facebook_pixel

Què és la dislèxia?

La dislèxia, trastorn de l’aprenentatge de la lectoescriptura

1. Definició- Què és la dislèxia?

Tal com s’expressa a la definició consensuada per l’Associació Internacional de la Dislèxia (IDA, 2002; Lyon, Shaywitz y Shaywitz, 2003), aquesta es considera una Dificultat Específica de l’Aprenentatge (DEA) d’origen neurobiològic, caracteritzada per la presencia de dificultats en la precisió i fluïdesa en el reconeixement de paraules (escrites) i per un dèficit en les habilitats de descodificació (lectora) i lletreig (ortografia). Aquestes dificultats són normalment conseqüència d’un dèficit en el component fonològic del llenguatge i es presenten de manera inesperada,  ja que altres habilitats cognitives es desenvolupen amb normalitat i la instrucció lectora és adequada.

Es recull als manuals internacionals de trastorns mentals (DSM-5 y CIE-10).

Al DSM-V la dislèxia es descriu en una subcategoria dels trastorns del neurodesenvolupament anomenada “trastorn específic de l’aprenentatge”. Dins aquesta categoria, s’han d’especificar totes les capacitats on el nen/a té dificultats, ja sigui la lectura, l’expressió escrita, l’aritmètica o el raonament matemàtic.

2. Prevalença i etiologia
  • La dislèxia està descrita en tots els països alfabetitzats del món.
  • La prevalença está entre un 5-17% de la població.
  • Afecta per igual a ambdós gèneres, tot i que es diagnostica més en nens.
  • Hi ha un alt component hereditari, o sigui, té una base genètica.

3. Bases neurals de la dislèxia

A finals dels 90 van sorgir les anomenades tècniques de neuroimatge funcional. Aquestes són tècniques que permeten estudiar el cervell mentre es realitza una funció cognitiva determinada. Es tracta de tècniques com la Tomografia per Emissió de Positrons (PET i SPECT), la Ressonància Magnètica funcional (RMf) i la Magnetoencefalografia (MEG). Aquestes tècniques han demostrat com a nivell funcional sí que existeixen clares diferències entre el cervell de les persones dislèxiques i el de les no dislèxiques.

Entre els treballs més significatius es troben els de Sally y Kenneth Shaywitz, autors de referència internacional en el camp de la dislèxia. Aquests autors han demostrat com durant l’activitat lectora el funcionament cerebral és diferent entre els dislèxics i els no dislèxics. Així, en condicions normals, al llegir s’activen àrees de l’hemisferi cerebral esquerre, especialment les més posteriors. Els dislèxics, en canvi, presenten menys activitat en aquestes àrees, i a més a més, possiblement per compensar, activen àrees de l’hemisferi cerebral dret que no s’utilitzen en condicions normals durant la lectura.

Bases neurals de la dislèxia

Dyslexia1

Font: © Sally Shaywitz, M.D., Overcoming Dyslexia | Bases neurals de la dislèxia

Aquests coneixements sobre el funcionament cerebral en les persones dislèxiques recolzen el model fonològic com a base del trastorn. La presència d’aquests canvis ja en edats primerenques, per altra banda, dóna suport a les úniques tècniques de reeducació que han demostrat científicament la seva validesa i que es basen en l’entrenament fonològic, com veurem més endavant.

4. Avaluació de la dislèxia

Detecció i diagnòstic

Detecció:

Per detecció s’entén tenir la sospita de que algú pot estar presentant dificultats en l’adquisició de la lectura. Aquestes sospites poden sorgir abans de començar la primària, als 5 anys. Les senyals d’alerta són:

  • Tenir antecedents familiars de dislèxia (pares o germans).
  • Presentar dificultats en aprendre de memòria els dies de la setmana i en denominar colors.
  • Dificultats en “consciència fonològica” (capacitat per manipular els fonemes de les paraules. Exemple: quants sons conté la paraula “mar”? i la paraula “porta”? quin és el quart so a la paraula “pilota”?).

Actualment existeixen eines al nostre abast per a poder detectarla: Prodislex i Prodiscat.

Avui dia s’aconsella treballar sota la metodologia “resposta a la intervenció” (RTI, Response To Intervention). Aquesta implica una detecció precoç, un entrenament específic personalitzat i revaloracions periòdiques. Si passat un temps el nen no s’equipara al grup normatiu, tindrem una alta sospita de que presenta un trastorn i podrem procedir al diagnóstic.

Diagnòstic:

El diagnòstic requereix una valoració més completa, on s’aconsella valorar unes altres habilitats per tal de poder comprovar que és un trastorn específic i no global. També és important poder detectar uns altres trastorns comòrbids que podran interferir en el desenvolupament acadèmic del nen.

Un estudi complet permetrà conèixer el perfil cognitiu del nen. Detectar punts forts i punts febles permet dissenyar millor la intervenció.

Trastorns comòrbis

Els trastorns comòrbids son aquells que es presenten de forma paral·lela a la dislèxia.

Els més freqüents són:

  • Trastorn per Dèficit d’Atenció / Hiperactivitat (TDAH).
  • La discalculia també és un altre trastorn que sol presentar-se juntament amb la dislèxia.
  • El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL).

Trastorns associats o secundaris a la dislèxia:

  • Dificultats atencionals degudes a l’esforç mantingut i a la conseqüent fatiga.
  • Dificultats a les matemàtiques degudes al poc domini de les taules de multiplicar.
  • Inseguretat, baixa autoestima.

ATENCIÓ: la causa dels trastorns associats no ha de ser només la dislèxia. Hi ha altres trastorns que també poden coincidir amb aquests. Per això, és molt important fer un bon diagnòstic i anar a l’arrel del problema.

Repercussions

Com a conseqüències secundàries, poden presentarse:

  • Rebuig a la lectura y a tot allò relacionat amb la mateixa, per exemple, les tasques escolars.
  • Mostrar una baixa habilitat lectora davant de tota la classe pot avergonyir al nen i fer que perdi seguretat i autoestima.
  • Quan els textos són llargs, l’esforç mantingut pot comportar dificultats en la comprensió lectora. El cansament i la falta de comprensió fa que es redueixi l’experiència lectora, fet que pot dificultar l’augment de vocabulari nou i del coneixement general.

5. La reeducació de la dislèxia

Intervenció. Es cura?

La dislèxia no es cura, persisteix al llarg de tota la vida, però amb una detecció precoç i la consegüent intervenció, s’aconsegueix minimitzar la seva repercussió.

Malgrat que alguns professionals aconsellin esperar a que el nen “maduri”, la intervenció ha de ser el més precoç possible. El període que comprén l’inici de l’adquisició de la lectura és el més efectiu (dels 5 als 8 anys). Per això es lluita per la detecció precoç i per iniciar la interveció el més aviat possible.

Segons l’edat del nen, la intervenció es divideix en dos grans moments:

  • Aprendre a llegir:
    • A les primeres etapes de l’adquisició de la lectura, s’ha de reforçar el llenguatge oral (explicar, escoltar contes), jugar amb els sons (paraules que comencin per un determinat so, que tinguin un nombre concret de sons, etc.), mostrar el que pot aportar la lectura.
    • En una segona etapa s’introdueixen les lletres i el nen ha d’aprendre la correspondència entre el so i la lletra. Glifing.
    • En una tercera etapa, es treballa la fluïdesa lectora, aconseguir la màxima velocitat lectora tenint en compte l’entonació.Glifing.
  • Llegir per a aprendre:
    • Comprensió lectora, expressió escrita i ortografia
    • Eines tecnològiques
      • Correctors ortogràfics
      • Lectors informàtics: s’encarreguen de passar la lletra a veu. ClaroRead.
      • Processadors de veu: s’encarreguen de passar la veu a text.

ATENCIÓ: s’aconsellen abordatges amb evidència científica. La comunitat científica no avala tots els tipus d’abordatges, ja que no s’ha demostrat la seva efectivitat. Entre ells tenim els entrenaments optomètrics, auditius o motrius. Fer-los durant el període crític de l’aprenentatge impedeix treballar de manera efectiva en el moment adequat i limita posteriorment la seva eficàcia.

6. Què fer com a família?

Com a pares, heu d’ajudar al vostre fill/a.

  • Informar-se al màxim, però tenint en compte fonts fiables.
  • Donar-li recolzament emocional.
  • Potenciar al màxim la lectura, sense forçar:
    • Anar a la biblioteca per a que esculli el llibre a llegir
    • Buscar el moment i lloc més adequat per llegir
    • Motivar-lo a través del reforçament positiu i valorant l’esforç
    • Proposar un sistema de punts per pàgina llegida
  • Coordinar-se amb l’escola.
  • Relativitzar i parlar del tema amb total normalitat.

7. Què fer com a escola?

Des de l’entorn escolar, els professionals de l’educació haurien de poder:

  • Detectar les dificultats en l’adquisició de la lectura i transmetre a les famílies aquestes dificultats.
  • Oferir un abordatge específic, individual o grupal, segons la necessitat de cada nen.
  • Potenciar els seus punts forts.
  • Dissenyar unes adequacions escolars específiques per a cada nen. Valorar fer un Pla Individualitzat (PI). Les adequacions hauran d’adaptar-se a cada cas.

Les possibles acomodacions a l’escola per l’alumne dislèxic van dirigides a:

  1. Evitar situacions que el puguin fer sentir-se incòmode o ridícul.
  2. Oferir-los temps extra.
  3. Permetre’ls compensar les seves dificultats optimitzant el temps que dediquen als estudis.
  4. Facilitar l’ús d’eines com l’ordinador (correctors otrogràfics), sintetitzadors de veu… o programes informàtics específics per a alumnes dislèxics.

Normativa vigent:

  • Llei 2009.
  • Resolució 2013.
  • Xtec.

8. Recursos i bibliografia

Associacions

Mapa de Associacions de Dislèxia i TDA-H.

Pàgines web

Understood.

Pel·lícules

Estrellas en la Tierra. Preciosa pel·lícula en la que es veu el procés que segueix un nen dislèxic al que no s’ofereix l’ajuda que necessita. S’observa el gir absolut que dóna el seu aprenentatge quan se’l reeduca i es realitzen les adaptacions que necessita.

“The Secret”. Pel·lícula molt interessant, tracta d’un home que intenta ocultar la dislèxia fins que arriba un moment en la seva vida en el que es veu obligat a enfrontar-se al seu trastorn.

A mind of her own (2006).

Dislecksia: The Movie (2009).

Documentals

“Embracing Dislexia” (acceptar la dislèxia).

“The Big Picture Rethinking Dyslexia”. És un documental produit per HBO i dividit en 4 capítols. El podem trobar a Youtube. Està en anglés y ens proporciona una visió força “anglosaxona” del tema, però es pot seguir molt bé.

Inside dislexia. Es planteja com és la vida de tres nois amb dislèxia en diferents àmbits de la seva vida. A més a més, també es tracten la disgrafia i la discalculia.

Llibres

Dislexia, un enfoque teórico-práctico (en papel). Anna López Sala i col·laboradors, 2015, Nº de pàgines: 122 pàgs. Encuadernació: Tapa tova Editorial: HORSORI Llengua: CASTELLÀ ISBN: 9788415212713

Sinopsi: Ens nens dislèxics tenen la mateixa capacitat que qualsevol altre nen per aprendre, el que canvia en ells és la forma d’accedir als coneixements. Per tant, l’objectiu principal de docents i especialistes hauria de ser propiciar mètodes més adequats per a accedir a aquests coneixements.

Famosos dislèxics

Steven Spielberg: entrevista (www.youtube.com/watch?v=_lbJRqhrV7c).

Bibliografia

Shaywitz S et al. Evidence that dislexia may represent the lower tail of a normal distribution of reading ability. The New England Journal of Medicine, 1992, 326 (3)145.

Simos P, et al. Brain activation profiles in dyslexic children during non-word reading: a magnetic source imaging study. Neuroscience Letters 290 (2000), 61-65.

Pugh K et al. The angular gyrus in developmental dyslexia: task specific differences in functional Connectivity within posterior cortex. Psychological science, 2000, 11(1) 51.

Cohen L et al. The visual word form area. Brain (2000), 123, 291-307.

Grigorenko E. Developmental dyslexia: an update on genes, brains, and environments. J child Psychol Psychiat 2001, 42 (1),91-125

Ramus et al ——– 2003: Brain 126: 841-865

Carroll K and Snowling M. Language and phonological skills in children at high risk of reading difficulties. Journal of child Psychology and Psychiatry 2004, 45 (3), 631-640.

Vellutino F. et al. Specific reading disability (dyslexia): what have we learned in the past four decades? Journal of child psychology and psychiatry 2004, 45 (1), 2-40.

Démonet J. et al. Developmental dyslexia. The Lancet, 2004, 363, pp 1451-60.

Siegel S and Smythe S. Supporting dyslexic Adults- a need for clarity (and more research): a critical review of the rice report “developmental dyslexia in adults: a research review”. Dyslexia 2006, 12, 68-79.

Serrano F and Defior S. Dyslexia speed problems in a transparent orthography. Annals of Dyslexia 2008, 58 (1), 81.

Richlan F et al. Functional abnormailites in the dyslexic brain: a quantitative meta-analysis of neuroimaging studies. Human brain mapping 2009, 30, 3299-3308.

Gabrieli J. Dyslexia: a new synergy between education and cognitive neuroscience. Science 2009, 325, 280-283.

Specht K et al. Brain activation on pre-reading tasks reveals at-risk status for dyslexia in 6-years-old children. Scandinavian Journal of Psychology 2009, 50, 79-91.

Peterson RL, Pennington BF. Developmental dyslexia. Lancet. 2012 May 26; 379(9830):1997-2007. doi: 10.1016/S0140-6736(12)60198-6. Epub 2012 Apr 17.

S. Thambirajah. Developmental dyslexia: clinical aspects Advances in Psychiatric Treatment Aug 2010, 16 (5) 380-387; DOI: 10.1192/apt.bp.108.006239.

Intervención

Simos P, et al. Dyslexia-specific brain activation profile becomes normal following successful remedial training. Neurology 2002, 58 (8): 1203-1213.

Torgesen J. The prevention of reading difficulties. Journal of school psychology 2002, 40(1), 7-26.

Papanicolau A et al. Brain mechanisms for reading in children with and without dyslexia: a review of studies of normal development and plasticity. Developmental neuropsychology 2003, 24 (2&3), 593-612.

Shaywitz B et al. Development of left occipitotemporal systems for skilled reading in children after a phonologically-based intervention. Biological psychiatry 2004, 55, 926-933.

Hatcher P et al. Explicit phoneme training combined with phonic reading instructions helps young children at risk of reading failure. Journal of child psychology and psychiatry 2004, 45 (2), 338-358.

Simos P et al. Magnetic Source Imaging studies of dyslexia interventions. Developmental neuropsychology 2006, 30 (1), 591-611.

Shaywitz S et al. the education of dyslexic children from childhood to young adulthood. Annu Rev Psychol 2008, 59, 451-75.

Jiménez JE1, Rodríguez C, Crespo P, González D, Artiles C, Alfonso M. Implementation of Response to Intervention (RtI) Model in Spain: an example of a collaboration between Canarian universities and the department of education of the Canary Islands. Psicothema. 2010 Nov;22(4):935-42.

Dra. Anna López Sala

Neuropsicòloga Infantil

Servei de Neurologia Hospital Sant Joan de Déu

Unitat de Trastorns d’Aprenentatge Escolar (UTAE)