“En molt pocs dies, el vídeo del professor que dedica unes paraules als alumnes que van suspendre es fa popular a les xarxes.”
Pablo Poó Gallardo, professor de secundària de Llengua i Literatura a Andalusia, va decidir gravar un vídeo adreçat als alumnes d’ESO que no van aprovar l’assignatura.
Al vídeo Pau tracta de conscienciar els alumnes de la importància d’aprendre i adquirir coneixements a l’escola.
“Sempre em preguntes el mateix: “Per què vull estudiar si jo treballaré al camp?” o “Per què vull estudiar Llengua si seré perruquera?” No saps res de la vida, i no ho saps perquè ho tens tot. Tens el teu mòbil, les teves dessuadores una mica horteres, et paguen els teus botellons, les teves consoles de vídeo.
Però la vida no té res a veure amb la bombolla utòpica en què us emboliquem durant tota l’ESO. La vida és una putada; i no us espera, no us comprèn i no us fa recuperacions. Creus que quan hagis de fer una beca fora de termini t’acceptaran la sol·licitud? Aquí pots portar l’autorització per a una excursió quan et surti de l’ànima, fins i tot te l’agafem a la mateixa porta del bus: pobret, no es traumatitzarà. Creus que si no arribes a la nota mitjana del cicle que vols estudiar entraràs per la teva cara bonica? No, et quedaràs a casa teva i et menjaràs el teu títol de secundària amb patates.
La vida no és l’ESO, desconfia de tots aquells que volen que siguis feliç entre els 12 i els 16. Quan siguis més gran els importaràs un pebrot: “Vam fer tot el que vam poder, adaptem les assignatures que no aprovava, vam signar compromisos educatius pel seu mal comportament, li vam fer omplir quatre-centes dotze fitxes”. Va passar que menys preparar-vos per a la vida, fan amb vosaltres de tot; i després, al teu cicle, quan et posin un examen de més de dos temes, no tindràs temps d’aprovar-ho. No perquè siguis tonto, sinó perquè no t’hem ensenyat a estudiar, ni a esforçar-te, ni a pensar. I deixaràs el cicle i tornaràs a casa teva amb un paper que posa que has acabat l’ESO i que ja m’explicaràs per a què et serveix. Però els que van voler fer-te feliç fins als 16, van fer tot el que van poder, no els demanis comptes. Estaran embolicats amb una altra generació.
Quina mena de contracte signaràs, si no t’assabentes del que posa als textos que llegim a classe? Quan te n’adonis, i això amb sort que et contractin, hauràs estampat la teva signatura sobre un sou de merda o sobre una jornada laboral eterna. I si no fas el que et diuen i com t’ho diuen, al carrer. No ets especial, n’hi ha trenta més com tu desitjant agafar aquest hipotètic lloc de treball. Hipotètic significa suposat. Supòsit, imaginat.
No et fa falta el Romanticisme per treballar al camp, tampoc per agafar rul·los, però sí per saber que, fa dos-cents anys, uns quants van tenir prou valor per fer-los front a les normes d’una societat que creien injusta, amb la qual no se sentien identificats. I tu, que no tens referents culturals, que llegim qualsevol text i, a cada línia, hi ha tres paraules que no entens perquè és la primera vegada que les escoltes, pensaràs que hi ha coses impossibles perquè, simplement, mentre emplenaves fitxes de reflexió, ningú et va ensenyar que, abans que la vostra mercè, diverses generacions ja ho havien aconseguit.
Quan et parlin des del faristol, aplaudiràs com un idiota, et creuràs les seves monsergues; i tot perquè no tens sentit crític. Perquè ens tenen tan ocupats amb la burocràcia i amb les noves tripijoques de cada llei educativa que ens imposen per aprovar-vos per la cara que ja no us ensenyem a pensar. T’abocaràs pedres sobre la teva pròpia teulada sense adonar-te’n, però després aniràs al bar i, a la barra, repetiràs el que volen que repeteixis i, entre les teves capbussetes i l’atur, aniràs tirant.
Que no, que la vida no és com l’ESO. Que estudiar diferents assignatures et serveix per ampliar la teva cultura i, amb ella, la teva ment. Sembla mentida però, a les ments obertes, és més difícil entrar. Una ment simple es conquereix fàcilment, només té una porta. No pots acabar una marató si mai no has entrenat, per molta capacitat física que tinguis. No podeu acabar un cicle o un batxillerat si abans no heu adquirit un mètode i un hàbit d’esforç i estudi.
Senti’t malament per no haver aprovat, pensa que el teu futur depèn en gran part del que facis ara. I, a partir del gener, vindràs aquí a deixar-te la pell: deixaràs de dormir a classe i pensar que no pots només perquè no ho intentes; demostraràs que no necessites que baixem el nivell, perquè saps que tens capacitat de sobres. A partir del gener em lliuraràs tot el que et demani i com t’ho demani, perquè si no, petit, estàs perdut. No ara, segurament en trauràs el títol. Ho saps tu i ho sé jo.
Però a mi m’importes de debò perquè la nostra relació no s’acaba quan en compleixis setze, jo he signat amb tu un contracte de per vida.”