Les sigles TDAH fan refer\u00e8ncia al Trastorn per D\u00e8ficit d’Atenci\u00f3 i Hiperactivitat<\/b> , un trastorn complex i multifactorial, de car\u00e0cter neurobiol\u00f2gic, que afecta directament la capacitat d’atenci\u00f3, la hiperactivitat i la impulsivitat de les persones afectades.<\/p>\n
Encara que encara hi circulin molts mites al voltant d’aquest trastorn<\/b> , cal remarcar que es tracta, possiblement, de la patologia m\u00e9s estudiada a l’\u00e0mbit de la psiquiatria infantil i juvenil.<\/p>\n
\u00c9s per aix\u00f2 que en aquest article d’Integratek et volem ajudar a comprendre millor qu\u00e8 \u00e9s el Trastorn per D\u00e8ficit d’Atenci\u00f3 i Hiperactivitat<\/b> i desmentir-ne alguns crits molt difosos.<\/p>\nEl desconeixement del TDAH entre la societat<\/h2>\n
El cert \u00e9s que aquest trastorn continua sent un gran desconegut a les nostres societats. L’estudi acad\u00e8mic titulat Coneixement de la poblaci\u00f3 general sobre el TDAH<\/em> , presentat al 62\u00e8 Congr\u00e9s de l’Associaci\u00f3 Espanyola de Pediatria, durant el 2013, va evidenciar aquesta realitat mitjan\u00e7ant xifres concretes.<\/p>\n En aquest exhaustiu treball, nom\u00e9s un 4% dels enquestats van saber recon\u00e8ixer qu\u00e8 \u00e9s el TDAH per les sigles, i fins a un 33% va concloure que es deu a un entorn familiar i\/o escolar desorganitzat.<\/p>\n Aquesta desinformaci\u00f3 generalitzada sol tenir efectes negatius sobre els pacients amb aquest trastorn diagnosticat i el seu entorn m\u00e9s proper. Com veurem, hi ha alguns falsos mites que fomenten l’estigma, la culpabilitzaci\u00f3 i la manca de sensibilitat en la mat\u00e8ria.<\/p>\n En el cas de nens i adolescents, una mala gesti\u00f3, carregada de prejudicis, tamb\u00e9 sol afectar-ne el rendiment escolar.<\/p>\n \u00c9s per aquestes raons que es fa tan necessari fer pedagogia sobre per qu\u00e8 es produeixen casos de TDAH i com \u00e9s millor tractar-los.<\/p>\n Les causes d’aquest trastorn s\u00f3n diverses<\/b> i no valen les simplificacions. Es tracta d’un trastorn heterogeni, amb subtipus diferents, i que comporta diversos factors de risc, que actuen conjuntament.<\/p>\n Tot i aix\u00ed, cal tenir en compte que aquests factors s\u00f3n, principalment, gen\u00e8tics i ambientals (entenent aquest darrer factor com all\u00f2 que afecta el nad\u00f3 des del per\u00edode previ fins al moment posterior al seu naixement).<\/p>\n Per tant, la culpabilitzaci\u00f3 dels pares, per una suposada mala educaci\u00f3 o per manca d’atenci\u00f3, de comunicaci\u00f3, d’afectivitat o d’empatia, \u00e9s totalment infundada. Conv\u00e9 tenir en compte que el TDAH t\u00e9 un coeficient d’heretabilitat, aproximadament, del 76%<\/i> .<\/p>\n Un altre dels aspectes que cal ressaltar \u00e9s el fet que el TDAH no \u00e9s cap invent, ni el producte de cap conspiraci\u00f3 mundial. De fet, la fiabilitat del diagn\u00f2stic m\u00e8dic \u00e9s molt elevada.<\/p>\n Aquest trastorn est\u00e0 relacionat, en el fons, amb un d\u00e8ficit en la producci\u00f3 de dos neurotransmissors: la dopamina i la noradrenalina. Aquest d\u00e8ficit \u00e9s el que provoca una s\u00e8rie de problemes als circuits reguladors de diferents zones del cervell. Per tant, hi ha sobrades raons m\u00e8diques per concloure’n l’exist\u00e8ncia, i les implicacions.<\/p>\n Fixa’t que si hi ha el TDAH que ja va ser descrit per diversos estudiosos durant la segona meitat del segle XIX. Tot i que als inicis es va anomenar Disfunci\u00f3 Cerebral M\u00ednima, des de l’any 1994 es reconeix com el TDAH. Pel que sembla, la freq\u00fc\u00e8ncia d’afectaci\u00f3 d’aquest trastorn<\/i> \u00e9s molt semblant a tots els pa\u00efsos del m\u00f3n, i sol oscil\u00b7lar entre el 2%<\/i> i el 6%<\/i> .<\/p>\nRevertir la desinformaci\u00f3 per combatre l’estigma<\/font><\/h2>\n
<\/ul>\n\n
El TDAH no \u00e9s culpa d’una educaci\u00f3 dolenta<\/h2>\n
\u00c9s un trastorn, no un invent<\/h2>\n
El TDAH no deixa d’existir a l’adolesc\u00e8ncia<\/h2>\n