Què és la discalcúlia?

La discalcúlia del desenvolupament és un trastorn caracteritzat per dificultats en la correcta adquisició de les habilitats aritmètiques, que afecten d’una manera significativa al rendiment acadèmic o a les activitats de la vida quotidiana que requereixen capacitat per al càlcul (ex. adreces de carrers, números de telèfon, etc.), i no està causada per un dèficit sensorial o una malaltia mèdica. A l’escola, aquestes dificultats queden reflectides en repetits suspensos a l’àrea de matemàtiques, mentre que a la resta d’assignatures el rendiment se situa a valors normals.

El terme discalcúlia del desenvolupament ho va introduir per primera vegada el psicòleg txecoslovac Ladislav Kosc al 1974 i, des de llavors, la terminologia relacionada amb aquest trastorn de l’aprenentatge ha anat creixent, especialment en la literatura anglosaxona. Termes com “arithmetic learning disabilities”, “specific arithmetic difficulties”, “specificarithmetic learning difficulties”, “mathematicallearning difficulties”, “mathematicaldifficulties” o“arithmetic deficits” han estat àmpliament usats com a termes científics. D’altra banda, des del coneixement popular s’han usat altres termes com la dislèxia dels nombres o la ceguesa dels nombres. Un aspecte important a destacar és la diferenciació entre discalcúlia i acalcúlia. Mentre la primera apareix com a trastorn del desenvolupament, l’acalcúlia és adquirida, sent fruit d’algun tipus de lesió i/o trastorn. Per tant, es manifesta com la pèrdua d’una funció que ja havia estat adquirida.

Al DSM-V la discalcúlia es descriu en una subcategoria dels trastorns del neurodesenvolpament anomenada “trastorn específic de l’aprenentatge”. Dins d’aquesta categoria, s’especifiquen totes les capacitats on el nen/a té dificultats, ja sigui la lectura, l’expressió escrita, l’aritmètica o el raonament matemàtic.

El diagnòstic de la discalcúlia ha de realitzar-se mitjançant proves específiques incloses en una avaluació neuropsicológica més general. No obstant això, cal tenir en compte que el diagnòstic només hauria de realitzar-se a partir de finals de primer d’educació primària (6-7 anys), sent fins i tot més precís si es realitza a partir de 2º d’educació primària. El període crític per a l’aprenentatge numèric se situa entre els 4 i els 7 anys, per la qual cosa pugués haver-hi diferències en el ritme d’aprenentatge entre uns nens/es i uns altres. Passat aquest període crític, si hi ha dificultats, cal detectar-les i reeducar-les.

De tota manera, estudis recents indiquen que en l’etapa pre-escolar ja es podrien identificar una sèrie de signes relacionats amb la presència de dificultats matemàtiques a l’educació primària. Si en l’etapa pre-escolar ja s’ha introduït el currículum matemàtic, a la fi d’aquesta etapa el nen/a hauria de tenir adquirides una sèrie de competències. Si no estan ben adquirides i consolidades, el risc de presentar dificultats matemàtiques i discalcúlia en particular és major que a la resta de nens/es.

4.1. L’avaluació neuropsicològica de la discalcúlia

En el cas de la discalcúlia, l’avaluació ha d’anar enfocada a avaluar totes aquelles funcions que puguin influir en el rendiment a les proves de processament numèric i càlcul, a fi d’assegurar que els dèficits en el processament numèric i el càlcul no són conseqüència del mal funcionament a una altra àrea sinó intrínsecament numèrics.

El processament numèric i el càlcul són funcions complexes, que requereixen del correcte funcionament d’altres capacitats cognitives. Les habilitats espacials, executives, verbals i mnèsicas tenen un pes determinant en la capacitat numèrica, per la qual cosa també han de ser avaluades. En aquest sentit, és molt important assegurar que el quocient intel·lectual de la persona avaluada es troba en el rang de la normalitat, així com també poder descartar la presència d’un altre trastorn com la dislèxia o el TDA(H), que poguessin explicar les dificultats en processament numèric i el càlcul.

Respecte a l’avaluació numèrica, existeix unanimitat a considerar que ha d’incloure la valoració dels següents aspectes:

1. Els processos de transcodificació, tan de format escrit a verbal com viceversa.

2. La quantificació, que ha d’incloure el comptatge de conjunts petits de punts o altres objectes (especialment en preescolar) i l’estimació de quantitats.

3. El càlcul escrit i el càlcul mental.

4. La línia numèrica mental, és a dir, la capacitat que tenen els nens/as per situar nombres en una línia imaginària entre 2 límits (de 0 a 10, de 0 a 100, de 0 a 1000).

5. El sistema basi 10, la base del nostre sistema numèric.

6. La resolució de problemes, tant en format oral com escrit

A l’avaluació de tots aquests aspectes és molt important incloure, a més de la precisió, la mesura del temps de reacció. Els nens/es amb dificultats matemàtiques i discalcúlia necessiten més temps per realitzar els exercicis, i això s’ha de tenir en compte en l’avaluació.

Els tests per a la detecció de la discalcúlia en espanyol són escassos, i solen estar restringits a l’educació primària. Un factor que pot haver influït en aquesta escassetat és el poc coneixement que es té de la discalcúlia. Els principals tests es llisten en la següent taula. D’entre ells, el digues-CALC és el més complet, ja que es pot aplicar a tota l’educació primària, avalua fins a 7 aspectes bàsics del processament numèric, inclou mesures de precisió i temps de reacció i es presenta en format digital.

L’evolució dels pacients amb discalcúlia del desenvolupament és incerta. Sembla ser que l’evolució del trastorns és similar a l’observada en altres alteracions del desenvolupament, com per exemple la dislèxia, en la qual no s’observen remissions completes.

Encara que en l’actualitat existeix encara poca informació sobre l’efectivitat de la reeducació, hi ha un fet evident: si no s’intervé específicament per tractar les dificultats observades, aquestes no només persisteixen sinó que la distància en termes de rendiment matemàtic respecte al nivell esperat per edat i curs escolar augmenta. Si no s’intervé, els alumnes que en primer d’educació primària estan a la cua de l’escala percentil en rendiment matemàtic (per sota del percentil 25), en finalitzar l’escola primària segueixen estant en la cua. A més, són nens/as amb major risc de fracàs escolar.

Entre els factors a tenir en compte per maximitzar l’èxit de la reeducació cal destacar que la reeducació ha de ser específica per a cada cas segons els dèficits observats; que l’edat del diagnòstic podria afectar al desenvolupament del trastorn, en el sentit que un diagnòstic primerenc podria facilitar l’eficàcia dels programes de tractament, mentre que com més tardà fos aquest més compromesa estaria l’eficàcia; i que la reeducació ha de ser intensa, amb un mínim de 4 sessions setmanals de 10 minuts cadascuna.

En els últims anys s’han desenvolupat diferents aplicacions o programes online que permeten treballar els conceptes matemàtics en un format totalment digital. El principal avantatge d’utilitzar programes per ordinador és l’entrenament pot adaptar-se a les necessitats individuals de cada nen/a, a més de ser un mitjà d’aprenentatge atractiu per als nens. En totes aquestes aplicacions el pacient utilitza les interfícies d’usuari com el teclat, ratolí o pantalla tàctil per executar les tasques requerides.

El mètode “Nummerus”, desenvolupat a Espanya per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, treballa digitalment els aspectes bàsics del processament numèric i el càlcul, havent demostrat una alta efectivitat en la millora de les dificultats observades en la discalcúlia. El mètode “Nummerus” té activitats específiques per treballar la consciència numèrica, la línia numèrica mental, el sistema basi 10, les operacions de suma i resta, el càlcul aproximat, l’estimació, la resolució de problemes i la memòria de treball numèrica.

Un altre programari específicament dissenyat per a la reeducació de la discalcúlia és “The Number Race”, basat en l’entrenament de les comparacions de nombres. En una interessant recerca, els seus autors van demostrar que treballant diàriament durant diverses setmanes consecutives, s’observaven beneficis en tasques de càlcul aproximat i en comparació de nombres. En la mateixa línia, el programa “Rescue Calcularis”, desenvolupat per treballar la línia numèrica mental, ha demostrat millores en les dificultats numèriques pròpies de la discalcúlia després d’un breu i intens entrenament. Altres programes tenen també evidència científica de la seva efectivitat, com el “Elfe and Mathis”, el qual treballa el currículum escolar alemany; o el programa desenvolupat per B. Butterworth i col·laboradors.

Desgraciadament, també existeixen programes informàtics que encara que es publiciten com científicament contrastats, no tenen evidència científica de la seva efectivitat. Per això, no s’aconsella el seu ús per a la reeducació de la discalcúlia.

La reeducació de la discalcúlia es perllonga durant un període de com a mínim 6 mesos, i no sempre resol totes les dificultats observades. Per aquesta raó, ha d’anar acompanyada d’una sèrie de mesures compensatòries, a l’aula i a casa, que facilitin l’aprenentatge permetent que l’alumne pugui expressar tot el coneixement que té.

Recomanem que a casa i a l’escola es tinguin en compte les següents pautes:

A casa:

– Els hem d’ajudar a fer els seus deures, i si és necessari, els llegim nosaltres i els expliquem després.

– No cal enfadar-se perquè no sap fer alguna cosa que pensem que hauria de saber fer.

A l’escola:

– Es pot haver de disposar de més temps a l’hora de ser avaluat/da, o en alguns casos es pot haver de disminuir la càrrega de demanda en les avaluacions. Les dificultats en el processament numèric i el càlcul li poden dificultar acabar les tasques en el temps requerit. Aquest temps extra ho requereix per a tot: estudiar, fer exàmens, llegir i comprendre els enunciats matemàtics, etc.

– Permetre-li compensar les seves dificultats:

• Deixar-li comptar amb els dits.
• Llegir-li els problemes per assegurar-nos que els entén.
• Facilitar l’accés a material visual.
• Deixar-li les taules de multiplicar en paper perquè les pugui consultar.

– Les persones amb dificultats numèriques són conscients de les seves dificultats i de la poca compensació que té l’esforç que realitzen. Són molt sensibles al fracàs, per la qual cosa s’ha de prestar especial atenció als canvis en l’estat d’ànim i emocional.

– És molt important que aquestes dificultats no es posin en evidència davant els altres, ja que això pot causar alteracions en l’estat d’ànim i emocional. Situacions que han d’evitar-se:

• Fer-lo resoldre problemes, càlculs o recitar les taules de multiplicar en veu alta en classe.
• Realitzar exercicis a la pissarra.
• Deixar que els/les altres companys/es corregeixin un problema/càlcul escrit per ell/ella.
• Retornar-li un exercici escrit ple de correccions en color.

– En general, per a qualsevol objectiu, es recomana enfocar-ho des d’un aspecte lúdic.

– S’han de potenciar els reforços positius front les fites aconseguides, encara que siguin normals per a la seva edat, ja que això motiva a seguir el programa de reeducació i a esforçar-se més. Així mateix, s’han d’evitar els càstigs davant el no compliment d’objectius o tasques. En aquests casos, s’ha de seguir motivant a aconseguir-los.