La dislèxia és una de les dificultats d’aprenentatge més freqüents en la infància i l’adolescència. Afecta principalment la lectura i l’escriptura, però el seu impacte va molt més enllà de l’àmbit acadèmic. Els alumnes amb dislèxia sovint s’enfronten a la frustració, la por a l’error i, en molts casos, a una autoestima afeblida per experiències repetides de fracàs escolar.
Tanmateix, comprendre com la dislèxia influeix en la confiança dels estudiants ens permet transformar aquesta dificultat en una oportunitat educativa. La clau està a reconèixer les seves fortaleses, oferir suports adequats i crear entorns on tots els alumnes puguin sentir-se capaços i valorats.
Dislèxia i autoestima: una relació estreta
Els estudiants amb dislèxia sovint experimenten una bretxa entre el seu esforç i els seus resultats. Poden dedicar molt de temps a estudiar o practicar la lectura, però continuar cometent errors o avançant lentament. Aquesta discrepància pot generar sentiments d’inseguretat, ansietat o frustració, especialment quan es comparen amb els companys.
A més, els comentaris negatius o les expectatives poc realistes poden reforçar la idea que “no són bons estudiants”. Amb el temps, això pot derivar en baixa motivació, evitació de tasques lectores i una pèrdua progressiva de confiança.
Per això, abordar la dislèxia des d’una mirada emocional i educativa és tan important com treballar els aspectes tècnics de la lectura i l’escriptura.
Fortaleses que hem de reconèixer
La dislèxia no defineix la intel·ligència d’un infant. De fet, moltes persones amb dislèxia destaquen en àrees on es requereix pensament creatiu, imaginació visual o resolució pràctica de problemes.
En lloc de centrar-nos únicament en les dificultats, és fonamental visibilitzar les capacitats que acompanyen aquest perfil cognitiu.
Entre les fortaleses més comunes hi trobem:
-
Pensament visual i espacial desenvolupat, ideal per a l’art, l’arquitectura o el disseny.
Per exemple, un alumne amb dislèxia pot tenir dificultats per llegir un text extens, però ser capaç de representar amb precisió una escena complexa o construir maquetes detallades. La seva manera de pensar en imatges li permet trobar solucions visuals que altres passen per alt.
-
Capacitat de pensament global, que permet veure el conjunt abans que els detalls.
Mentre altres se centren en passos concrets, molts alumnes amb dislèxia comprenen ràpidament la finalitat d’un projecte o la relació entre diferents idees. En una activitat de ciències, per exemple, poden identificar la idea central d’un experiment encara que cometin errors en anotar els resultats.
-
Creativitat i intuïció per trobar solucions no convencionals.
En tasques d’escriptura o expressió artística, solen proposar enfocaments originals, metàfores inesperades o idees innovadores. Aquesta flexibilitat mental es tradueix en una manera de pensar divergent, que enriqueix l’aprenentatge col·lectiu i afavoreix la innovació.
-
Perseverança i resiliència, fruit d’enfrontar-se a reptes des d’edats primerenques.
Molts estudiants amb dislèxia aprenen a no rendir-se davant la dificultat. El seu esforç constant desenvolupa una gran capacitat de superació i una sensibilitat especial cap a aquells que també passen per dificultats.
Reconèixer i donar visibilitat a aquestes fortaleses no només millora l’autoestima, sinó que també transforma la narrativa educativa: la dislèxia no és un límit, sinó una manera diferent de processar la informació i de mirar el món.
Quan l’aula es converteix en un espai on aquestes habilitats són valorades, els alumnes amb dislèxia no només aprenen millor, sinó que també ensenyen als seus companys a apreciar la diversitat cognitiva.
Què podem fer a l’aula
L’aula pot convertir-se en un espai on els alumnes amb dislèxia recuperin la confiança i aprenguin des de les seves fortaleses. Algunes estratègies efectives són:
- Donar valor a l’esforç i no només al resultat. Reconèixer els petits progressos ajuda a mantenir la motivació.
- Fer servir metodologies multisensorials, combinant lectura, àudio, imatges i moviment.
- Oferir temps flexibles en exàmens o tasques escrites, evitant penalitzar la lentitud lectora.
- Incorporar tecnologia de suport, com audiollibres, tipografies adaptades o correctors ortogràfics.
- Fomentar la cooperació en lloc de la comparació, afavorint el treball en equip.
- Promoure un feedback positiu i personalitzat, centrat en les fortaleses i el progrés individual.
Aquestes pràctiques no només beneficien els alumnes amb dislèxia, sinó que també milloren el clima emocional i la inclusió de tot el grup.
Acompanyament i confiança: claus per enfortir l’autoestima
L’acompanyament emocional és essencial. Un alumne amb dislèxia necessita saber que el seu valor no depèn de les seves notes, sinó del seu esforç, creativitat i capacitat de superació.
La col·laboració entre docents i famílies reforça la confiança de l’infant i permet mantenir una coherència entre l’escola i la llar. Compartir estratègies, celebrar els avenços i evitar etiquetes negatives són passos clau per enfortir l’autoestima i la motivació.
Comprendre la dislèxia des de la neuroeducació i la psicopedagogia ens recorda que aprendre no és només llegir o escriure, sinó també creure en un mateix.
Quan ajudem els alumnes amb dislèxia a reconèixer els seus talents i a sentir-se competents, els obrim la porta a una experiència escolar més justa, humana i significativa.
La veritable inclusió comença quan l’aula es converteix en un espai on totes les formes d’aprendre són valorades i on l’autoestima creix al mateix ritme que el coneixement.
