivació és un dels factors més determinants en el rendiment acadèmic, encara que moltes vegades se li resta protagonisme davant d’altres aspectes més visibles com el mètode o els continguts.
Des de la neuroeducació sabem que sense emoció no hi ha aprenentatge, i que la motivació és l’impuls que activa les àrees cerebrals implicades en l’atenció, la memòria i la perseverança.
Quan un estudiant se sent motivat, el cervell allibera dopamina, el neurotransmissor que activa el sistema de recompensa i impulsa la curiositat i l’aprenentatge. Aquest alliberament, que involucra estructures com el nucli accumbens i l’escorça prefrontal, millora la concentració, la memòria i la persistència en la tasca.
Com explica el neurocientífic Stanislas Dehaene, la motivació actua com un “combustible cognitiu”: manté el cervell orientat cap a l’èxit i reforça les connexions neuronals que consoliden l’aprenentatge. En canvi, la desmotivació redueix l’activitat d’aquest circuit, dificultant la implicació i la retenció del coneixement.
Motivació intrínseca i extrínseca: més enllà de les recompenses
No tota la motivació és igual.
La motivació extrínseca es basa en estímuls externs —com les notes, els premis o el reconeixement—, mentre que la motivació intrínseca sorgeix del desig genuí d’aprendre, del plaer de comprendre alguna cosa nova o de la satisfacció que produeix el progrés personal.
Des de la neuroeducació, sabem que tots dos tipus de motivació activen mecanismes cerebrals diferents.
La motivació extrínseca genera pics de dopamina associats a la recompensa immediata: el cervell s’activa en anticipar un resultat, però aquesta activació desapareix un cop assolit l’objectiu.
La motivació intrínseca, en canvi, en manté una activació més estable i profunda del sistema de recompensa, implicant al hipocamp, la escorça prefrontal i el nucli accumbens, zones cerebrals relacionades amb la memòria, la presa de decisions i la persistència.
Com assenyala el neurocientífic Stanislas Dehaene, “l’aprenentatge durador passa quan el cervell troba sentit i prediu plaer en el procés de descobrir”. Dit altrament: el cervell aprèn millor quan sent curiositat i propòsit.
Factors i estratègies que influeixen en la motivació escolar
La motivació no depèn únicament de l’actitud de l’alumnat, sinó del entorn emocional i pedagògic que el professorat crea dia a dia. Diversos factors poden potenciar o afeblir aquest impuls intern que sosté l’aprenentatge.
El clima emocional de l’aula
Un entorn segur, on equivocar-se no genera por sinó oportunitat, és la base de tota motivació. Quan l’aula es percep com a espai de confiança, el cervell allibera oxitocina i dopamina, neurotransmissors que afavoreixen la connexió social i la curiositat.
Per exemple, en una classe de llengua on els errors ortogràfics s’analitzen col·lectivament i no es penalitzen, els alumnes se senten més disposats a escriure, provar i millorar.
Les expectatives del professorat
Les creences del docent sobre les capacitats del seu alumnat tenen un impacte enorme. Quan els estudiants perceben que el professor confia en ells, el seu professor autoconcepte acadèmic i el seu esforç augmenten.
Un exemple quotidià: un mestre que diu “sé que ho pots aconseguir, intenta-ho d’una altra manera” activa en l’alumne una resposta emocional positiva que afavoreix la persistència.
L’autonomia i la sensació de competència
Oferir opcions, deixar marge per a la presa de decisions o permetre que els alumnes planifiquin part del seu aprenentatge en fomenta la implicació. Des de la neuroeducació, se sap que la sensació de control activa el circuit de recompensa del cervell, generant plaer i motivació sostinguda.
Per exemple, en deixar que l’alumnat esculli entre tres possibles projectes (crear una maqueta, gravar un vídeo o dissenyar una infografia), se’n multiplica el compromís perquè cadascú treballa des del seu interès i fortalesa.
La rellevància dels continguts
Quan l’aprenentatge es connecta amb la vida quotidiana deixa de ser una obligació i es converteix en una experiència significativa.
En ciències, els alumnes poden investigar la qualitat de laigua del seu entorn o calcular el consum energètic de la seva escola. En aplicar els coneixements a contextos reals, en comproven la utilitat i s’impliquen més en el procés.
El reconeixement de l’esforç
Valorar el procés, no només el resultat, és essencial per construir-ne una mentalitat de creixement. Com afirma Carol Dweck, l’elogi a l’esforç activa la motivació intrínseca i enforteix la resiliència acadèmica.
Per exemple, un docent que celebra la millora progressiva en la lectura d’un alumne en lloc de centrar-se en la nota final reforça la confiança i la perseverança.
Com potenciar la motivació des de la pràctica docent
A partir d’aquests factors, és possible dissenyar estratègies que mantinguin l’interès i el compromís de l’alumnat. Algunes de les més eficaces són:
- Aprenentatges basats en projectes o reptes reals, on els estudiants treballen amb objectius concrets i tangibles.
- Autoavaluació i metes personals, que els permeten prendre consciència del seu propi progrés.
- Metodologies actives i cooperatives, en què l’alumnat participa, decideix i construeix.
- Feedback positiu i continu, centrat en allò que millora i en allò que es pot seguir desenvolupant.
- Reflexió emocional, ajudant a identificar què els motiva, quan es bloquegen i com gestionar aquestes emocions.
Aquestes pràctiques no només milloren el rendiment, sinó que enforteixen el benestar emocional i el sentit de l’aprenentatge. Quan l´aula es converteix en un espai on la curiositat és benvinguda, l’autonomia es respecta i l’esforç es valora, la motivació deixa de ser un objectiu abstracte per convertir-se en una experiència quotidiana.
Motivar no és simplement animar: és crear les condicions perquè el cervell aprengui amb plaer, curiositat i propòsit. Quan un alumne entén el sentit del que aprèn, percep suport en el seu esforç i viu l’aula com a espai segur, el seu rendiment millora de manera natural.
La motivació és, en realitat, el motor invisible de tot aprenentatge, el pont entre l’emoció i la cognició.
Comprendre com funcionen aquests processos des de la neuroeducació permet als docents dissenyar experiències més eficaces, humanes i sostenibles en el temps.
Si voleu continuar aprofundint en com aplicar els principis de la neurociència a l’aula, us convidem a descobrir els nostres cursos:
- Neuroeducació a l’aula – per comprendre com aprèn el cervell i com adaptar la pràctica docent als seus ritmes i mecanismes naturals.
- Educació emocional basada en la neurociència – per aprendre a integrar emoció i cognició a l’ensenyament i millorar el benestar de tota la comunitat educativa.
- Estratègies educatives per millorar l’aprenentatge a l’aula – un curs pràctic per descobrir com la neurociència et pot ajudar a potenciar l’atenció, la memòria i la motivació dels teus estudiants.
Els nostres cursos estan certificats i homologats i ofereixen una mirada pràctica, actualitzada i transformadora sobre l’aprenentatge.
