{"id":204800,"date":"2014-06-11T12:27:19","date_gmt":"2014-06-11T10:27:19","guid":{"rendered":"https:\/\/integratek.es\/?p=204800"},"modified":"2025-09-01T13:11:58","modified_gmt":"2025-09-01T11:11:58","slug":"vivencies-personals-escolars-i-familiars-de-nens-amb-dislexia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/integratek.es\/ca\/2014\/06\/11\/vivencies-personals-escolars-i-familiars-de-nens-amb-dislexia\/","title":{"rendered":"Viv\u00e8ncies personals, escolars i familiars de nens amb disl\u00e8xia"},"content":{"rendered":"\n

Una reflexi\u00f3 a trav\u00e9s de les sessions de grup de nens amb trastorn d’aprenentatge<\/span><\/h2>\n

El primer pas a la socialitzaci\u00f3 \u00e9s l’escola<\/b> . Aquest \u00e9s el mitj\u00e0, on el nen es forma com a \u00e9sser social, amb una identitat pr\u00f2pia que comparteix amb els seus iguals i altres adults que no s\u00f3n les seves figures principals vinculars, per\u00f2 que passaran a ser, inicialment, importants referencials d’aferrament, i dels quals en guardar\u00e0 un record durant tota la seva vida. <\/span><\/p>\n

Per tant, el nen es troba davant d’una triada: els pares, els professors i els companys<\/b>. La seva adaptaci\u00f3 al nou mitj\u00e0 determinar\u00e0, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la seva adaptaci\u00f3 personal i viceversa, les seves caracter\u00edstiques cognoscitives, emocionals i comportamentals tamb\u00e9 influiran en una integraci\u00f3 adequada<\/b>. <\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 queda clarament reflectit en els nens que tenen disl\u00e8xia, i en les dificultats adaptatives manifestes ja en edats primerenques. Dificultats que engloben des del reconeixement d’un problema<\/b> com a propi i intrasferible <\/span> a la viv\u00e8ncia d’incomprensi\u00f3 per part de l’entorn i l’abs\u00e8ncia d’ajuts adequats. <\/span><\/p>\n

Tot aix\u00f2 comporta a la llarga, desajustos emocionals de diversa \u00edndole (ansietat, depressi\u00f3, conductes antisocials<\/b> …) que canalitzen de manera interna (a trav\u00e9s de malestar corporal fruit de la tensi\u00f3 viscuda \u2013 somatitzacions-) o de manera externa (problemes de comportament, desatenci\u00f3 a les normes, oposicionisme i negativisme, entre d’altres). <\/span><\/p>\n

Les persones del seu entorn som en gran mesura responsables d’aquest estat, per una causa o altra.<\/span><\/p>\n

\"Descarrega't
Descarrega’t l’article complet<\/a><\/figcaption><\/figure>\n

Converses amb els nens<\/h2>\n

A trav\u00e9s de les converses mantingudes amb els nens van quedar paleses multitud de sentiments, emocions i experi\u00e8ncies similars que es repeteixen en cada cas, sense tenir en compte el grau d’afectaci\u00f3<\/b> del trastorn d’aprenentatge. <\/span><\/p>\n

Viv\u00e8ncies que cal plasmar per acostar-nos amb m\u00e9s objectivitat al m\u00f3n en qu\u00e8 es troben immersos, prendre consci\u00e8ncia de les dificultats<\/b> amb qu\u00e8 s’enfronten en una edat tan primerenca i incitar el canvi.<\/span><\/p>\n

Generalment, quan una persona sense dificultats d’aprenentatge rememora la seva inf\u00e0ncia escolar, sol recordar moments significatius<\/b>, com ara representacions teatrals, excursions o viatges d’estudis, els jocs i esbarjos, etc., tots positius majorit\u00e0riament<\/b> i sense viv\u00e8ncies angoixants. <\/span><\/p>\n

Tot i aix\u00f2, els nens disl\u00e8xics manifesten de manera espont\u00e0nia viv\u00e8ncies negatives reiterades<\/b> per tot i argumenten amb molta seguretat que qui no viu el trastorn i la situaci\u00f3 que comporta, no \u00e9s capa\u00e7 de comprendre’l en tota la seva magnitud. <\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s aplicable a molts altres trastorns cr\u00f2nics<\/b>, on finalment, els tractaments que tenen m\u00e9s efectivitat a nivell psicol\u00f2gic s\u00f3n els que engloben persones amb la mateixa patologia de manera grupal dirigides per un terapeuta especialista.<\/span><\/p>\n

L’opini\u00f3 d’un mateix es forma a trav\u00e9s d’un feedback d’informaci\u00f3 rebuda de l’entorn, \u00e9s a dir, el nostre autoconcepte dependr\u00e0 en gran mesura del concepte que els altres tinguin d’un mateix. Els nens amb disl\u00e8xia s’enfronten a un problema doble en aquest sentit. <\/span><\/p>\n

Inicialment l’opini\u00f3 pr\u00e8via de l’entorn pel que fa a les seves dificultats minimitza en tot moment la problem\u00e0tica i la centra en la manca d’esfor\u00e7<\/b> o d’immaduresa. Comentaris com \u201c\u00e9s una mica gandul\u201d o \u201cja madurar\u00e0\u201d s\u00f3n reiterats per tots els nois, sentint-se totalment responsables de la seva manca de productivitat escolar, i fent-li veure que tot dep\u00e8n de la seva voluntat<\/b> quan no \u00e9s aix\u00ed. <\/span><\/p>\n

Posteriorment, i si s’estableix el diagn\u00f2stic adequat amb les conseq\u00fcents adaptacions al seu aprenentatge, han de rebre les cr\u00edtiques dels companys al\u00b7ludint a les \u201cfacilitats\u201d que els brinden. Tot aix\u00f2 es resumeix en una manca d’informaci\u00f3 pr\u00e8via i posterior a un diagn\u00f2stic de disl\u00e8xia<\/b>, tant dels adults que envolten el nen com dels mateixos companys, per aix\u00f2 la necessitat d’explicar a les aules en qu\u00e8 consisteix el trastorn, qui el pateix i per qu\u00e8 se’ls proporcionen determinades ajudes. <\/span><\/p>\n

Viure la disl\u00e8xia amb naturalitat<\/h2>\n

Els nens argumentaven la necessitat de viure amb naturalitat el trastorn<\/b> d’aprenentatge, i que aix\u00f2 depenia, en gran mesura, de la resposta positiva de l’entorn.<\/span><\/p>\n

Un altre dels aspectes a qu\u00e8 feien refer\u00e8ncia era el sobreesfor\u00e7 que havien de mantenir durant tot el dia lectiu per rendir adequadament. Sobreesfor\u00e7 que no \u00e9s pres en consideraci\u00f3 des del moment en qu\u00e8 acabem normalitzant la situaci\u00f3 de l’alumne i oblidant-nos de la dificultat. <\/span><\/p>\n

A un nen invident no li donarem mai un llibre que no estigui en braille, per\u00f2 ells han de recordar sin\u00f3 un professor a m\u00e9s d’un, que \u00e9s el que pateixen i quines s\u00f3n les coses que no poden fer adequadament. <\/span><\/p>\n

Els canvis de curs (i m\u00e9s not\u00f2riament els canvis de cicle) s\u00f3n viscuts com un \u201ctornar a comen\u00e7ar\u201d i rememorar novament els dubtes<\/b> i temors sobre les seves dificultats, cosa que augmenta l’estr\u00e8s i disminueix el rendiment. La manca de comunicaci\u00f3 entre professionals de l’educaci\u00f3 i la fam\u00edlia agreuja aquesta situaci\u00f3. <\/span><\/p>\n

Molts s\u00f3n els s\u00edmptomes que al\u00b7ludeixen verbalment i que no es tenen en compte a l’hora de valorar la possibilitat d’estar davant de la pres\u00e8ncia d’un trastorn de l’aprenentatge. La necessitat de ser escoltats<\/b> , tant per pares com per mestres \u00e9s essencial per comprendre qu\u00e8 \u00e9s el que els passa i per tant, donar-los m\u00e9s r\u00e0pidament solucions espec\u00edfiques. L’aprenentatge de l’abecedari, de les seq\u00fc\u00e8ncies r\u00edtmiques, les taules de multiplicar o l’associaci\u00f3 del so amb el grafema o la lletra, s\u00f3n comentats i reafirmats cont\u00ednuament per tothom. <\/span><\/p>\n

I una vegada aconseguit -amb el ja comentat sobreesfor\u00e7- i amb ajuda d’especialistes interns i externs, troben objectius a complir molt m\u00e9s inabastables i que probablement molts no arribin a superar com a problemes de grafisme -il\u00b7legibilitat-, faltes d’ortografia i oblits, tot i que tot l’entorn s’hi obcequi, reprenent-lo. No obstant aix\u00f2, l’actitud m\u00e9s agra\u00efda per ells \u00e9s la de comprensi\u00f3 de les seves dificultats<\/b> i adaptaci\u00f3 de l’entorn a les mateixes, promovent-los d’estrat\u00e8gies per compensar les alteracions que presenten. <\/span><\/p>\n

S\u00f3n d’actualitat els casos apareguts a la llum p\u00fablica de mobbing laboral, quan les verbalitzacions de molts fan refer\u00e8ncia a aquesta situaci\u00f3 dins l’escola, amb figures d’autoritat a les quals no poden enfrontar-se i a les que estan supeditades, sota l’atenta mirada dels seus iguals.<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 desencadena una gran quantitat de sentiments de r\u00e0bia<\/b> i ranc\u00fania continguts al llarg dels anys, molt dif\u00edcils de canalitzar i elaborar sense ajuda psicol\u00f2gica. Vuit de cada deu nens valorats van presentar desajust emocional<\/b> susceptible de tractament, que incrementa la dispersi\u00f3, disminueix el rendiment i altera les relacions personals i socials. <\/span><\/p>\n

\u201cIntentar fer conscient als altres que nosaltres no funcionem aix\u00ed perqu\u00e8 volem, que no tenim sort de ser disl\u00e8xics\u201d era un dels missatges referits a les sessions, i que potser va en contra de totes les teories americanes basades en la disl\u00e8xia com un do. <\/span><\/p>\n

Per\u00f2 la certesa \u00e9s que aquests nens volguessin aprendre igual que la majoria<\/b> , malgrat que tots s\u00f3n diferents i que en realitat el sistema educatiu s’hauria de modificar i donar peu a diferents formes d’aprenentatge, i no nom\u00e9s aquell que estableix com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 un llibre, i descarta altres alternatives.<\/span><\/p>\n

Dificultats a l’\u00e0rea familiar i social tamb\u00e9<\/h2>\n

Per\u00f2 les dificultats no se centren \u00fanicament a l’\u00e0rea escolar. L’\u00e0rea familiar i social tamb\u00e9 est\u00e0 afectada. La viv\u00e8ncia pr\u00e8via del nen com a gandul o immadur suscita en els pares la necessitat de canalitzar el desfasament manifest pel seu fill seguint les orientacions dels professionals<\/b> o la intu\u00efci\u00f3 pr\u00f2pia. <\/span><\/p>\n

\u00c9s com\u00fa la viv\u00e8ncia d’hores interminables de lectura obligat\u00f2ria amb les figures parentals que suscitaven l’ efecte contrari<\/b> que tenien inicialment: tedi cap a la lectura i enfrontament amb ells, cosa que repercutia negativament en la relaci\u00f3 afectiva. <\/span><\/p>\n

L’obligar a llegir reiteradament els disl\u00e8xics com a forma de compensaci\u00f3 de les dificultats en aquesta \u00e0rea \u00e9s com, deia un nen, for\u00e7ar a llegir un miop sense ulleres, i esperar que aix\u00ed es compensi la seva alteraci\u00f3 visual, i a m\u00e9s que estigui content i motivat per aix\u00f2.<\/span><\/p>\n

\n

Les actituds educatives per part dels pares s\u00f3n essencials perqu\u00e8 el nen s’accepti a si mateix tal com \u00e9s<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Comportaments sobreprotectors, facilitadors o per contra punitius o perfeccionistes, associats al que creuen que haurien de fer els seus fills, nom\u00e9s compliquen m\u00e9s el quadre<\/b> , at\u00e8s que no hi ha cap \u00e0mbit que actu\u00ef com a compensador d’un altre que estigui alterat. <\/span><\/p>\n

Per tant, el paper m\u00e9s important que han de complir els pares de nens disl\u00e8xics \u00e9s el del suport emocional. El nen ha de saber que els pares entenen la naturalesa del seu problema<\/b> d’aprenentatge i que faran tot el que puguin ajudar-lo. <\/span><\/p>\n

Moltes vegades els pares que han tingut dificultats similars i que han patit a l’escola s\u00f3n els que tendeixen a exercir una pressi\u00f3 m\u00e9s gran, aconseguint un fi totalment oposat al pret\u00e8s. Conv\u00e9 que admetin la seva preocupaci\u00f3 i compartir amb el nen els problemes que van tenir. <\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 fa que el nen se senti acceptat<\/b> . Un altre dels aspectes que es va recalcar en les sessions \u00e9s com els resultava inadequat que els comparessin en sentit desfavorable amb els seus germans o altres nens sense problemes. Conv\u00e9, per tant, recordar que tots som diferents i que ells tamb\u00e9 tenen multitud de qualitats. Les rivalitats fomentades entre germans poden acabar malament. <\/span><\/p>\n

A nivell social, els nens argumentaven principalment, sentiments d’inferioritat<\/b> respecte als companys que no presentaven aquest trastorn, i se sentien moltes vegades incompresos per aquests, ja fos pel desconeixement de les seves dificultats, per la manca de suport emocional o per la minimitzaci\u00f3 del que els succe\u00efa, arribant fins i tot a manifestar-los m\u00e9s d’un company que \u201ctamb\u00e9 volien ser disl\u00e8xics\u201d impot\u00e8ncia. <\/span><\/p>\n

Reconeixien necessari poder destacar en alguna \u00e0rea per potenciar una imatge positiva<\/b> de si mateixos pel que fa als altres. L’esport \u00e9s una font de canalitzaci\u00f3, d’una banda, d’ansietats, fomenta la relaci\u00f3 social i permet moltes vegades desenvolupar una faceta on poden destacar al marge dels estudis. <\/span><\/p>\n

La impressi\u00f3 final sobre les manifestacions dels nens va ser dirigida simplement a la comprensi\u00f3 del seu trastorn tant per part de la fam\u00edlia, de l’escola i dels amics. Hem d’escoltar-los i posar-nos-hi, intentant- nos ajustar a les seves necessitats personals<\/b> , escolars i socials. Un dels nens, a la pregunta de qu\u00e8 \u00e9s el que diria a la persona que m\u00e9s el va ajudar amb les dificultats d’aprenentatge, va contestar que GR\u00c0CIES. <\/span><\/p>\n

No hi ha millor paraula dedicada a ells.<\/span><\/p>\n

Helena Alvarado Alonso<\/span><\/strong>
Psic\u00f2loga Infanto-Juvenil Col. B-1080 <\/span>
CREIX. Centre de Desenvolupament Infantil <\/span>
Fundaci\u00f3 Hospital\u00e0ria Son Ll\u00e1tzer. Unitat de pediatria. Servei de psicologia infantil. <\/span><\/p>\n