{"id":50299,"date":"2018-05-31T13:23:51","date_gmt":"2018-05-31T11:23:51","guid":{"rendered":"http:\/\/integratek.es\/?p=50299"},"modified":"2025-09-01T11:26:48","modified_gmt":"2025-09-01T09:26:48","slug":"tdah-helenaalvarado","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/integratek.es\/ca\/2018\/05\/31\/tdah-helenaalvarado\/","title":{"rendered":"Voleu fer el favor d’estar quiet?"},"content":{"rendered":"\n
\n\n\n\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\n\n

No \u00e9s tan f\u00e0cil estar quiet si t’ho demanen. Fa uns quants mesos estava formant un grup nombr\u00f3s de professionals de l’educaci\u00f3. S\u00f3c psic\u00f2loga, formadora de formadors i hiperactiva. Qui em coneix ho sap. <\/p>\n

Normalment tinc la necessitat de moure’m mentre explico continguts, m’ajuda a concentrar-me. No \u00e9s que ho vulgui fer intencionadament, \u00e9s absolutament espontani, m’equilibra, em centra. <\/p>\n

En un moment determinat, una assistent em va demanar molt amablement si podia estar quiet, ja que se m’escoltava menys en funci\u00f3 de la zona on em despla\u00e7ava.<\/p>\n

Em va bloquejar. Intentar volunt\u00e0riament controlar un acte que \u00e9s espontani, va fer que es gener\u00e9s en mi, un grau de malestar altament significatiu i, de manera paradoxal, em va provocar encara m\u00e9s la necessitat de moviment. Jo tamb\u00e9, molt amablement, vaig demanar a quina zona era des de la qual no se m’escoltava b\u00e9, i em vaig continuar movent per la resta de l’auditori. Perqu\u00e8 ho necessito. <\/p>\n

En Joan t\u00e9 7 anyets, i, des que en t\u00e9 consci\u00e8ncia, recorda com a casa ia l’escola li demanen que s’estigui quiet, escolti i que no molesti els germans o els companys.<\/p>\n

Sempre ha tingut la convicci\u00f3 que ell no funciona b\u00e9, tothom el fa veure cont\u00ednuament i ho renyen molt per no estar quiet. Ell no ho fa perqu\u00e8 vol, sin\u00f3 que no es pot controlar, encara que tothom pensa que s\u00ed que ho podria fer. <\/p>\n

El Joan se sent incompr\u00e8s i tot aix\u00f2 li genera ansietat, augmentant-ne el descontrol. No se sent ajudat ni acceptat ni a casa ni a lescola. Amb els amics de vegades t\u00e9 problemes precisament per aquesta impossibilitat de poder estar quiet. <\/p>\n

Si a casa, a l’escola i als amics no est\u00e0 b\u00e9. D’on se subjecta? D’on pot treure l’estabilitat emocional necess\u00e0ria per adaptar-se, sentir-se acompanyat i rec\u00f3rrer el cam\u00ed de la vida? <\/p>\n

Estigues quiet!<\/h2>\n

Totes dues situacions s\u00f3n similars, per\u00f2 entre jo i Joan disten 38 anys de difer\u00e8ncia. Als dos casos, l’entorn no integra que aquest moviment \u00e9s un acte espontani i no intencional, i \u00e9s, per tant, necessari per a la nostra regulaci\u00f3. <\/p>\n

Quan es prescriu quedar-se quiet, l’\u00fanica cosa que es genera \u00e9s un grau alt de malestar i un augment de la necessitat de produir la conducta no volunt\u00e0ria.<\/p>\n

Quantes vegades ens han prescrit que riur\u00edem (acte espontani) amb un acudit que ens explicarien i, aleshores, no ens ha fet cap gr\u00e0cia?; o ens han dit que an\u00e9ssim a veure aquella pel\u00b7l\u00edcula tan bona que no ens ha agradat nom\u00e9s pel fet d’estar predisposats a qu\u00e8 ens agradaria?; o quantes vegades un \u201cestat tranquil\u201d ens ha produ\u00eft justament posar-nos m\u00e9s nerviosos?<\/p>\n

Seguint doncs la l\u00f2gica paradoxal, qualsevol abordatge de la hiperactivitat, ja sigui des de l’escola o des de casa, que es base principalment a donar-li l’ordre que el nen estigui quiet, provocar\u00e0, en conseq\u00fc\u00e8ncia, l’efecte contrari.<\/p>\n

Per tant, es continuar\u00e0 movent encara m\u00e9s, i l’adult ho interpretar\u00e0 com una provocaci\u00f3, entrant en una espiral distorsionada que determinar\u00e0 un tipus d’enlla\u00e7 entre adult i nen, basat en la confrontaci\u00f3.<\/p>\n

“Hem de deixar de dotar d’intencionalitat all\u00f2 que t\u00e9 un origen neurobiol\u00f2gic”<\/i><\/p>\n

\"quiet\"<\/p>\n

Problema de conducta o hiperactivitat?<\/h2>\n

La difer\u00e8ncia entre una dificultat de comportament i la hiperactivitat es basa en la voluntarietat i l’espontane\u00eftat abans esmentada. Un nen que desafia, fa una conducta amb la intenci\u00f3 de provocar un conflicte. <\/p>\n

En el nen hiperactiu la seva acci\u00f3 \u00e9s espont\u00e0nia, basada en una car\u00e8ncia d’autoregulaci\u00f3 i inhibici\u00f3 de la conducta, i t\u00e9 un origen neurobiol\u00f2gic. No es pot estar quiet. <\/p>\n

Per\u00f2, com a adult, \u00e9s possible diferenciar-ho? Sovint no. Principalment, perqu\u00e8 un mateix acte (per exemple molestar un company o interrompre) pot tenir una causalitat o l’altra. <\/p>\n

A m\u00e9s, es poden donar les dues situacions alhora, \u00e9s a dir, un nen amb hiperactivitat<\/a> (acte espontani) tamb\u00e9 pot tenir dificultats de conducta (acte voluntari).<\/p>\n

En aquestes situacions, l’adult acostuma a perdre el poder, ja que sovint \u00e9s el nen qui acaba controlant la situaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la negativitat o la rebuda d’atenci\u00f3. Intents de soluci\u00f3, com a c\u00e0stigs variats, poden ser efectius en un moment inicial, per\u00f2 no solucionen res, perqu\u00e8 no provoquen la millora del comportament. <\/p>\n

L’empoderament de l’adult <\/h2>\n

\u00c9s important tornar a vincular-se amb el nen, i aix\u00f2 passa per reestructurar-ne positivament la conducta, eliminant tota intencionalitat negativa dels seus actes, i buscant una causalitat positiva de la seva acci\u00f3.<\/p>\n

A posteriori, prescrivim el s\u00edmptoma<\/em>. Aix\u00f2 ens permet posar el nen en un doble vincle: si \u00e9s opositor, i continua fent el que fa, tornem a empoderar-nos, ja que nosaltres ho permetem. <\/p>\n

Els nens amb problemes de conducta amb aquesta prescripci\u00f3 intentaran boicotejar-nos una altra vegada deixant de fer la conducta, desestructurant-los. D’altra banda, si \u00e9s hiperactiu i us permetem la conducta ja no tindreu la necessitat de fer-ho, reduint-vos l’ansietat significativament. <\/p>\n

A partir d’ara, facin all\u00f2 que facin, per una causalitat o de l’altra, la millora de comportament est\u00e0 assegurada. I conseq\u00fcentment, desapareix el conflicte. <\/p>\n

Un exemple real <\/h2>\n

En Miquel (nom fictici) t\u00e9 6 anys i mig. Sempre ha estat un nen molt inquiet i mogut, cosa que ha desencadenat alguns problemes a l’aula i tamb\u00e9 a casa. <\/p>\n

La mestra truca a la terapeuta per demanar orientaci\u00f3 quan passa una situaci\u00f3 concreta. \u00daltimament, a l’hora del dictat de n\u00fameros, quan ella va anomenant cadascuna de les xifres, Miquel de manera volunt\u00e0ria (clarament) diu una altra xifra, cosa que provoca el riure dels companys. <\/p>\n

La mestra inicialment fa atenci\u00f3, per\u00f2 arriba un moment que en Miquel es va apoderant de la situaci\u00f3, i ella, ja no pot tenir m\u00e9s paci\u00e8ncia i el convida a marxar de classe, dient-li que pot tornar quan tingui ganes de fer feina i estigui callat. Miquel, somriu a l’auditori victori\u00f3s i marxa orgull\u00f3s d’haver ven\u00e7ut la mestra. <\/p>\n

La terapeuta escolta atenta tots els intents de soluci\u00f3 de la mestra per aconseguir reconduir la situaci\u00f3, que no han resultat efectius, malgrat la bona voluntat.<\/p>\n

I us recomana una reestructuraci\u00f3 cognitiva amb connotaci\u00f3 positiva per a Miquel. Dem\u00e0, buscar\u00e0 un moment per parlar amb en Miquel amb intimitat i li dir\u00e0 el seg\u00fcent: “Miquel, et vull demanar disculpes. Fins avui no m’he adonat que tu ets molt bo en matem\u00e0tiques, i que per aix\u00f2 em cal demostrar que saps molt participant de manera activa en els dictats.” <\/p>\n

Gr\u00e0cies Miquel per fer-me adonar, i saps qu\u00e8?, a m\u00e9s aix\u00f2 ajuda els teus companys que s\u00f3n m\u00e9s t\u00edmids a animar-se a dir respostes a altres assignatures.<\/p>\n

Per tant, pots continuar fent-ho. Tamb\u00e9 voldria demanar un favor, a veure si em pots ajudar. Quan jo necessiti que algun company teu vergony\u00f3s, respongui, et far\u00e9 un senyal perqu\u00e8 tu intervinguis. Et sembla b\u00e9?\u201d.<\/p>\n

Us podeu imaginar quina va ser la reacci\u00f3 de Miquel. Al cap d’uns dies, la mestra en fer el dictat de n\u00fameros, ell va fer un primer intent, la mestra ho va somriure fent-li el senyal i, immediatament, va aturar la conducta distorsionada. <\/p>\n

Al cap d’uns dies Miquel li va dir a la mestra que per ajudar els companys a participar ell aixecaria la m\u00e0 primer sense que calgu\u00e9s que li digu\u00e9s res.<\/p>\n

La mestra li va fer veure una perspectiva de la realitat diferent, amb una intenci\u00f3 positiva, eliminant immediatament el conflicte, i prescrivint la conducta, per bloquejar-la, tant si era intencional com espont\u00e0nia, i ficant-lo en un doble vincle on ell perdia totalment el control de la situaci\u00f3. La mestra va guanyar el poder sense combatre. <\/p>\n

Racons de moviment i rac\u00f3 d’enuig<\/h2>\n

La prescripci\u00f3 del s\u00edmptoma, tant a l’aula com a casa, es pot establir en unes determinades condicions. Per regular la sobreactivitat, establirem racons de moviment dins l’aula, una zona determinada, delimitada, per exemple, per una cinta adhesiva. On podran anar si tenen necessitat de moure’s. <\/p>\n

I tamb\u00e9 si cal, racons d’enuig (fora de l’aula, a un espai acordat amb el nen) amb material que permeti la desc\u00e0rrega emocional (per exemple, coixins per enganxar, fulles per esquin\u00e7ar, colors per trencar).<\/p>\n

A casa, els racons d’enuig s’establiran escollint amb el nostre fill un espai on es pugui descarregar el malestar. Als dos ambients l’\u00fanic l\u00edmit que no est\u00e0 perm\u00e8s \u00e9s l’agressi\u00f3 als altres, tant verbal com f\u00edsica. <\/p>\n

Si passa, ha de tenir conseq\u00fc\u00e8ncies significatives que el nen ha de saber pr\u00e8viament. Un cop torna del rac\u00f3 de regulaci\u00f3 (de conducta o emoci\u00f3) l’adult segueix \u201ccom si\u201d no hagu\u00e9s passat res. <\/p>\n\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\n\t\n\n<\/div>\n

\n\n\n\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\n\n\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\n