Consciència fonològica i lectoescriptura

La consciència fonològica és una habilitat lingüística que ens permet identificar i emprar els diferents sons que constitueixen el llenguatge humà, com els fonemes i les síl·labes. Els estudiosos han destacat, des de mitjans del segle passat, que es tracta d’un concepte estretament vinculat a l’aprenentatge de la lectoescriptura. La majoria de vegades, els nens, abans de saber llegir i escriure, són capaços de reconèixer, pensar i manipular aquest tipus de sons. Val a dir, no obstant, que la relació entre lectoescriptura i consciència fonològica és, com veurem, de retroalimentació.

La consciència fonològica sol desenvolupar-se, doncs, en edats primerenques i, generalment, de manera prèvia a l’aprenentatge lector, basat, de fet, en les representacions gràfiques dels sons. Per tal de fomentar la consciència fonològica es poden treballar exercicis de: segmentació sil·làbica, detecció de rimes i repeticions de sons. Exposar els nens a un entorn lingüístic actiu i enriquidor pot contribuir al progrés de la seva consciència fonològica. Al capdavall, el primer nivell de coneixement fonològic rau en l’escolta. Quan les famílies llegeixen contes, poemes rimats o ensenyen cançons als seus fills contribueixen a despertar-los la consciència fonològica. La qüestió, en definitiva, és convidar-los a jugar amb els sons que constitueixen les paraules.

Per bé que l’escolta representi el primer pas, una de les qualitats més avançades d’aquesta habilitat lingüística és la consciència fonètica, que es fonamenta en el reconeixement de sons individuals, és a dir, de fonemes. El pas definitiu ja és la combinació per a conformar mots. Fonemes, síl·labes i paraules són els principals nivells d’adquisició de la consciència fonològica.

Des del punt de vista educatiu, és molt important tenir present que les dificultats fonològiques poden esdevenir, de vegades, un indicatiu, per a familiars i professorat, d’una possible dificultat lectora o expressiva d’un nen. De la mateixa manera, el treball pedagògic en àrees associades a la consciència fonològica pot ajudar a millorar en l’àmbit de la lectoescriptura, i a l’inrevés. En el cas concret de la dislèxia, per exemple, la consciència fonològica és fonamental. En síntesi, consciència fonològica i lectoescriptura formen part indissociable d’un enriquiment lingüístic mutu.

Deixa un comentari